may 19, 1305 - Tractat d'Elx

Description:

- Context històric
El Tractat d'Elx fou signat el 19 de maig de 1305 a la ciutat d'Elx entre representants de Jaume II el Just, rei de la Corona d'Aragó, i Ferran IV de Castella. L'acord completava la Sentència Arbitral de Torrellas (1304), que havia resolt de manera general el conflicte pel control del Regne de Múrcia, però havia deixat alguns aspectes fronterers sense definir. El tractat establí definitivament la frontera entre el Regne de València i el Regne de Múrcia.

- Context social
Els anys de guerra entre Castella i la Corona d'Aragó havien provocat inseguretat, despoblació i dificultats comercials a les terres murcianes. La població necessitava una frontera estable que garantís la recuperació econòmica i la normalització de l'administració. Els municipis afectats també reclamaven saber de manera definitiva a quin regne pertanyien.

- Context polític
La Sentència Arbitral de Torrellas havia adjudicat la major part del nord del Regne de Múrcia a la Corona d'Aragó, però la delimitació exacta de la frontera i la situació d'algunes poblacions continuaven sent objecte de debat. Per evitar nous conflictes, Jaume II i Ferran IV acordaren reunir els seus representants a Elx per completar el repartiment territorial i consolidar la pau entre ambdues corones.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
Completar la delimitació territorial iniciada amb la Sentència Arbitral de Torrellas (1304).
Posar fi definitivament al conflicte entre la Corona d'Aragó i Castella pel Regne de Múrcia.
Establir una frontera estable entre el Regne de València i el Regne de Múrcia.
Evitar nous enfrontaments entre les dues corones.
Consolidar la pau assolida després de la guerra.

- Fets
El 19 de maig de 1305, els delegats de Jaume II el Just i Ferran IV de Castella signaren el Tractat d'Elx. L'acord definia amb precisió la frontera entre els dos regnes. La línia divisòria s'establia entre Almansa i Pechín (Montealegre del Castillo) i, més al sud, seguia en gran part el curs del riu Segura fins a la Mediterrània.
El tractat confirmava que Alacant, Elx, Oriola, Guardamar, Novelda, Elda i altres poblacions del Vinalopó quedaven incorporades definitivament al Regne de València dins la Corona d'Aragó. En canvi, Cartagena, Múrcia, Molina de Segura, Blanca i la major part del territori situat al sud del Segura restaven sota la Corona de Castella. Jaume II acceptà renunciar a Cartagena, ja que la seva situació geogràfica dificultava la seva defensa i administració des del Regne de València.
Amb aquest acord quedava definitivament resolta la qüestió territorial iniciada amb la conquesta aragonesa del Regne de Múrcia (1296-1300), i s'establia una frontera que, amb petites modificacions posteriors, es mantindria durant segles.

- Conseqüències
Delimitació definitiva de la frontera entre el Regne de València i el Regne de Múrcia.
Incorporació permanent d'Alacant, Elx, Oriola, Guardamar, Novelda i Elda al Regne de València.
Retorn definitiu de Cartagena a la Corona de Castella.
Fi del conflicte territorial entre la Corona d'Aragó i Castella pel Regne de Múrcia.
Consolidació de l'expansió meridional del Regne de València.
Estabilització de les relacions diplomàtiques entre les dues corones.

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó.
Ferran IV de Castella: rei de Castella.
Diego García de Toledo: representant de Ferran IV durant les negociacions.
Gonzalo García: representant de Jaume II en la redacció definitiva del tractat.

- Informació extra
El Tractat d'Elx no substituí la Sentència Arbitral de Torrellas, sinó que la desenvolupà i en concretà els aspectes que havien quedat indefinits. Per això, ambdós acords són considerats complementaris i formen una mateixa solució diplomàtica al conflicte murcià.
La frontera fixada el 1305 tingué una transcendència extraordinària, ja que determinà la configuració territorial del sud del Regne de València. Les comarques actuals del Baix Vinalopó, l'Alacantí, el Baix Segura i part del Vinalopó Mitjà quedaren integrades definitivament dins l'àmbit polític i jurídic valencià.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Tractat d'Elx representà un dels principals èxits diplomàtics del regnat de Jaume II el Just. Sense reprendre la guerra amb Castella, consolidà l'expansió meridional de la Corona d'Aragó i fixà unes fronteres que, en gran mesura, coincideixen encara avui amb el límit entre el País Valencià i la Regió de Múrcia.

Added to timeline:

Date: