may 15, 1403 - Tractat de Tunis

Description:

- Context històric
El Tractat de Tunis de 1403 fou un acord de pau entre la Corona d'Aragó i el sultanat hàfsida de Tunis, signat el 15 de maig de 1403 durant el regnat de Martí I l'Humà. L'acord arribà després d'un període de fortes tensions al Mediterrani occidental, marcat pels atacs corsaris nord-africans i per les expedicions de la Croada de Tedelis (1398) i la Croada de Bona (1399).
Les negociacions s'havien allargat durant diversos anys i tenien com a objectiu establir una situació de pau que permetés reduir el cors i garantir la seguretat dels mercaders i navegants de la Corona d'Aragó.

- Context social
La pirateria afectava directament les poblacions costaneres i els mercaders catalans, valencians i mallorquins. Els atacs corsaris podien provocar la captura de persones, que eren convertides en captius i sotmeses a rescats o esclavitud.
Per tant, la qüestió dels captius cristians fou un dels aspectes fonamentals de les negociacions. El tractat establí mecanismes destinats a facilitar-ne l'alliberament i regulà les condicions dels rescats.

- Context polític
Martí I havia heretat una Corona amb una situació financera delicada i amb diversos fronts oberts. Després de les expedicions militars contra el Magrib, el rei optà progressivament per combinar la força naval amb la diplomàcia.
El sultanat de Tunis, per la seva banda, també tenia interès a reduir les tensions. Les expedicions de la Corona d'Aragó havien demostrat que els territoris cristians podien emprendre importants operacions navals contra les costes nord-africanes.
Les negociacions culminaren el 15 de maig de 1403, i l'acord fou anunciat oficialment pel rei durant el mes de juny.

- Causes
Les principals causes del tractat foren:
Els constants atacs corsaris procedents del sultanat de Tunis.
La captura de mercaders i habitants dels territoris de la Corona d'Aragó.
El saqueig de Torreblanca (1397) i la posterior mobilització militar.
Les Croades de Tedelis (1398) i Bona (1399).
La necessitat de protegir el comerç marítim català i valencià.
La necessitat de facilitar l'alliberament dels captius cristians.
Les dificultats financeres de la Corona, que feien difícil mantenir una política militar permanent.
L'interès del sultanat hàfsida per evitar noves expedicions de la Corona d'Aragó.

- Fets
Les negociacions s'estengueren durant diversos anys després de les croades contra el nord d'Àfrica. Finalment, el 15 de maig de 1403 es firmà la pau entre Martí I i el sultà hàfsida Abū Fāris ʿAbd al-ʿAzīz II de Tunis.
Un dels principals objectius era eliminar o reduir el cors. La Corona d'Aragó es comprometia a perseguir els corsaris que actuessin contra els súbdits del sultà de Tunis. Fins i tot, catalans i sicilians havien d'ajudar el sultà si aquest organitzava una expedició contra aquests corsaris.
A canvi, el govern de Tunis havia de protegir els súbdits de la Corona d'Aragó dels corsaris que actuessin des dels seus territoris.
El tractat també establí disposicions sobre els captius. Es buscava impedir que fossin traslladats mentre es negociava el seu alliberament i es regulava el preu dels rescats. En principi, aquest no podia superar el preu que havia pagat el primer comprador del captiu.
També s'establiren altres garanties per als mercaders i navegants, amb la finalitat de facilitar la continuïtat de les relacions comercials entre els territoris de la Corona i Tunis.

- Conseqüències
Finalització formal de l'etapa de conflictes oberts entre la Corona d'Aragó i Tunis.
Intent de reduir el cors nord-africà.
Millora de les condicions per al comerç mediterrani.
Establiment de mecanismes per facilitar l'alliberament dels captius.
Substitució de la política d'expedicions militars per una política més diplomàtica.
Reconeixement mutu d'obligacions per impedir que els corsaris actuessin impunement.
Tanmateix, l'acord no eliminà completament la pirateria: la treva fou poc efectiva i les activitats corsàries continuaren.

- Personatges rellevants
Martí I l'Humà: rei de la Corona d'Aragó i principal responsable de la política diplomàtica que conduí al tractat.
Abū Fāris ʿAbd al-ʿAzīz II: sultà hàfsida de Tunis amb qui es pactà la pau.
Berenguer Ferrer: diplomàtic de la Corona d'Aragó, resident durant anys a Tunis i coneixedor de la llengua i els costums locals; participà en les negociacions que conduïren al tractat.
Pere de Queralt: diplomàtic valencià relacionat amb les negociacions amb Tunis.

- Informació extra
El Tractat de Tunis de 1403 representa un canvi important en la política mediterrània de la Corona d'Aragó. Després de les expedicions de Tedelís i Bona, Martí I constatà que una política basada exclusivament en expedicions militars era costosa i no solucionava definitivament el problema del cors.
Des d'una perspectiva catalana, el tractat és especialment rellevant perquè mostra la importància del comerç marítim dels territoris catalans i la necessitat de garantir-ne la seguretat. Els mercaders catalans tenien una presència important als ports nord-africans i la pirateria afectava directament els seus interessos econòmics. La diplomàcia, per tant, es convertí en una eina per protegir les rutes comercials sense haver de mantenir permanentment grans estols militars.
Tanmateix, la pau no fou plenament efectiva. Les activitats corsàries procedents de Tunis continuaren i, segons els estudis de Maria Teresa Ferrer i Mallol, cap de les dues parts mostrà gaire interès a renovar la treva quan aquesta s'acostà al final.

Added to timeline:

Date: