jul 2, 1363 - Pau de Morvedre

Description:

- Context històric
La Pau de Morvedre (o Tractat de Murviedro) fou signada el 2 de juliol de 1363 a Morvedre (l'actual Sagunt), en plena Guerra dels Dos Peres (1356–1375), entre Pere III el Cerimoniós, rei de la Corona d'Aragó, i Pere I de Castella. El tractat posà fi temporalment a la campanya castellana de 1363, després del fracàs del Setge de València, però no aconseguí establir una pau duradora.

- Context social
Després de diversos anys de guerra, les terres d'Aragó i del Regne de València es trobaven devastades. Moltes poblacions havien estat saquejades o ocupades, les collites s'havien perdut i el comerç havia disminuït notablement. Tant la població com la noblesa desitjaven una interrupció del conflicte, encara que fos temporal.

- Context polític
La primavera de 1363 havia estat especialment favorable a Pere I de Castella, que havia conquerit Terol, Morvedre, Almenara, el Puig, Llíria, Xiva i altres poblacions, i havia arribat a assetjar la ciutat de València. Tot i aquest èxit militar, la resistència valenciana i la mediació de Carles II de Navarra afavoriren l'obertura de negociacions. La pau reflectia una clara superioritat castellana, encara que Pere I tampoc havia aconseguit conquerir València.

- Causes
Les principals causes de la signatura del tractat foren:
El fracàs del Setge de València (1363).
El desgast militar i econòmic dels dos regnes.
La superioritat militar castellana durant la campanya de 1363.
La mediació del Regne de Navarra.
La voluntat de reorganitzar els exèrcits abans de reprendre la guerra.

- Fets
Després de sis setmanes de setge sense aconseguir prendre València, s'iniciaren negociacions entre ambdues corones. Els representants de la Corona d'Aragó foren Bernat II de Cabrera i Alfons d'Aragó el Vell, mentre que Carles II de Navarra actuà com a àrbitre i garant de l'acord. El tractat fou signat el 2 de juliol de 1363 a Morvedre.
L'acord establia un ampli repartiment territorial i es reforçava mitjançant diversos projectes matrimonials entre les dues famílies reials. Pere I de Castella havia de casar-se amb la infanta Joana d'Aragó, filla de Pere III, que aportaria com a dot diverses places frontereres. Paral·lelament, l'infant Joan d'Aragó (el futur Joan I) havia de casar-se amb una filla de Pere I, amb altres territoris com a dot. També es preveia que diverses fortaleses fossin lliurades temporalment a representants navarresos com a garantia del compliment del tractat.
Tanmateix, el tractat no arribà a consolidar-se. Pere I de Castella considerà que Pere III no havia complert determinades clàusules, especialment les relatives als seus enemics Enric de Trastàmara i Ferran d'Aragó. El rei castellà es negà a ratificar definitivament la pau i, poques setmanes després, ja preparava una nova ofensiva militar. Les hostilitats es reprengueren el 1364 amb un segon setge de València.

- Conseqüències
Final temporal del Setge de València de 1363.
Retirada de l'exèrcit castellà del voltant de la ciutat.
Reconeixement de diversos guanys territorials castellans.
Projectes d'aliances matrimonials entre les dues cases reials.
Garantia diplomàtica exercida pel Regne de Navarra.
Ruptura de l'acord al cap de poques setmanes.
Reanudació de la Guerra dels Dos Peres durant l'any 1364.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Pere I de Castella ("el Cruel"): rei de Castella.
Bernat II de Cabrera: principal negociador aragonès.
Alfons d'Aragó el Vell: negociador de la Corona d'Aragó.
Carles II de Navarra ("el Dolent"): mediador i garant del tractat.
Enric de Trastàmara: mig germà de Pere I i futur rei de Castella.
Ferran d'Aragó: membre de la família reial aragonesa i rival polític de Pere I.

- Informació extra
La Pau de Morvedre és considerada pels historiadors una pau molt desfavorable per a la Corona d'Aragó, ja que fou negociada quan Pere I de Castella es trobava en el moment de màxima superioritat militar de tota la guerra. Tot i això, la victòria castellana no fou completa perquè València resistí i la capital del regne no arribà a caure.
Diverses fonts medievals i alguns estudis moderns indiquen l'existència d'una clàusula secreta, segons la qual Pere III s'hauria compromès a eliminar Enric de Trastàmara i Ferran d'Aragó, principals enemics polítics de Pere I. La historicitat exacta d'aquesta clàusula és debatuda, però pocs dies després del tractat, el 16 de juliol de 1363, Ferran d'Aragó fou assassinat per ordre de Pere III, fet que ha alimentat aquesta interpretació.

Added to timeline:

Date: