jan 16, 1351 - Tractat de Perpinyà (1351)

Description:

- Context històric
El Tractat de Perpinyà, signat el 16 de gener de 1351, fou una aliança militar i diplomàtica entre la Corona d'Aragó, governada per Pere III el Cerimoniós, i la República de Venècia. L'objectiu principal era fer front a l'expansió marítima i comercial de la República de Gènova, que competia amb ambdues potències pel control del comerç mediterrani. L'acord marcà l'inici de la participació aragonesa en la Guerra dels Estrets o Guerra venecianogenovesa (1350–1355).

- Context social
A mitjan segle XIV, el comerç mediterrani era la principal font de riquesa de les grans potències marítimes. Els mercaders catalans, valencians i mallorquins competien amb els genovesos pels mercats de Sicília, Sardenya, Grècia, Constantinoble i el nord d'Àfrica. Els continus atacs corsaris i els conflictes navals perjudicaven les rutes comercials, fet que impulsà la recerca d'aliances estables.

- Context polític
Després de la reintegració del Regne de Mallorca (1343–1349) i de la victòria sobre la Unió (1348), Pere III el Cerimoniós havia consolidat el seu poder dins la Corona d'Aragó. Paral·lelament, Venècia mantenia una llarga rivalitat amb Gènova pel domini del comerç oriental. Davant aquest enemic comú, ambdues potències decidiren establir una aliança militar.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
Frenar el poder naval i comercial de la República de Gènova.
Protegir les rutes comercials mediterrànies.
Garantir la seguretat dels mercaders catalans i venecians.
Coordinar les operacions navals entre les dues potències.
Reforçar la influència política de la Corona d'Aragó a la Mediterrània oriental.

- Fets
El gener de 1351, representants de Pere III el Cerimoniós i del govern de la República de Venècia signaren a Perpinyà un acord d'aliança militar. El tractat establia que ambdues potències unirien les seves flotes contra Gènova, compartirien informació militar i coordinarien les seves operacions navals.
L'acord també regulava aspectes logístics, com el repartiment de les despeses, la cooperació entre comandaments i el tractament dels botins de guerra. Durant els mesos següents s'enviaren diverses ambaixades entre Barcelona i Venècia per aclarir i renegociar alguns punts que el text inicial havia deixat poc definits.
Gràcies a aquesta aliança, la Corona d'Aragó participà en diverses campanyes navals al costat de Venècia. La cooperació culminà en la Batalla naval del Bòsfor (1352), on una flota combinada catalanoaragonesa i veneciana s'enfrontà a la marina genovesa en un dels combats més importants de la guerra. Tot i que el conflicte acabà sense un vencedor clar, l'aliança reforçà la posició internacional de la Corona d'Aragó.

- Conseqüències
Formació d'una aliança militar entre la Corona d'Aragó i Venècia.
Entrada activa de la Corona d'Aragó en la guerra contra Gènova.
Intensificació dels combats navals a la Mediterrània.
Enfortiment de les relacions diplomàtiques entre Barcelona i Venècia.
Participació conjunta en la Batalla del Bòsfor (1352).
Consolidació del paper internacional de la Corona d'Aragó com a potència marítima.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de l'aliança.
Andrea Dandolo: dux de la República de Venècia durant la signatura del tractat.
Bernat II de Cabrera: almirall de la Corona d'Aragó i un dels principals comandants de les campanyes navals posteriors.
Joan de Vilanova: diplomàtic i ambaixador de la Corona d'Aragó en les negociacions amb Venècia.

- Informació extra
El Tractat de Perpinyà de 1351 és considerat un dels acords diplomàtics més importants del regnat de Pere III el Cerimoniós. Demostra fins a quin punt la política exterior de la Corona d'Aragó estava orientada cap al domini del comerç mediterrani i la defensa dels seus interessos marítims.
L'aliança no es limità al document signat a Perpinyà. Durant els anys 1351 i 1352 s'intercanviaren diverses ambaixades per concretar els compromisos militars i financers, fet que reflecteix el nivell de desenvolupament de la diplomàcia de la Corona d'Aragó al segle XIV.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Tractat de Perpinyà (1351) consolidà Barcelona com un dels principals centres diplomàtics i comercials de la Mediterrània occidental. L'acord amb Venècia situà la Corona d'Aragó al mateix nivell que les grans repúbliques marítimes italianes en la lluita pel control del comerç mediterrani i reforçà el seu paper com a potència naval durant el regnat de Pere III el Cerimoniós.

Added to timeline:

Date: