dec 9, 1348 - Batalla de Mislata

Description:

- Context històric
La Batalla de Mislata tingué lloc el 9 de desembre de 1348, als afores de la ciutat de València, en el marc de la Guerra de la Unió (1347–1348). Fou l'enfrontament decisiu entre les forces de Pere III el Cerimoniós i la Unió de València, una aliança de nobles i ciutats que defensava els seus privilegis davant el creixent poder de la monarquia. La victòria reial posà fi a la revolta valenciana i consolidà l'autoritat del rei sobre la Corona d'Aragó.

- Context social
La revolta esclatà en un moment de forta crisi econòmica i social, agreujada per males collites, impostos elevats i l'arribada de la Pesta Negra el 1348. La ciutat de València es convertí en el principal centre de resistència contra el rei, i nombrosos cavallers, ciutadans i artesans s'integraren en la Unió de València per defensar els seus furs i privilegis.

- Context polític
El conflicte s'havia iniciat quan Pere III nomenà hereva la seva filla Constança, decisió rebutjada per bona part de la noblesa aragonesa i valenciana. Després de derrotar la Unió d'Aragó a la Batalla d'Épila (21 de juliol de 1348), el rei dirigí els seus esforços contra els rebels valencians, que continuaven controlant la ciutat de València.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Posar fi a la revolta de la Unió de València.
Restablir l'autoritat de Pere III el Cerimoniós.
El conflicte pels drets successoris de la Corona.
La defensa dels privilegis forals per part de la noblesa i les ciutats.
Evitar que la rebel·lió valenciana s'estengués a altres territoris de la Corona.

- Fets
Després de la victòria reial a Épila, Pere III reuní un nou exèrcit i avançà cap al Regne de València. Els unionistes fortificaren les hortes de Mislata, aprofitant la xarxa de séquies, camins i parapets construïts entre Quart de Poblet i el riu Túria per dificultar l'avanç de la cavalleria reial.
El 9 de desembre de 1348, les forces reials, comandades principalment per Lope de Luna, atacaren les posicions unionistes. Durant el combat, els reialistes aconseguiren infiltrar-se per un antic pas de regadiu i trencaren la línia defensiva dels rebels. La cavalleria de Pere III aprofità l'obertura per carregar contra els unionistes, que acabaren desorganitzats i es retiraren cap a la ciutat de València, deixant centenars —i segons algunes cròniques més d'un miler— de morts sobre el camp de batalla.
L'endemà, 10 de desembre de 1348, Pere III entrà victoriós a València. Els principals dirigents de la revolta foren executats o condemnats a penes exemplars. El rei abolí els Privilegis de la Unió, dissolgué definitivament la Unió de València i reforçà de manera decisiva el poder de la monarquia.

- Conseqüències
Victòria definitiva de Pere III el Cerimoniós.
Fi de la Unió de València.
Entrada de les tropes reials a la ciutat de València.
Abolició dels Privilegis de la Unió.
Execució i confiscació dels béns dels principals dirigents rebels.
Consolidació del poder de la monarquia dins la Corona d'Aragó.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i vencedor del conflicte.
Lope de Luna: principal comandant de les forces reials durant la batalla.
Infant Ferran d'Aragó: líder polític de la Unió de València.
Gonçalbo de Roda: un dels dirigents de la revolta valenciana, executat després de la derrota.
Arnal Berenguer Llançol: alférez unionista, mort durant el combat segons les cròniques.

- Informació extra
Segons les cròniques, després de la victòria Pere III imposà una repressió molt severa. Alguns caps unionistes foren executats de manera especialment simbòlica: la tradició afirma que alguns hagueren de beure bronze fos procedent de la campana amb què s'havien convocat les reunions de la Unió, com a càstig exemplar. Tot i que aquest relat apareix en diverses fonts medievals, alguns historiadors consideren que podria haver estat embellit per la tradició cronística.
La Batalla de Mislata fou el combat que posà fi definitivament a la Guerra de la Unió. Després d'aquesta victòria, Pere III el Cerimoniós consolidà l'autoritat de la monarquia sobre la noblesa, tot mantenint els furs dels diferents regnes però eliminant els privilegis extraordinaris que limitaven el poder reial.

Added to timeline:

Date: