jan 1, 1359 - Corts de Barcelona, Vilafranca i Cervera
Description:
- Context històric
Les Corts de Barcelona, Vilafranca i Cervera es reuniren entre 1358 i 1359, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, en plena Guerra dels Dos Peres (1356–1375) contra Castella. Aquestes Corts són considerades una de les reunions parlamentàries més importants de la història de Catalunya, ja que culminaren amb la creació de la Diputació del General, origen de l'actual Generalitat de Catalunya.
- Context social
Catalunya patia una situació molt difícil. Els efectes de la Pesta Negra de 1348 encara eren molt presents, l'economia s'havia debilitat i la guerra contra Castella exigia enormes recursos humans i econòmics. Les ciutats, la noblesa i el clergat acceptaven ajudar el rei, però reclamaven garanties sobre la gestió dels impostos i una major participació en el govern del país.
- Context polític
La guerra obligava Pere III a demanar nous subsidis a les Corts. Com que la recaptació dels impostos requeria molt més temps que la durada de les sessions parlamentàries, els tres braços (eclesiàstic, militar i reial) decidiren crear un organisme permanent encarregat d'administrar aquests recursos. Aquesta decisió reforçava el pactisme català, segons el qual el rei havia de negociar amb les Corts les lleis i els impostos.
- Causes
Les principals causes de la convocatòria foren:
La necessitat de finançar la Guerra dels Dos Peres.
La greu crisi econòmica i demogràfica posterior a la Pesta Negra.
La voluntat dels braços de controlar els subsidis concedits al rei.
El desenvolupament del sistema polític pactista de Catalunya.
La necessitat de crear una administració fiscal permanent.
- Fets
Les Corts s'iniciaren a Barcelona el 1358, continuaren a Vilafranca del Penedès i finalitzaren a Cervera el 19 de desembre de 1359. Durant les sessions, Pere III sol·licità una important ajuda econòmica per continuar la guerra contra Castella. A canvi, els braços negociaren un sistema de control dels impostos molt més estricte que en ocasions anteriors.
A Cervera s'aprovaren 27 constitucions i es decidí crear una institució permanent encarregada de recaptar i administrar els subsidis votats per les Corts: la Diputació del General. Inicialment estava formada per representants dels tres braços i tenia una funció principalment fiscal, però amb el temps adquirí competències polítiques molt més àmplies.
En aquestes Corts fou elegit com a primer diputat del braç eclesiàstic Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, considerat tradicionalment el primer president de la Generalitat de Catalunya. També es nomenaren diputats dels braços militar i reial, configurant el primer govern permanent del Principat.
- Conseqüències
Creació de la Diputació del General de Catalunya.
Naixement de la institució que esdevindria la Generalitat de Catalunya.
Consolidació del pactisme català.
Creació d'una administració permanent per gestionar els impostos.
Finançament de la Guerra dels Dos Peres.
Reforçament del paper polític de les Corts davant la monarquia.
- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i convocant de les Corts.
Berenguer de Cruïlles: bisbe de Girona i primer president de la Diputació del General.
Bernat de Cabrera: representant del braç militar i un dels principals nobles del regne.
Hug de Cardona: membre destacat del braç militar.
Romeu Sescomes i Pere Arnau de Parestortes: diputats del braç eclesiàstic.
- Informació extra
L'Acta de la Cort General de Catalunya de 1359, conservada a l'Arxiu Comarcal de la Segarra, és considerada un dels documents fundacionals més importants de la història institucional catalana. El document fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2000.
Encara que la Diputació del General nasqué inicialment com un organisme encarregat de recaptar impostos, durant els segles XIV i XV evolucionà fins a convertir-se en la principal institució de govern del Principat de Catalunya, representant els interessos dels tres braços davant el rei.
Des d'una perspectiva històrica catalana, les Corts de Barcelona, Vilafranca i Cervera (1358–1359) constitueixen una fita fonamental en l'evolució del constitucionalisme català. La creació de la Diputació del General consolidà un model institucional basat en el pacte entre el sobirà i els estaments del país, origen directe de l'actual Generalitat de Catalunya.
Added to timeline:
Date: