oct 1, 1435 - Tractat de Milà

Description:

- Context històric
El Tractat de Milà fou un pacte secret signat el 8 d’octubre de 1435 entre Alfons el Magnànim, rei de la Corona d’Aragó, i Filippo Maria Visconti, duc de Milà. L'acord es produí poc després de la Batalla de Ponça (5 d'agost de 1435), en què Alfons havia estat derrotat i capturat pels genovesos.
El tractat canvià completament la situació diplomàtica d'Alfons a Itàlia: Visconti, que havia estat relacionat amb el bàndol contrari al rei aragonès, passà a convertir-se en aliat d'Alfons. Aquest acord facilità que Alfons fos alliberat i pogués continuar la seva lluita per la conquesta del Regne de Nàpols.

- Context social
La península Itàlica estava dividida en nombrosos estats i ciutats-estat que competien pel control territorial i comercial.
La guerra pel Regne de Nàpols afectava especialment la noblesa i les elits urbanes napolitanes, dividides entre els partidaris d'Alfons el Magnànim i els partidaris de la dinastia angevina, encapçalada per Renat d'Anjou.
La presència d'una gran quantitat de nobles catalanoaragonesos al costat d'Alfons també feia que el conflicte tingués una dimensió important per a les elits de la Corona d'Aragó.

- Context polític
Després de la mort de Joana II de Nàpols, el 1435, el tron havia passat a Renat d'Anjou, que era rival d'Alfons.
Alfons havia iniciat el setge de Gaeta, però una flota genovesa acudí en auxili de la ciutat. El resultat fou la derrota d'Alfons a Ponça i la seva captura juntament amb els seus germans Joan d'Aragó i Enric d'Aragó, així com nombrosos nobles.
Els presoners foren portats a territori milanès. En aquest moment, Filippo Maria Visconti va decidir aprofitar la situació per modificar les seves aliances i arribar a un acord amb Alfons.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
La derrota d'Alfons a la Batalla de Ponça.
La captura d'Alfons i dels seus principals nobles.
La rivalitat de Visconti amb Gènova.
L'interès de Visconti per modificar l'equilibri polític italià.
La voluntat d'Alfons de continuar la conquesta de Nàpols.
La necessitat d'Alfons d'obtenir un aliat poderós a Itàlia.
La necessitat de Visconti d'obtenir la cooperació militar d'Alfons davant els seus rivals italians.
La possibilitat de repartir les futures conquestes i zones d'influència entre Milà i la Corona d'Aragó.

- Fets
1. Batalla de Ponça
El 5 d'agost de 1435, la flota d'Alfons fou derrotada pels genovesos davant l'illa de Ponça.
Alfons, Joan d'Aragó i Enric d'Aragó foren capturats i conduïts a territori sota control del duc de Milà.
2. Negociacions amb Filippo Maria Visconti
Durant el seu captiveri, Alfons aconseguí establir una relació diplomàtica amb Filippo Maria Visconti.
El duc de Milà va comprendre que podia obtenir més avantatges aliant-se amb Alfons que mantenint-lo empresonat com a enemic.
Això provocà un canvi d'aliances fonamental en la política italiana.
3. Signatura del tractat
El pacte fou signat a Milà el 8 d'octubre de 1435. Algunes fonts antigues situen la signatura el 5 d'octubre, però la data habitualment indicada per la historiografia catalana és el 8 d'octubre de 1435.
L'acord establia essencialment una divisió d'àrees d'influència i futures conquestes italianes entre els dos sobirans.
Entre les seves disposicions, Alfons renunciava a les seves pretensions sobre Còrsega i a determinades bases del nord-oest italià, mentre que es comprometia a coordinar-se amb Visconti en les futures conquestes.
A canvi, Visconti reconeixia els interessos d'Alfons al sud d'Itàlia, especialment la seva pretensió sobre Nàpols.
4. Alliberament d'Alfons
L'acord permeté l'alliberament d'Alfons i dels nobles que havien estat capturats amb ell, mitjançant les condicions econòmiques pactades per al seu rescat.
A partir d'aquest moment, Alfons pogué reprendre la seva política italiana.

- Conseqüències
Alliberament d'Alfons el Magnànim després de la derrota de Ponça.
Alliberament dels nobles catalanoaragonesos capturats amb ell.
Canvi d'aliança de Filippo Maria Visconti, que passà a cooperar amb Alfons.
Reconeixement d'una zona d'influència d'Alfons al sud d'Itàlia.
Renúncia d'Alfons a determinades pretensions territorials al nord d'Itàlia.
Reforçament de la posició diplomàtica de la Corona d'Aragó.
Possibilitat de reprendre la guerra contra Renat d'Anjou.
El tractat contribuí decisivament a la continuació de la campanya que acabaria amb la conquesta de Nàpols el 1442.
Gènova quedà progressivament enfrontada amb el nou eix Milà-Corona d'Aragó.

- Personatges rellevants
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i principal beneficiari de l'acord.
Filippo Maria Visconti: duc de Milà i impulsor del canvi d'aliança.
Joan d'Aragó: germà d'Alfons, rei de Navarra i un dels captius de Ponça.
Enric d'Aragó: germà d'Alfons i un altre dels nobles capturats.
Renat d'Anjou: principal rival d'Alfons pel tron de Nàpols.
Biagio Assereto: comandant genovès que havia derrotat Alfons a Ponça.

- Informació extra
El Tractat de Milà és especialment important perquè mostra com la Batalla de Ponça, tot i ser una derrota militar catastròfica, acabà transformant-se en una victòria diplomàtica per a Alfons.
Abans de Ponça, Visconti estava vinculat a una coalició que s'oposava a les pretensions napolitanes d'Alfons. Després de tenir-lo com a presoner, però, el duc de Milà va canviar de política i va arribar a un acord amb ell.
L'aliança fou decisiva: entre 1436 i 1442, Alfons pogué continuar la guerra contra els angevins i finalment conquerí Nàpols el 2 de juny de 1442.

Added to timeline:

Date: