apr 12, 1375 - Tractat d'Almazán

Description:

- Context històric
El Tractat d'Almazán, també conegut com a Pau d'Almazán, fou signat el 12 d'abril de 1375 a la vila d'Almazán (Sòria) entre Pere III el Cerimoniós, rei de la Corona d'Aragó, i Enric II de Castella. Aquest acord posà fi definitivament a la Guerra dels Dos Peres (1356–1375), un conflicte de gairebé vint anys que havia devastat els territoris fronterers de les dues corones.

- Context social
Després de dues dècades de guerra, les zones frontereres d'Aragó, del Regne de València i de Castella patien una greu crisi. Moltes poblacions havien estat saquejades, les collites destruïdes i el comerç interromput. A més, els efectes de la Pesta Negra i de diverses males collites agreujaren la situació econòmica i demogràfica, fet que afavorí la voluntat de posar fi al conflicte.

- Context polític
La situació política havia canviat profundament des de l'inici de la guerra. El 1369, Enric II de Trastàmara havia derrotat i mort Pere I de Castella a la Batalla de Montiel, convertint-se en rei de Castella. Tot i això, continuaren els enfrontaments fronterers entre Castella i la Corona d'Aragó. Davant la consolidació de l'aliança francocastellana i la impossibilitat de mantenir una guerra prolongada, Pere III optà per negociar una pau definitiva.

- Causes
Les principals causes de la signatura del tractat foren:
La llarga durada i el gran cost de la Guerra dels Dos Peres.
L'arribada al tron castellà d'Enric II de Trastàmara.
El desgast econòmic i militar de les dues corones.
La necessitat de garantir l'estabilitat política a la península.
La voluntat d'establir una aliança dinàstica entre Castella i la Corona d'Aragó.

- Fets
Les negociacions culminaren amb la signatura del Tractat d'Almazán el 12 d'abril de 1375. L'acord establia la pau definitiva entre les dues corones després de gairebé vint anys de conflictes. Pere III el Cerimoniós renunciava definitivament a les seves reclamacions sobre el Regne de Múrcia, mentre que Enric II recuperava el Senyoriu de Molina, ocupat pels aragonesos durant la guerra. A canvi, la Corona d'Aragó rebia una compensació econòmica.
Per reforçar l'acord, es pactà el matrimoni entre la infanta Elionor d'Aragó, filla de Pere III, i el príncep Joan de Castella, futur Joan I de Castella. Aquest enllaç havia de consolidar les noves relacions entre les dues dinasties i reduir el risc de futurs conflictes.
El tractat fou respectat per ambdues parts i posà fi a una guerra que havia esdevingut un dels conflictes més destructius de la baixa edat mitjana peninsular.

- Conseqüències
Fi definitiva de la Guerra dels Dos Peres (1356–1375).
Reconeixement de la sobirania castellana sobre Múrcia, Jumella, Abanilla, Villena i el Senyoriu de Molina.
Compensació econòmica per a la Corona d'Aragó.
Matrimoni entre Elionor d'Aragó i el futur Joan I de Castella.
Normalització de les relacions diplomàtiques entre les dues corones.
Inici d'un període de relativa estabilitat a la frontera castellanoaragonesa.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i signant del tractat.
Enric II de Trastàmara: rei de Castella i signant del tractat.
Elionor d'Aragó: filla de Pere III, promesa en matrimoni al príncep castellà.
Joan de Castella (futur Joan I de Castella): hereu de la Corona de Castella i futur espòs d'Elionor.

- Informació extra
El Tractat d'Almazán és considerat un dels acords diplomàtics més importants del regnat de Pere III el Cerimoniós. Tot i que la Corona d'Aragó hagué de renunciar definitivament a les seves aspiracions sobre Múrcia, aconseguí preservar la integritat dels seus principals territoris després d'haver resistit una de les ofensives castellanes més grans de la seva història. Els historiadors acostumen a definir aquesta pau com una pau sense vencedors ni vençuts, ja que cap dels dos regnes assolí plenament els objectius inicials de la guerra.
El tractat també tingué una gran transcendència dinàstica. L'aliança matrimonial entre les cases reials de Castella i de la Corona d'Aragó contribuí a millorar les relacions entre ambdues monarquies durant les dècades següents. A més, la consolidació de la dinastia Trastàmara a Castella acabaria tenint un impacte decisiu en la història peninsular, ja que aquesta mateixa dinastia accediria al tron de la Corona d'Aragó amb el Compromís de Casp (1412).

Added to timeline:

Date: