may 3, 1309 - Tractat de Barcelona (1309)

Description:

- Context històric
El Tractat de Barcelona fou signat el 3 de maig de 1309 entre Jaume II el Just, rei de la Corona d'Aragó, i el sultà marínida Abu al-Rabí Sulayman. L'acord establia una aliança militar entre ambdues potències per conquerir Ceuta, aleshores en mans del Regne nassarita de Granada. El tractat s'inscriu dins la política mediterrània de Jaume II, que combinava les campanyes contra Granada amb la preparació de la futura conquesta de Sardenya.

- Context social
A començaments del segle XIV, el comerç de l'estret de Gibraltar era fonamental per a les rutes entre la Mediterrània i l'Atlàntic. Ceuta era un dels principals ports del nord d'Àfrica i un centre estratègic per al tràfic de mercaderies, esclaus i cereals. Tant els mercaders catalans com els marínides tenien interès a controlar aquest enclavament i reduir la influència del Regne de Granada sobre l'estret.

- Context polític
Després del Tractat d'Alcalá de Henares (1308), la Corona d'Aragó i Castella havien acordat una ofensiva conjunta contra Granada. Paral·lelament, Jaume II reforçà la seva aliança amb els marínides del Marroc, enemics tradicionals dels nassarites. L'objectiu era atacar Granada des dels dos costats de l'estret: Castella actuaria a la península, mentre els marínides i la flota catalanoaragonesa actuarien al nord d'Àfrica.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
Crear una aliança entre la Corona d'Aragó i el Sultanat Marínida.
Conquerir la ciutat estratègica de Ceuta.
Debilitar el Regne nassarita de Granada.
Assegurar el control del comerç a l'estret de Gibraltar.
Reforçar la influència mediterrània de Jaume II.
Coordinar les operacions militars amb la campanya castellana contra Granada.

- Fets
El 3 de maig de 1309, Jaume II el Just i el sultà Abu al-Rabí Sulayman signaren el tractat a Barcelona. L'acord establia que el sultà contractaria una flota catalana i un contingent de 1.000 cavallers cristians per participar en la conquesta de Ceuta. A canvi, la Corona d'Aragó rebria una important compensació econòmica: 2.000 dobles d'or per galera durant els quatre primers mesos, i 1.000 dobles per cada període posterior de quatre mesos.
El tractat també estipulava que els marínides no podrien signar una pau ni una treva amb el Regne de Granada sense el consentiment de Jaume II. Igualment, es pactà que, un cop conquerida Ceuta, la ciutat restaria sota sobirania marínida, mentre que tot el botí de guerra correspondria als catalanoaragonesos, una clàusula molt favorable per als interessos econòmics de la Corona d'Aragó.
La campanya militar s'inicià aquell mateix any. Una flota de la Corona d'Aragó, comandada pel vescomte de Castellnou, col·laborà decisivament en el setge i conquesta de Ceuta (1309). Tanmateix, després de la victòria, els marínides acabaren abandonant l'aliança i reprengueren les relacions amb el Regne de Granada, fet que reduí notablement els beneficis polítics que esperava obtenir Jaume II.

- Conseqüències
Aliança militar entre la Corona d'Aragó i el Sultanat Marínida.
Participació catalana en la conquesta de Ceuta (1309).
Debilitament temporal del Regne de Granada.
Obtenció d'importants ingressos econòmics per la flota catalanoaragonesa.
Ruptura posterior de l'aliança entre marínides i catalanoaragonesos.
Consolidació de la política mediterrània de Jaume II.

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó i impulsor del tractat.
Abu al-Rabí Sulayman: sultà marínida del Marroc.
Nasr: soldà del Regne nassarita de Granada.
Jaspert V de Castellnou: vescomte de Castellnou i comandant de la flota catalanoaragonesa durant la campanya de Ceuta.

- Informació extra
El Tractat de Barcelona és un dels exemples més destacats de la diplomàcia mediterrània de Jaume II. Tot i tractar-se d'una aliança entre un regne cristià i un estat musulmà, l'acord responia principalment a interessos geopolítics i comercials, demostrant que les aliances medievals sovint transcendien les diferències religioses.
La participació catalana en la conquesta de Ceuta contribuí a reforçar el prestigi naval de la Corona d'Aragó, encara que els beneficis polítics foren limitats a causa del canvi d'aliances dels marínides. Aquesta experiència confirmà la importància estratègica del control de les rutes marítimes i s'emmarca dins la política expansionista de Jaume II, que pocs anys més tard culminaria amb la preparació de la conquesta de Sardenya.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Tractat de Barcelona de 1309 representa una mostra de la projecció internacional de la Corona d'Aragó durant el regnat de Jaume II. El tractat evidencia la capacitat diplomàtica i naval catalana per intervenir tant a la península Ibèrica com al nord d'Àfrica, consolidant Barcelona com un dels principals centres polítics i marítims de la Mediterrània occidental.

Added to timeline:

Date: