dec 19, 1308 - Tractat d'Alcalá de Henares

Description:

- Context històric
El Tractat d'Alcalá de Henares fou signat el 19 de desembre de 1308 entre Jaume II el Just, rei de la Corona d'Aragó, i Ferran IV de Castella. L'acord s'emmarca en la darrera fase de la Reconquesta, quan els dos principals regnes cristians de la península Ibèrica decidiren coordinar una gran ofensiva contra el Regne nassarita de Granada, l'últim estat musulmà de la península.

- Context social
A començaments del segle XIV, la guerra contra Granada era presentada com una empresa comuna de la cristiandat peninsular. La noblesa esperava obtenir noves terres i botins, mentre que les ciutats comercials, especialment les de la Corona d'Aragó, aspiraven a ampliar la seva influència sobre els ports andalusins i les rutes del Mediterrani occidental. La campanya també comptava amb el suport del papat, que li atorgava caràcter de croada.

- Context polític
Les relacions entre Castella i la Corona d'Aragó s'havien estabilitzat després del Tractat d'Elx (1305), que havia resolt definitivament la disputa per Múrcia. Aquesta nova situació permeté a Jaume II i Ferran IV orientar els seus esforços cap a Granada. Durant diverses reunions celebrades a Santa Maria de Huerta, Monreal d'Ariza i finalment Alcalá de Henares, acordaren una ofensiva conjunta i també tractaren altres qüestions diplomàtiques, com el matrimoni entre la infanta Elionor de Castella i l'infant Jaume d'Aragó.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
Organitzar una ofensiva conjunta contra el Regne de Granada.
Coordinar l'acció militar entre Castella i la Corona d'Aragó.
Evitar que algun dels dos regnes negociés una pau separada amb Granada.
Repartir anticipadament els territoris que es conquerissin.
Reforçar les relacions diplomàtiques entre ambdues monarquies mitjançant aliances matrimonials.

- Fets
El 19 de desembre de 1308, al Palau Arquebisbal d'Alcalá de Henares, els representants de Jaume II el Just i Ferran IV de Castella signaren el tractat. En nom del rei d'Aragó actuaren els ambaixadors Bernat de Sarrià i Gonzalo García, mentre que Ferran IV hi participà personalment.
L'acord establia que la guerra contra Granada començaria el 24 de juny de 1309. Es decidí que Castella atacaria principalment Algesires i Gibraltar, mentre que la Corona d'Aragó dirigiria la seva ofensiva contra Almeria, ciutat que Castella reconeixia com a futura conquesta aragonesa. Els dos monarques es comprometien a no signar cap pau separada amb el soldà granadí sense el consentiment de l'altre.
A més dels aspectes militars, durant les negociacions també s'acordaren diverses qüestions polítiques. Es confirmà el projecte matrimonial entre Elionor de Castella i l'infant Jaume d'Aragó, i es resolgueren alguns compromisos pendents relacionats amb Alfons de la Cerda, antic pretendent al tron castellà. Tot i això, el matrimoni previst mai no arribaria a consumar-se perquè l'infant Jaume renuncià posteriorment als seus drets dinàstics i ingressà a l'Orde de Sant Joan.

- Conseqüències
Formació d'una aliança militar entre la Corona d'Aragó i Castella.
Inici de la campanya conjunta contra el Regne de Granada el 1309.
Assignació d'Almeria com a objectiu principal de la Corona d'Aragó.
Compromís mutu de no negociar una pau separada amb Granada.
Consolidació de les bones relacions entre Jaume II i Ferran IV.
Precedent de la campanya d'Almeria (1309) i del setge d'Algesires (1309).

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó.
Ferran IV de Castella: rei de Castella.
Bernat de Sarrià: ambaixador de Jaume II i signant del tractat.
Gonzalo García: ambaixador de la Corona d'Aragó.
Elionor de Castella: infanta castellana promesa amb l'infant Jaume d'Aragó.
Jaume d'Aragó: hereu de Jaume II, que renuncià posteriorment als seus drets dinàstics.
Alfons de la Cerda: pretendent castellà les reclamacions del qual també foren tractades durant les negociacions.

- Informació extra
El Tractat d'Alcalá de Henares modificava de fet el repartiment de futures conquestes establert dècades abans pel Tractat d'Almirra (1244). En reconèixer el dret de la Corona d'Aragó a conquerir Almeria, Jaume II aspirava a reforçar la presència catalana al sud-est peninsular i a ampliar la influència comercial mediterrània dels seus ports.
La campanya acordada no assolí tots els objectius previstos. Mentre Castella fracassà en el setge d'Algesires, Jaume II tampoc no aconseguí conquerir Almeria, malgrat un llarg setge desenvolupat entre 1309 i 1310. Tot i aquests fracassos militars, el tractat reforçà la cooperació política entre les dues principals monarquies cristianes de la península.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Tractat d'Alcalá de Henares representa un dels grans acords diplomàtics del regnat de Jaume II el Just. A més de consolidar les relacions amb Castella després del Tractat d'Elx, confirmà l'ambició mediterrània de la Corona d'Aragó, que aspirava a controlar Almeria com a gran port estratègic i comercial del sud de la península Ibèrica.

Added to timeline:

Date: