oct 25, 1349 - Batalla de Llucmajor
Description:
- Context històric
La Batalla de Llucmajor tingué lloc el 25 d'octubre de 1349 als afores de Llucmajor (Mallorca) i fou l'enfrontament decisiu de la guerra per la reintegració de la Corona de Mallorca (1343–1349). La batalla enfrontà les forces de Pere III el Cerimoniós, rei de la Corona d'Aragó, contra les de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el seu regne després d'haver estat expulsat de l'illa el 1343. La victòria aragonesa comportà la desaparició definitiva del Regne privatiu de Mallorca.
- Context social
Després de sis anys de domini de la Corona d'Aragó, una part de la població mallorquina es mantenia fidel a Jaume III, mentre una altra acceptava el govern de Pere III. La guerra afectà especialment l'economia de l'illa i provocà una forta mobilització de cavallers, mercenaris i milícies locals. La derrota de Jaume III significà també la fi de les esperances d'una restauració de la monarquia mallorquina independent.
- Context polític
El 1343, Pere III havia confiscat el Regne de Mallorca, acusant Jaume III d'haver incomplert els seus deures feudals. Després de perdre Mallorca, el Rosselló i la Cerdanya, Jaume III es refugià als seus dominis occitans. El 1349 vengué Montpeller al rei de França per obtenir els diners necessaris per finançar una expedició destinada a recuperar el seu regne.
- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La voluntat de Jaume III de recuperar el Regne de Mallorca.
La confiscació del regne per part de Pere III el Cerimoniós.
La venda de Montpeller per finançar un exèrcit mercenari.
El desig de Pere III de consolidar definitivament la unificació de la Corona d'Aragó.
L'enfrontament dinàstic entre les dues branques de la casa reial.
- Fets
Durant l'octubre de 1349, Jaume III desembarcà al nord de Mallorca amb una expedició formada per cavallers, mercenaris i partidaris mallorquins. Després d'avançar per l'interior de l'illa, arribà a Llucmajor, on esperava reunir més suports abans d'enfrontar-se a les forces de Pere III.
El 25 d'octubre de 1349, l'exèrcit de Jaume III es trobà amb les forces de la Corona d'Aragó, dirigides pel governador Gilabert de Centelles, reforçades per tropes arribades de Sardenya sota el comandament de Riambau de Corbera. Els combats s'allargaren durant bona part del matí i, inicialment, cap dels dos exèrcits aconseguí imposar-se clarament.
Finalment, diversos soldats aragonesos identificaren Jaume III pel seu ric arnès i el rodejaren. El rei mallorquí morí combatent, igual que el seu germanastre Pagà de Mallorca. El seu exèrcit quedà completament derrotat i el seu fill, Jaume IV, fou fet presoner. Amb aquesta derrota desaparegué definitivament el Regne independent de Mallorca, que quedà incorporat de manera permanent a la Corona d'Aragó.
- Conseqüències
Victòria decisiva de la Corona d'Aragó.
Mort de Jaume III de Mallorca en combat.
Captura de Jaume IV de Mallorca.
Incorporació definitiva del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó.
Fi de la dinastia privativa mallorquina.
Consolidació del poder de Pere III el Cerimoniós a la Mediterrània occidental.
- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Jaume III de Mallorca: darrer rei efectiu del Regne de Mallorca.
Jaume IV de Mallorca: fill de Jaume III i hereu del regne, capturat després de la batalla.
Gilabert de Centelles: governador de Mallorca i comandant de les forces aragoneses.
Riambau de Corbera: comandant dels reforços arribats des de Sardenya.
Pagà de Mallorca: germanastre de Jaume III, mort durant la batalla.
- Informació extra
Per finançar la seva expedició, Jaume III hagué de vendre Montpeller al rei Felip VI de França, renunciant així al principal domini continental que encara conservava. Aquesta decisió li proporcionà els recursos necessaris per reunir un exèrcit, però no fou suficient per recuperar el seu regne.
Després de la batalla, Pere III ordenà que el cos de Jaume III fos traslladat a València, evitant així que es convertís en un símbol de resistència entre els seus partidaris mallorquins. No fou fins al 1905 que les seves restes retornaren a Mallorca.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla de Llucmajor posà fi a gairebé setanta-tres anys d'existència del Regne privatiu de Mallorca (1276–1349). La victòria de Pere III el Cerimoniós restaurà definitivament la unitat territorial de la Corona d'Aragó, una situació que es mantingué fins a la desaparició de les seves institucions pròpies amb els Decrets de Nova Planta el 1716.
Added to timeline:
Date: