jul 16, 1430 - Tractat de Majano

Description:

- Context històric
El Tractat o Treves de Majano fou l'acord signat el 16 de juliol de 1430 a Almajano (Sòria) que posà fi a les hostilitats principals de la Guerra castellanoaragonesa de 1429-1430. Enfrontava la Corona de Castella, governada per Joan II de Castella, amb la Corona d'Aragó, governada per Alfons el Magnànim, i el Regne de Navarra, governat de facto per Joan d'Aragó, germà d'Alfons.
El conflicte estava estretament relacionat amb els Infants d'Aragó, especialment Joan i Enric, que posseïen importants territoris i exercien una gran influència política a Castella.

- Context social
La guerra es desenvolupà principalment en un context de rivalitat entre la monarquia castellana i la gran noblesa. Els Infants d'Aragó disposaven de nombrosos dominis, rendes i vassalls a Castella, cosa que els convertia en una de les principals forces polítiques del regne.
La confiscació dels seus territoris durant la guerra i el posterior repartiment entre nobles castellans modificaren considerablement l'equilibri de poder de la noblesa castellana.

- Context polític
El principal protagonista polític del bàndol castellà era Álvaro de Luna, favorit de Joan II de Castella. Luna buscava eliminar la influència dels Infants d'Aragó i reforçar el poder del monarca castellà.
Alfons el Magnànim, en canvi, havia intervingut militarment per defensar els interessos dels seus germans. La situació militar, però, acabà afavorint Castella.
Els exèrcits castellans havien ocupat gran part de les possessions dels Infants d'Aragó, que posteriorment foren repartides entre membres de l'alta noblesa castellana.

- Causes
Les principals causes de l'acord foren:
La Guerra castellanoaragonesa de 1429-1430.
La lluita pel control polític de Castella.
La rivalitat entre els Infants d'Aragó i Álvaro de Luna.
La confiscació dels territoris castellans dels Infants.
La intervenció militar d'Alfons el Magnànim en defensa dels seus germans.
La superioritat militar assolida per Castella durant la guerra.
El cansament i l'esgotament dels recursos de la Corona d'Aragó després de la campanya militar.

- Fets
La guerra havia començat oficialment el 24 de juny de 1429, quan Joan II de Castella declarà la guerra a Alfons el Magnànim. Les forces castellanes havien aconseguit ocupar importants possessions dels Infants d'Aragó.
Durant el 1430, les negociacions per aconseguir una treva s'intensificaren. Els reis d'Aragó i Navarra enviaren ambaixadors a Joan II de Castella per intentar recuperar les possessions confiscades als Infants.
Les negociacions començaren formalment a Burgo de Osma el juny de 1430. Joan II de Castella designà Álvaro de Luna i l'arquebisbe de Santiago, Lope de Mendoza, com a representants seus.
Finalment, el 16 de juliol de 1430, els representants de les parts signaren les Treves de Majano a Almajano (Sòria).
Principals condicions
S'establia una treva de cinc anys.
Els Infants d'Aragó no podien entrar ni residir a Castella durant aquest període sense autorització del rei.
Joan II de Castella no retornava les possessions confiscades als Infants.
Tampoc s'establia una compensació econòmica equivalent pels territoris perduts.
Les reclamacions dels Infants havien de ser estudiades posteriorment per una comissió arbitral de catorze membres, set per cada bàndol.
Joan II es comprometia a respectar les possessions que encara estiguessin efectivament sota control dels Infants, entre elles alguns castells com Segura, Alburquerque i Alba de Tormes.
Per tant, malgrat que jurídicament es tractava d'una treva, en la pràctica representà una important derrota política d'Alfons el Magnànim i dels Infants d'Aragó.

- Conseqüències
Fi de les principals hostilitats de la guerra castellanoaragonesa de 1429-1430.
Victòria política de Joan II de Castella i Álvaro de Luna.
Pèrdua de gran part dels territoris i vassalls castellans dels Infants d'Aragó.
Consolidació del poder d'Álvaro de Luna a Castella.
Retirada dels Infants de la política castellana.
Repartiment dels territoris confiscats entre la gran noblesa castellana.
L'Infant Enric d'Aragó i el seu germà Pere continuaren resistint a Alburquerque durant un temps, malgrat les treves.
La pau definitiva no arribà fins a la Concordia de Toledo de 1436.

- Personatges rellevants
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i principal dirigent del bàndol aragonès.
Joan II de Castella: rei de Castella i vencedor polític del conflicte.
Joan d'Aragó: germà d'Alfons, rei consort de Navarra i principal dirigent dels Infants d'Aragó.
Enric d'Aragó: infant d'Aragó i duc de Villena, que perdé gran part dels seus dominis castellans.
Pere d'Aragó: germà de Joan i Enric, que continuà la resistència a Alburquerque.
Álvaro de Luna: favorit i principal conseller de Joan II de Castella; fou el gran beneficiari polític de la victòria.
Lope de Mendoza: arquebisbe de Santiago i negociador castellà de les treves.

- Informació extra
El Tractat de Majano no constituí una pau definitiva. Fou una treva de cinc anys destinada a aturar les hostilitats i donar temps per resoldre les reclamacions territorials dels Infants.
La pau definitiva s'assoliria amb la Concordia de Toledo del 22 de setembre de 1436, que establí un nou equilibri entre Castella, Aragó i Navarra. Entre altres mesures, es pactà el matrimoni del príncep d'Astúries Enric amb Blanca de Navarra, filla de Joan d'Aragó.
Així, Majano marcà el final del gran projecte d'influència dels Trastàmara aragonesos sobre Castella. Els Infants d'Aragó encara tornarien a intervenir en la política castellana durant la dècada de 1430, però finalment serien derrotats definitivament a la batalla d'Olmedo de 1445.

Added to timeline:

Date: