mar 15, 1311 - Batalla del Cefís

Description:

- Context històric
La Batalla del Cefís tingué lloc el 15 de març de 1311 a la plana de Beòcia, prop del riu Cefís (segons altres fonts, a Halmyros, a Tessàlia). Enfrontà la Gran Companyia Catalana contra l'exèrcit del Ducat d'Atenes, comandat per Gualter V de Brienne. La batalla fou conseqüència directa de l'incompliment del contracte pel qual el duc havia contractat els almogàvers durant la Campanya de Gualter de Brienne (1310). La victòria catalana comportà la conquesta del Ducat d'Atenes i inicià gairebé vuit dècades de domini català sobre una part important de Grècia.

- Context social
La Gran Companyia Catalana estava formada per almogàvers, cavallers, turcoples, mercaders i les seves famílies, tots ells dependents del cobrament de la soldada pactada. En canvi, la noblesa franca del Ducat d'Atenes confiava en la cavalleria pesada, considerada la força militar més poderosa de l'Europa occidental. El conflicte representava també l'enfrontament entre una companyia mercenària professional i l'aristocràcia feudal franca establerta a Grècia.

- Context polític
Durant el 1310, els almogàvers havien recuperat per a Gualter V de Brienne bona part dels territoris que aquest havia perdut a Tessàlia. Tanmateix, un cop acabada la campanya, el duc es negà a pagar tota la soldada acordada i només volia conservar uns pocs centenars de mercenaris al seu servei. La Companyia rebutjà aquesta proposta i ambdues parts es prepararen per a la guerra. Gualter reuní un gran exèrcit de cavallers procedents d'Atenes, de Morea i de Nàpols per destruir definitivament els almogàvers.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
L'incompliment del contracte per part de Gualter V de Brienne.
La negativa del duc a pagar íntegrament la Gran Companyia Catalana.
La voluntat del duc d'eliminar militarment els almogàvers.
La decisió de la Companyia de defensar els seus drets i la seva supervivència.
El control del Ducat d'Atenes després del trencament entre ambdues parts.

- Fets
Després del fracàs de les negociacions, els almogàvers abandonaren els territoris del duc i es dirigiren cap a la plana del riu Cefís, on escolliren acuradament el terreny per al combat. Tot i ser inferiors en nombre, aprofitaren la geografia de la zona per neutralitzar l'avantatge de la cavalleria franca.
Abans de l'enfrontament, els catalans desviaren les aigües del riu Cefís i inundaren la plana situada davant de les seves posicions, convertint-la en un aiguamoll. A més, deixaren el riu a un costat i el llac Copais a la rereguarda, assumint el risc de no tenir cap via de retirada per impedir també qualsevol maniobra d'encerclament enemiga. Quan la cavalleria de Gualter V de Brienne inicià la càrrega, els cavalls quedaren enfangats i perderen tota la seva capacitat ofensiva.
En aquell moment, la infanteria almogàver atacà amb gran violència. Simultàniament, uns 500 mercenaris catalans que servien dins l'exèrcit del duc es negaren a combatre contra els seus compatriotes i passaren al bàndol de la Companyia. La cavalleria franca quedà completament envoltada i fou pràcticament exterminada. Gualter V de Brienne morí durant la batalla, juntament amb la major part de la noblesa franca del ducat. L'endemà, els almogàvers elegiren Roger Desllor com a nou capità i iniciaren l'ocupació del Ducat d'Atenes.

- Conseqüències
Victòria decisiva de la Gran Companyia Catalana.
Mort de Gualter V de Brienne i de bona part de la noblesa franca.
Conquesta del Ducat d'Atenes pels almogàvers.
Fi de la Companyia com a força mercenària itinerant.
Inici del domini català sobre els ducats d'Atenes i, posteriorment, de Neopàtria.
Vinculació dels ducats a la Corona d'Aragó sota la sobirania dels reis de Sicília de la Casa de Barcelona.

- Personatges rellevants
Gualter V de Brienne: duc d'Atenes i comandant de l'exèrcit franc.
Roger Desllor: elegit capità de la Companyia després de la victòria.
Frederic II de Sicília: rei que acceptà la incorporació dels ducats a la seva Corona.
Ramon Muntaner: cronista que relatà l'expedició dels almogàvers.
Bonifaci de Verona: un dels principals senyors francs de Grècia, que sobrevisqué a la batalla i rebutjà governar el ducat abans que aquest fos ofert a Roger Desllor.

- Informació extra
La Batalla del Cefís és considerada una de les grans obres mestres de la tàctica militar medieval. Els almogàvers derrotaren un exèrcit superior gràcies a l'aprofitament del terreny i a la inutilització de la cavalleria pesada, demostrant que una infanteria disciplinada podia vèncer la noblesa feudal europea.
La victòria transformà completament la naturalesa de la Gran Companyia Catalana. Després de gairebé una dècada actuant com a força mercenària a l'Orient mediterrani, els almogàvers es convertiren en governants d'un estat propi. El Ducat d'Atenes fou reorganitzat segons les lleis i institucions catalanes, i el català esdevingué una de les llengües de govern de l'administració ducal.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla del Cefís constitueix el punt culminant de l'Expedició dels Almogàvers a Orient. La victòria assegurà l'establiment d'un domini català estable a Grècia, que es mantingué fins al 1388 a Atenes i fins al 1390 a Neopàtria. Fou una de les màximes expressions de l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó durant l'edat mitjana.

Added to timeline:

Date: