may 14, 1361 - Pau de Terrer

Description:

- Context històric
La Pau de Terrer, també coneguda com a Pau de Deza o Pau de Deza-Terrer, fou un tractat signat els dies 13 i 14 de maig de 1361 entre Pere III el Cerimoniós, rei de la Corona d'Aragó, i Pere I de Castella, amb l'objectiu de posar fi a la segona fase de la Guerra dels Dos Peres (1356–1375). El tractat es negocià entre els exèrcits acampats a Terrer (Aragó) i Deza (Castella), amb la mediació del llegat pontifici Guillaume de la Jugie.

- Context social
Després de gairebé cinc anys de guerra, les dues corones patien un fort desgast. Les campanyes militars havien devastat les zones frontereres d'Aragó, València, Múrcia i Castella, provocant destrucció de collites, despoblament, crisi comercial i un elevat cost econòmic. Tant la noblesa com les ciutats pressionaven els monarques perquè arribessin a una treva.

- Context polític
Durant el 1360 i els primers mesos del 1361, la guerra s'havia concentrat a la frontera aragonesa. A més, Pere I de Castella havia de fer front a problemes amb el Regne nassarita de Granada, mentre que Pere III patia una greu crisi financera. El papat, interessat a restablir la pau entre dos regnes cristians, envià el cardenal Guillaume de la Jugie perquè actués com a mediador.

- Causes
Les principals causes de la signatura de la pau foren:
El desgast militar i econòmic de la Guerra dels Dos Peres.
La mediació del papat.
La necessitat de Pere I de concentrar-se en el conflicte amb Granada.
La difícil situació financera de la Corona d'Aragó.
La voluntat de restablir temporalment l'estabilitat a la frontera.

Fets
Les negociacions s'iniciaren després d'una reunió entre Pere III i el cardenal Guillaume de la Jugie a Calataiud. Els representants de la Corona d'Aragó foren Bernat de Cabrera, mentre que Castella fou representada per Juan Alfonso de Mayorga i Men Rodríguez de Biedma. Les converses culminaren amb la signatura del tractat a Terrer i Deza els dies 13 i 14 de maig de 1361.
L'acord establia que ambdues corones es retornarien totes les places i castells conquerits, s'alliberarien els presoners de guerra i es deixaria en mans del llegat pontifici la resolució dels litigis territorials sobre Alacant i Almazán. També es concedia el perdó a la majoria dels nobles castellans exiliats, amb excepcions destacades com Enric de Trastàmara, l'infant Ferran i alguns altres opositors de Pere I. El Regne de Navarra actuava com a garant de l'acord.
Malgrat les bones intencions, la pau fou molt fràgil. Durant els mesos següents ambdós monarques continuaren preparant els seus exèrcits i, al setembre de 1362, Pere I de Castella reprengué les hostilitats atacant novament territori aragonès. Per això, els historiadors consideren la Pau de Terrer més aviat una treva que no pas una pau definitiva.

- Conseqüències
Suspensió temporal dels combats entre Castella i la Corona d'Aragó.
Restitució de les places ocupades per ambdós bàndols.
Intercanvi i alliberament de presoners.
Intervenció papal en la resolució dels conflictes territorials.
Reorganització militar dels dos regnes durant la treva.
Reanudació de la guerra el 1362, amb una nova ofensiva castellana.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Pere I de Castella ("el Cruel"): rei de Castella.
Bernat de Cabrera: principal negociador de la Corona d'Aragó.
Guillaume de la Jugie: cardenal i llegat pontifici, mediador del tractat.
Juan Alfonso de Mayorga: negociador castellà.
Men Rodríguez de Biedma: negociador castellà.
Enric de Trastàmara: exclòs del perdó general i futur rei de Castella.

- Informació extra
La Pau de Terrer és considerada un dels intents diplomàtics més importants de la Guerra dels Dos Peres, però també un dels més efímers. Tot i posar fi a la segona fase del conflicte, no resolgué les causes profundes de l'enfrontament, especialment la rivalitat personal entre Pere III i Pere I, ni les disputes territorials entre ambdues corones.
Per a Pere III el Cerimoniós, la treva era especialment valuosa perquè permetia recuperar unes finances molt deteriorades després de diversos anys de guerra. Per a Pere I de Castella, en canvi, tenia un caràcter més estratègic, ja que li permetia concentrar-se temporalment en els assumptes del Regne de Granada. Aquesta diferència d'interessos explica que el tractat fos vulnerat tan aviat i que la guerra es reprengués només un any després.

Added to timeline:

Date: