dec 7, 1453 - Concòrdia de Valladolid

Description:

- Context històric
La Concòrdia de Valladolid fou un acord de pau i treva signat el 7 de desembre de 1453 en el context de la Guerra Civil de Navarra (1451–1455). L'acord intentà posar fi temporalment al conflicte entre Joan de Navarra, futur Joan II d'Aragó, i el seu fill Carles de Viana, que disputaven el govern i els drets successoris del Regne de Navarra.

- Context social
La guerra havia dividit la societat i la noblesa navarresa en dos grans bàndols: els agramontesos, partidaris de Joan de Navarra, i els beaumontesos, partidaris de Carles de Viana. La divisió afectava diverses ciutats i fortaleses del regne i provocava una situació d'inestabilitat política i militar.

- Context polític
El conflicte s'havia agreujat després de la Batalla d'Aibar (23 d'octubre de 1451), on les forces de Joan de Navarra derrotaren els beaumontesos. Carles de Viana fou capturat i posteriorment empresonat, però el 24 de maig de 1453 arribà a un acord amb el seu pare a Saragossa.
Tanmateix, l'acord no resolgué definitivament el conflicte. Els beaumontesos conservaren diverses places importants i, a la tardor de 1453, iniciaren el setge de Monreal. Davant el risc que la guerra es reprengués amb més intensitat, intervingué Maria de Castella, reina d'Aragó i esposa d'Alfons el Magnànim.

- Causes
Les principals causes de la Concòrdia foren:
La continuació de la Guerra Civil de Navarra.
La disputa entre Joan de Navarra i Carles de Viana pels drets al tron navarrès.
La divisió entre agramontesos i beaumontesos.
La necessitat d'aturar les operacions militars iniciades pels beaumontesos.
La intervenció diplomàtica de Maria de Castella.
L'interès de les corones de Castella i Aragó per evitar que el conflicte navarrès es convertís en una guerra més àmplia.

- Fets
Després del fracàs de l'acord de Saragossa, els beaumontesos continuaren controlant diverses fortaleses, entre elles Pamplona, Olite i Mendavia, i a mitjan octubre de 1453 començaren el setge de Monreal.
Maria de Castella, actuant com a mediadora, es desplaçà a Valladolid i negocià amb el seu germà, el rei Joan II de Castella. La seva intervenció permeté arribar a una nova treva entre les parts.
El 7 de desembre de 1453 es firmà la Concòrdia de Valladolid, que establí una treva d'un any, durant la qual havien de cessar les hostilitats entre Joan de Navarra i Carles de Viana, així com entre els seus respectius partidaris. L'acord seguia en bona part el model de la Concòrdia de Toledo de 1436.
Un dels elements principals de l'acord fou que les viles i castells controlats per Carles de Viana i els seus partidaris passarien temporalment a la custòdia de Maria de Castella. També s'establiren disposicions relatives als presoners capturats durant el conflicte.

- Conseqüències
Establiment d'una treva d'un any entre els bàndols navarresos.
Suspensió temporal de la guerra civil.
Intervenció directa de Maria de Castella en la política navarresa.
Entrega temporal de diverses fortaleses a la custòdia de la reina.
Reducció temporal de la tensió entre Joan de Navarra i Carles de Viana.
El conflicte successori, però, no quedà resolt definitivament.

- Personatges rellevants
Joan de Navarra: pare de Carles de Viana i rei de facto de Navarra; posteriorment seria Joan II d'Aragó.
Carles de Viana: príncep de Viana i principal rival polític del seu pare pels drets successoris de Navarra.
Maria de Castella: reina d'Aragó i esposa d'Alfons el Magnànim; exercí un paper fonamental com a mediadora.
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i germà de Maria de Castella; des de Nàpols pressionà Joan de Navarra perquè es reconciliés amb el seu fill.
Joan II de Castella: rei de Castella i germà de Maria de Castella; participà indirectament en la mediació de l'acord.
Lluís de Beaumont: un dels principals dirigents del bàndol beaumontès.

- Informació extra
La Concòrdia de Valladolid no va solucionar el problema de fons: la disputa entre Joan de Navarra i Carles de Viana pels drets a la Corona de Navarra. Quan expirà la treva, el conflicte es reprengué i el 1455 Joan de Navarra desposseí Carles de Viana i la seva germana Blanca dels seus drets successoris, afavorint la seva filla Elionor i el seu marit, Gaston IV de Foix.
La Concòrdia és especialment important en la història de la Corona d'Aragó perquè mostra el paper polític que assumí Maria de Castella durant l'absència del seu marit, Alfons el Magnànim, que es trobava establert a Nàpols. La Universitat de Barcelona destaca precisament la seva activitat diplomàtica com una política continuada de pacificació entre Aragó, Castella i Navarra.
En definitiva, la Concòrdia de Valladolid (1453) fou una treva temporal, no una pau definitiva. El seu fracàs posterior contribuí a mantenir oberta la crisi dinàstica que acabaria tenint conseqüències molt importants en la política de la Corona d'Aragó i, anys més tard, en el conflicte català de 1462–1472.

Added to timeline:

Date: