may 9, 1462 - Tractat de Baiona (1462)

Description:

- Context històric
El Tractat de Baiona fou un acord signat el 9 de maig de 1462 entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França, en plena crisi que desembocaria en la Guerra Civil Catalana (1462-1472). El tractat establí una aliança militar entre tots dos monarques: Lluís XI es comprometia a proporcionar ajuda militar a Joan II per sotmetre els seus adversaris al Principat, mentre Joan II hipotecava temporalment els drets sobirans, la jurisdicció i les rendes dels comtats de Rosselló i Cerdanya com a garantia del deute contret amb el rei francès.
L'acord s'emmarcava en una situació extremadament delicada per a Joan II. La revolta dels remences, el conflicte amb la Generalitat i el Consell del Principat, la pèrdua de control sobre bona part de Catalunya i el setge de la seva esposa Joana Enríquez i del seu fill Ferran a Girona havien deixat el monarca en una situació militar molt complicada. Joan II necessitava urgentment un exèrcit per recuperar la iniciativa.

- Context social
La societat catalana estava profundament dividida. D'una banda, els pagesos de remença s'havien aixecat contra els senyors feudals i donaven un important suport a Joan II, que tradicionalment havia adoptat una posició favorable a les seves reivindicacions. De l'altra, bona part de les elits nobiliàries i urbanes que dominaven les institucions del Principat s'havien posicionat contra el monarca.
El conflicte social dels remences es barrejà així amb el conflicte polític entre la monarquia i les institucions catalanes. La situació permeté a Joan II presentar-se com el defensor d'una part de la pagesia davant els seus adversaris institucionals, mentre buscava aliats militars a l'exterior.

- Context polític
El precedent immediat del tractat fou l'Entrevista de Salvatierra, celebrada el 3 de maig de 1462, en què Joan II i Lluís XI acordaren les bases de la seva aliança. El Tractat de Baiona concretà aquest acord sis dies després.
Joan II havia entrat en conflicte obert amb les institucions catalanes després d'haver vulnerat, segons aquestes, l'ordre establert per la Capitulació de Vilafranca de 1461. L'entrada del rei al Principat i la seva actuació militar provocaren que la Diputació del General i el Consell del Principat el consideressin enemic públic.
En aquest context, Joan II buscà l'ajuda de França. Lluís XI, que anteriorment havia mantingut relacions amb els catalans en el context del conflicte de Carles de Viana, canvià de bàndol i decidí donar suport al rei aragonès.

- Causes
Les principals causes del Tractat de Baiona foren:
La necessitat urgent de Joan II d'obtenir ajuda militar.
La Guerra Civil Catalana i la rebel·lió de les institucions del Principat.
El setge de la Força Vella de Girona, on es trobaven Joana Enríquez i el jove Ferran.
La incapacitat de Joan II per derrotar els seus adversaris amb les seves pròpies forces.
L'interès de Lluís XI per obtenir avantatges territorials i financers a canvi de la seva intervenció.
La tradicional rivalitat entre França i la Corona d'Aragó, que en aquest moment quedava temporalment subordinada als interessos de tots dos monarques.
La necessitat de Joan II de garantir el pagament de l'ajuda francesa mitjançant una garantia territorial.

- Fets
El 9 de maig de 1462 es conclogué el tractat a Baiona. Joan II el ratificà a Saragossa el 21 de maig, mentre que Lluís XI el signà posteriorment a Chinon, el 15 de juny.
L'acord establia que França proporcionaria a Joan II un important contingent militar. La força prevista era d'aproximadament 700 llances, amb arquers, infanteria i artilleria, sota comandament d'oficials francesos. La primera missió de l'exèrcit francès seria aixecar el setge de la Força Vella de Girona.
A canvi, Joan II es comprometia a pagar a Lluís XI 200.000 escuts. Mentre el deute no fos satisfet, el rei francès obtindria els drets sobirans, la jurisdicció i les rendes dels comtats de Rosselló i Cerdanya, així com el control dels castells de Perpinyà i Cotlliure.
Per tant, jurídicament no es tractava inicialment d'una cessió definitiva ni d'una annexió dels comtats a França, sinó d'una hipoteca o empenyorament temporal. El problema fou que Joan II mai no arribà a satisfer completament el deute, cosa que permeté a Lluís XI consolidar progressivament el seu control sobre els territoris nord-catalans.
L'exèrcit francès, comandat per Gaston IV de Foix, penetrà al Rosselló durant l'estiu de 1462. El 10 de juliol ocupà Salses i posteriorment avançà pel territori. La intervenció francesa permeté a Joan II recuperar la iniciativa militar contra les forces de la Generalitat.
La intervenció francesa tingué conseqüències especialment greus per al Rosselló i la Cerdanya. La població local no acceptà fàcilment el domini francès i diverses places oferiren resistència. El 1463, Lluís XI envià noves forces sota el comandament del duc de Nemours, Jaume d'Armanyac, per consolidar l'ocupació.

- Conseqüències
Joan II obtingué l'ajuda militar francesa que necessitava per continuar la guerra contra les institucions catalanes.
L'exèrcit francès contribuí a aixecar el setge de Girona.
França adquirí temporalment els drets sobirans i les rendes del Rosselló i la Cerdanya.
Els castells de Perpinyà i Cotlliure quedaren sota control francès.
El tractat provocà la primera gran ocupació francesa dels comtats nord-catalans durant la guerra.
La notícia de l'empenyorament dels comtats provocà una gran indignació al Principat i reforçà l'oposició contra Joan II.
La intervenció francesa contribuí a modificar l'equilibri militar de la Guerra Civil Catalana.
El conflicte entre Joan II i les institucions catalanes adquirí una dimensió internacional encara més important.
El problema del Rosselló i la Cerdanya es mantingué durant dècades i no quedà definitivament resolt fins al Tractat de Barcelona de 1493, quan Carles VIII de França els restituí a Ferran II.

- Personatges rellevants
Joan II d'Aragó: rei de la Corona d'Aragó, necessitava l'ajuda francesa per imposar-se militarment als seus adversaris catalans.
Lluís XI de França: rei de França, aprofità la situació per obtenir importants avantatges econòmics i territorials.
Joana Enríquez: esposa de Joan II i lloctinent de Catalunya; es trobava assetjada a Girona amb el seu fill Ferran.
Ferran d'Aragó: futur Ferran el Catòlic, aleshores un infant de nou anys, que es trobava amb la seva mare a Girona.
Gaston IV de Foix: gendre de Joan II i comandant de les forces franceses enviades a Catalunya.
Jaume d'Armanyac, duc de Nemours: comandant de les forces franceses que posteriorment reforçaren l'ocupació dels comtats.
Consell del Principat: principal organisme polític del bàndol institucional català, que denuncià l'acord amb França.

- Informació extra
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Tractat de Baiona és especialment important perquè Joan II, en plena guerra contra les institucions del Principat, posà temporalment els comtats de Rosselló i Cerdanya com a garantia d'una aliança amb una potència estrangera. Això fou utilitzat políticament pels seus adversaris per presentar-lo com un rei disposat a comprometre els interessos territorials del país per recuperar el control de Catalunya. La mateixa Enciclopèdia Catalana assenyala l'empenyorament del Rosselló i la Cerdanya com un dels factors que contribuïren a la declaració de Joan II com a enemic públic.
Tanmateix, és important fer una precisió: el tractat no significava jurídicament que Joan II hagués venut o lliurat definitivament el Rosselló i la Cerdanya a França. Es tractava d'una garantia temporal vinculada al deute de 200.000 escuts. Però, en la pràctica, la incapacitat de Joan II per satisfer el deute i la posterior intervenció militar francesa conduïren a una ocupació efectiva dels comtats.
Aquesta ocupació tingué una enorme transcendència per a la història catalana. Perpinyà i el Rosselló oferiren una important resistència a la presència francesa, i la qüestió dels comtats continuà sent un problema entre la Corona i França després de la fi de la Guerra Civil Catalana. Joan II recuperà Perpinyà el 1473, però la situació tornà a complicar-se i la presència francesa es prolongà fins a la restitució definitiva dels comtats a la Corona el 1493.
Així, el Tractat de Baiona no és només un episodi diplomàtic de la Guerra Civil Catalana: és també l'origen de la primera ocupació francesa del Rosselló i la Cerdanya en el segle XV i un precedent fonamental per entendre la posterior conflictivitat fronterera entre la Corona de França i la Corona catalanoaragonesa.

Added to timeline:

Date: