dec 3, 1455 - Tractat de Barcelona (1455)

Description:

- Context històric
El Tractat de Barcelona fou un acord signat el 3 de desembre de 1455 entre Joan de Navarra i Gaston IV de Foix, en el context de la Guerra Civil de Navarra (1451–1455). Joan, que també era lloctinent general de Catalunya en nom del seu germà, Alfons el Magnànim, es trobava a Barcelona quan va prendre una decisió transcendental: apartar els seus fills grans, Carles de Viana i Blanca de Navarra, dels drets successoris al tron navarrès i transferir aquests drets a la seva filla Elionor, esposa de Gaston de Foix.
El tractat s'emmarca en el conflicte successori que havia començat després de la mort de Blanca I de Navarra el 1441. El seu testament havia deixat Carles de Viana en una posició successòria privilegiada, però Joan, vidu de Blanca, havia conservat el control efectiu del regne. La disputa acabà dividint la noblesa navarresa entre agramontesos, partidaris de Joan, i beaumontesos, partidaris de Carles.

- Context social
La guerra navarresa havia provocat una profunda divisió entre les elits del regne. Els agramontesos donaven suport a Joan de Navarra, mentre que els beaumontesos defensaven els drets de Carles de Viana. Aquest conflicte dinàstic tenia també una dimensió política: darrere de cada candidat hi havia xarxes nobiliàries que competien pel control del govern i dels principals càrrecs i territoris de Navarra.
La qüestió navarresa també tenia repercussions fora del regne. França, Castella i la Corona d'Aragó tenien interessos polítics a Navarra, de manera que el conflicte entre Joan i Carles podia convertir-se en un problema internacional.

- Context polític
Joan de Navarra havia derrotat Carles de Viana a la Batalla d'Aibar (1451) i l'havia fet presoner. Tot i que posteriorment es produïren diversos intents de reconciliació, el conflicte no quedà resolt. La treva establerta amb la Concòrdia de Valladolid (1453) tampoc aconseguí posar fi a les hostilitats. El 1455, els beaumontesos reprengueren la guerra i obtingueren alguns èxits militars, entre els quals la Batalla de Torralba.
Davant aquesta situació, Joan decidí actuar de manera molt més contundent. El tractat de Barcelona li permetia intentar eliminar definitivament Carles i Blanca de la successió i establir una nova línia successòria favorable a Elionor i Gaston de Foix.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
La disputa entre Joan de Navarra i Carles de Viana pels drets successoris de Navarra.
La continuació de la Guerra Civil de Navarra.
La derrota de les forces de Joan en alguns enfrontaments de 1455.
La necessitat de Joan de reforçar la seva posició política davant els beaumontesos.
La voluntat d'apartar Carles de Viana i Blanca de Navarra de la successió.
L'interès de Joan per assegurar la successió en favor de Elionor i Gaston de Foix.
La necessitat d'obtenir el suport de la poderosa casa de Foix.
La dimensió internacional del conflicte, especialment per la intervenció de França.

- Fets
El 3 de desembre de 1455, a Barcelona, Joan de Navarra i Gaston IV de Foix signaren l'acord. Joan reconeixia Elionor, casada amb Gaston des de 1436, com a futura hereva del Regne de Navarra. Al mateix temps, Carles de Viana i Blanca quedaven desposseïts dels seus drets successoris.
La decisió era extraordinàriament controvertida perquè Joan no era el propietari hereditari del regne per línia pròpia: els seus drets provenien del seu matrimoni amb Blanca I. El testament de Blanca havia deixat Carles en una posició successòria superior a la d'Elionor. Per això, el tractat significava, en la pràctica, que Joan intentava modificar unilateralment l'ordre successori de Navarra.
L'acord establia també que Joan continuaria sent rei de Navarra durant la seva vida i que Elionor i Gaston heretarien la Corona posteriorment. Carles i Blanca disposaven d'un termini per sotmetre's a la decisió del seu pare; en cas contrari, es procediria formalment contra ells per desobediència.
El tractat necessitava, però, l'aprovació de les Corts de Navarra. Aquest requisit mostra que fins i tot Joan no podia convertir automàticament el seu acord amb Gaston de Foix en una successió plenament legítima. Les Corts agramonteses acabarien sent utilitzades per intentar donar cobertura jurídica al desheretament de Carles i Blanca.
El tractat també aproximà Joan de Navarra i Gaston de Foix a França. Gaston era vassall del rei francès i necessitava l'autorització del seu senyor per assumir els compromisos derivats de l'acord. Aquesta autorització fou obtinguda posteriorment de Lluís XI, l'abril de 1456.

- Conseqüències
Carles de Viana i Blanca de Navarra quedaren desposseïts dels seus drets successoris.
Elionor de Navarra passà a ser la principal beneficiària de l'acord.
Gaston IV de Foix reforçà les seves expectatives sobre la futura Corona navarresa.
La ruptura entre Joan i Carles esdevingué pràcticament definitiva.
El conflicte entre agramontesos i beaumontesos continuà.
Joan reforçà temporalment la seva posició, però augmentà l'oposició contra ell.
El conflicte navarrès adquirí una dimensió internacional més gran per l'aproximació a França.
El desheretament de Carles contribuí posteriorment a la seva aproximació als sectors polítics catalans oposats a Joan II.

- Personatges rellevants
Joan de Navarra: principal impulsor del tractat i pare de Carles i Blanca. Posteriorment es convertiria en Joan II d'Aragó.
Carles de Viana: príncep de Viana i hereu legítim segons la línia successòria defensada pels seus partidaris.
Blanca de Navarra: germana de Carles i també exclosa de la successió.
Elionor de Navarra: filla de Joan i nova hereva designada per l'acord.
Gaston IV de Foix: marit d'Elionor i beneficiari polític del tractat.
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i germà de Joan de Navarra; en aquell moment continuava a Nàpols.
Lluís XI de França: senyor feudal de Gaston de Foix, l'autorització del qual fou necessària per consolidar l'acord.

- Informació extra
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Tractat de Barcelona és important perquè Joan de Navarra el signà mentre exercia la lloctinència de Catalunya en absència d'Alfons el Magnànim. Barcelona es convertí així en l'escenari d'una decisió que afectava directament la successió d'un altre regne, però que acabaria tenint conseqüències profundes en la política catalana. El tractat contribuí a radicalitzar el conflicte entre Joan i Carles de Viana, i Carles acabaria trobant a Catalunya un important suport polític. Quan la crisi esclatà el 1460, les institucions catalanes defensaren els drets del príncep i la seva figura es convertí en un punt de convergència de l'oposició a Joan II. La Diputació del General, que durant el segle XV havia anat adquirint funcions polítiques per garantir el respecte de les constitucions i dels drets del Principat, acabaria intervenint directament en el conflicte.
Per això, el tractat pot considerar-se un antecedent indirecte però important de la crisi constitucional catalana de 1460–1462: una disputa dinàstica navarresa es transformà progressivament en un problema polític català quan Carles de Viana es convertí en símbol de l'oposició a Joan II i de la defensa de les institucions del Principat.

Added to timeline:

Date: