jun 21, 1461 - Capitulació de Vilafranca

Description:

- Context històric
La Capitulació o Concòrdia de Vilafranca del Penedès fou l'acord polític signat el 21 de juny de 1461 entre Joana Enríquez, en representació del seu marit Joan II, i els representants de la Diputació del General de Catalunya. L'acord posà fi, provisionalment, a la greu crisi institucional provocada per la detenció de Carles de Viana el desembre de 1460 i representà una important victòria política de les institucions del Principat davant la monarquia.
La Capitulació és considerada un dels moments culminants del pactisme català del segle XV. El rei conservava formalment la potestat reial, però la seva capacitat d'actuar directament a Catalunya quedava fortament limitada per les institucions representatives del Principat.

- Context social
Catalunya vivia una situació de forta tensió social i política. A Barcelona, la pugna entre la Biga i la Busca enfrontava les elits tradicionals amb sectors de la burgesia urbana; al camp, el conflicte entre els pagesos de remença i els senyors feudals s'anava agreujant.
En aquest context, Carles de Viana havia adquirit una popularitat considerable. Després del seu alliberament, el 25 de febrer de 1461, fou rebut a Barcelona el 12 de març amb una gran mobilització popular i institucional. La seva figura havia passat de ser simplement la d'un pretendent als drets navarresos a convertir-se en un símbol de l'oposició a Joan II.

- Context polític
El conflicte immediat provenia de la detenció de Carles de Viana ordenada per Joan II el 2 de desembre de 1460. Les institucions catalanes consideraren que el monarca havia vulnerat les garanties jurídiques del Principat i exigiren el seu alliberament.
La pressió de les institucions, especialment de la Diputació del General i el Consell del Principat, obligà Joan II a alliberar Carles. Però l'alliberament no resolgué el conflicte: calia determinar quin havia de ser el paper del rei, del príncep i de les institucions catalanes.
Joana Enríquez, que havia estat nomenada lloctinent general de Catalunya, s'instal·là a Vilafranca del Penedès, ja que l'entrada a Barcelona li fou políticament desaconsellada. Allí començaren les negociacions amb els representants de la Generalitat, que s'allargaren durant la primavera de 1461.

- Causes
Les principals causes de la Capitulació foren:
La detenció de Carles de Viana per Joan II.
La reacció de les institucions catalanes contra l'actuació del monarca.
La defensa de les Constitucions, privilegis i llibertats del Principat.
El creixement del poder polític de la Diputació del General.
La voluntat catalana d'evitar que Joan II governés de manera directa i al marge de les institucions.
La necessitat de trobar una solució al conflicte entre Joan II i Carles de Viana.
La pressió política exercida sobre la monarquia després de l'alliberament del príncep.

- Fets
Les negociacions començaren formalment el 2 d'abril de 1461 entre Joana Enríquez i els representants de la Diputació del General. Finalment, el 21 de juny de 1461, es firmà la Capitulació de Vilafranca.
Un dels punts fonamentals fou el reconeixement de Carles de Viana com a primogènit i, per tant, com a principal successor de Joan II. A més, Carles fou reconegut com a lloctinent general perpetu de Catalunya. En cas de mort, aquestes funcions havien de passar al seu germanastre Ferran.
La Capitulació establia també una limitació extraordinàriament important al poder del rei: Joan II no podia entrar al Principat sense el consentiment de les autoritats catalanes. El rei conservava la potestat reial en teoria, però la seva capacitat d'exercir-la directament a Catalunya quedava molt restringida.
També es reforçava el control institucional sobre els oficials reials. La monarquia havia de sotmetre la seva actuació a la fiscalització dels organismes catalans, i la designació dels oficials reials quedava sotmesa a la intervenció de les institucions representatives.
La Capitulació també implicava el reconeixement de l'actuació de les institucions catalanes durant la crisi iniciada el 1460, inclòs el Consell del Principat, que Joan II acabà reconeixent formalment.
El 24 de juny, només tres dies després de l'acord, Carles de Viana fou proclamat solemnement lloctinent general de Catalunya a la catedral de Barcelona. Posteriorment fou reconegut com a primogènit, encara que el procediment generà noves tensions amb Joan II.

- Conseqüències
Carles de Viana fou reconegut com a primogènit.
Carles es convertí en lloctinent general perpetu de Catalunya.
Joan II quedà fortament limitat en la seva capacitat d'actuar directament al Principat.
El rei no podia entrar a Catalunya sense el consentiment de les autoritats catalanes.
Es reforçà el paper polític de la Diputació del General.
El Consell del Principat quedà reconegut per la monarquia.
Es reforçà el model pactista i constitucional català.
La Capitulació representà una important derrota política de Joan II.
La mort de Carles de Viana el 23 de setembre de 1461 alterà completament la situació.
La crisi entre Joan II i les institucions catalanes continuà i desembocà en la Guerra Civil Catalana (1462–1472).
- Personatges rellevants
Joan II d'Aragó: rei de la Corona d'Aragó i principal afectat per les limitacions establertes.
Joana Enríquez: esposa de Joan II i lloctinent general, signà l'acord en representació del monarca.
Carles de Viana: fill de Joan II i figura central de la crisi; fou reconegut com a primogènit i lloctinent de Catalunya.
Ferran d'Aragó: germanastre de Carles i futur Ferran el Catòlic; quedava com a successor de les funcions de Carles en cas de mort.
Diputació del General: principal institució catalana negociadora de l'acord.
Consell del Principat: organisme creat arran de la crisi de 1460 i reconegut en el nou ordre polític.
Galceran de Requesens: anterior lloctinent general, oposat al corrent polític dominant a la Generalitat; fou apartat i posteriorment exiliat.

- Informació extra
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Capitulació de Vilafranca és especialment important perquè representa probablement el moment en què el pactisme català arribà a una de les seves expressions més fortes. La qüestió ja no era simplement si Carles de Viana havia de ser alliberat, sinó quins límits tenia el poder del rei dins del Principat. L'acord establia de fet un sistema en què el monarca no podia exercir lliurement la seva autoritat territorial i havia de governar en estreta relació amb les institucions catalanes. L'Enciclopèdia Catalana considera que la concòrdia establia de fet un règim constitucional.
Tanmateix, no s'ha d'interpretar com una victòria definitiva de Catalunya. El sistema depenia en gran manera de la presència de Carles de Viana com a figura de consens. La seva mort el 23 de setembre de 1461, només tres mesos després de la Capitulació, va deixar el sistema polític en una situació molt més fràgil. Joan II i els seus partidaris no acceptaven de bon grat les limitacions que Vilafranca imposava a la potestat reial, mentre que les institucions catalanes consideraven que l'acord havia de continuar vigent.
Això explica que, menys d'un any després, el conflicte esclatés novament. Quan Joan II actuà militarment al Principat el 1462, les institucions catalanes consideraren que havia trencat l'ordre establert a Vilafranca i el declararen «enemic de la cosa pública del dit Principat». La Capitulació es convertí així en un dels fonaments jurídics i polítics de la posterior resistència catalana durant la Guerra Civil Catalana.

Added to timeline:

Date: