feb 15, 1412 - Concòrdia d'Alcanyís

Description:

- Context històric
La Concòrdia d'Alcanyís fou l'acord assolit el 15 de febrer de 1412 durant l'Interregne de 1410-1412, provocat per la mort de Martí I l'Humà sense un successor legítim directe.
Des de la mort de Martí el Jove el 1409 i, posteriorment, de Martí l'Humà el 1410, diversos pretendents reclamaven la Corona. El principal conflicte es produí entre Jaume II d'Urgell i Ferran d'Antequera, però també existien les candidatures de Lluís d'Anjou, Frederic de Luna i Alfons de Gandia.
La incapacitat dels diferents parlaments per arribar directament a un acord portà a buscar una fórmula que permetés resoldre la successió mitjançant un nombre reduït de representants.

- Context social
La societat de la Corona estava marcada per importants tensions entre noblesa, oligarquies urbanes i institucions representatives.
A Aragó i València, la disputa successòria estava vinculada a les bandositats nobiliàries. Els Luna tendien a donar suport a Jaume d'Urgell, mentre els Urrea s'alinearen amb Ferran d'Antequera. A València, els Vilaragut eren urgellistes i els Centelles, partidaris de Ferran.
A Catalunya, la situació era diferent. L'oligarquia urbana, especialment la de Barcelona i Lleida, no mostrava un suport unànime a Jaume d'Urgell. Una part dels sectors dirigents considerava Ferran una alternativa política més segura davant la possibilitat d'una guerra civil.

- Context polític
Els diferents territoris de la Corona havien creat parlaments per gestionar l'Interregne, però no aconseguien arribar a una solució comuna.
El Parlament d'Aragó es reunia a Alcanyís, mentre que el Parlament català s'havia traslladat a Tortosa. A València existien dos parlaments rivals: el de Vinaròs, favorable a Jaume d'Urgell, i el de Traiguera, contrari a ell. Aquesta divisió dificultava que València participés directament en les negociacions d'Alcanyís.
En aquest context, el papa Benet XIII (Pere de Luna) proposà que la successió fos decidida per un nombre reduït d'experts o compromissaris, en lloc de mantenir unes negociacions interminables entre els diferents parlaments.

- Causes
Les principals causes de la Concòrdia d'Alcanyís foren:
La mort de Martí el Jove (1409).
La mort de Martí l'Humà (1410) sense hereu legítim directe.
La rivalitat entre Jaume d'Urgell i Ferran d'Antequera.
La divisió entre les diferents faccions nobiliàries d'Aragó i València.
La divisió política existent dins del Regne de València.
La incapacitat dels parlaments per arribar a una solució directa.
La necessitat d'evitar una guerra civil per la successió.
La intervenció diplomàtica de Benet XIII.
La voluntat d'establir un procediment jurídic que permetés determinar el successor.

- Fets
1. Negociacions entre Catalunya i Aragó
Durant l'Interregne, els representants del Parlament català i del Parlament aragonès mantingueren negociacions per trobar una solució conjunta.
El Parlament català, reunit a Tortosa, havia acordat el desembre de 1411 delegar en una comissió de 24 persones, vuit per cadascun dels tres braços, la decisió sobre els acords que s'assolissin amb Aragó.
2. Proposta de Benet XIII
El 23 de gener de 1412, Benet XIII proposà que la successió fos decidida per un nombre reduït de representants, amb tres compromissaris per territori.
La proposta fou acceptada pels negociadors i es convertí en la base de l'acord.
3. Signatura de la Concòrdia
El 15 de febrer de 1412, els representants dels parlaments català i aragonès reunits a Alcanyís acordaren delegar la decisió successòria en nou compromissaris:
3 representants del Principat de Catalunya
3 representants del Regne d'Aragó
3 representants del Regne de València
Els compromissaris s'havien de reunir a Casp, on examinarien els drets dels diferents candidats i determinarien qui havia de ser el nou rei.
4. Condicions de l'elecció
La Concòrdia establia que el candidat necessitava:
Almenys 6 dels 9 vots.
Com a mínim un vot de cadascun dels tres territoris.
Això obligava a aconseguir un cert consens entre Catalunya, Aragó i València.
5. Exclusió de Mallorca
Un aspecte important fou que Mallorca i els altres territoris insulars no participaren en la selecció dels compromissaris ni en la decisió final.
6. De la Concòrdia al Compromís de Casp
La Concòrdia d'Alcanyís no escollí directament el rei. El que feu fou establir el mecanisme per escollir-lo.
Els compromissaris es reuniren a Casp a partir del 29 de març de 1412 i escoltaren els arguments dels diferents pretendents.
Finalment, el 28 de juny de 1412, proclamaren Ferran d'Antequera com a rei, amb sis dels nou vots.

- Conseqüències
Posà les bases jurídiques i polítiques del Compromís de Casp.
Evità, almenys inicialment, una resolució purament militar del conflicte successori.
Establí el sistema dels nou compromissaris.
Determinà que Catalunya, Aragó i València tinguessin tres representants cadascun.
Exclogué Mallorca i els altres territoris insulars del procés.
Preparà l'elecció de Ferran d'Antequera.
Contribuí a la fi de la dinastia de Barcelona.
Facilità l'arribada dels Trastàmara al tron de la Corona d'Aragó.
Provocà el posterior conflicte amb Jaume d'Urgell, que es rebel·là contra Ferran el 1413.

- Personatges rellevants
Benet XIII (Pere de Luna): Papa d'Avinyó que intervingué decisivament en la crisi successòria. Fou qui impulsà la fórmula dels compromissaris i tingué una important influència en la composició dels nou jutges.
Jaume II d'Urgell: Principal candidat de la línia dinàstica autòctona i un dels principals rivals de Ferran d'Antequera.
Ferran d'Antequera: Infant de Castella, nét de Pere el Cerimoniós per via materna. La Concòrdia d'Alcanyís acabaria obrint el camí perquè fos elegit rei a Casp.
Guerau Alemany de Cervelló: Governador de Catalunya i un dels nobles catalans contraris a la candidatura de Jaume d'Urgell.
Vicent Ferrer: Fra dominic valencià que posteriorment seria un dels nou compromissaris de Casp i votaria a favor de Ferran.
Roís de Liori: Governador d'Aragó que, juntament amb el justícia Juan Ximénez Cerdán, participà en la selecció dels compromissaris aragonesos.
Juan Ximénez Cerdán: Justícia d'Aragó i figura clau en la preparació de la composició dels compromissaris.

- Informació extra
La Concòrdia d'Alcanyís és fonamental perquè, més que el mateix Compromís de Casp, constitueix el moment en què es decidí com s'havia de resoldre la crisi successòria. Per això, la historiografia assenyala que el veritable "compromís" fou en realitat la decisió presa a Alcanyís el 15 de febrer de 1412 de posar l'elecció del nou rei en mans de nou jutges.
Des d'una perspectiva catalana, l'acord és especialment important perquè el Principat participà directament en la construcció del procediment que acabaria determinant la successió. Catalunya no fou simplement un espectador dels esdeveniments: el seu Parlament negocià amb Aragó i acceptà la fórmula dels nou compromissaris. Tanmateix, la seva posició estava marcada per fortes divisions internes i una part de les elits catalanes acabà inclinant-se cap a Ferran d'Antequera.

Added to timeline:

Date: