jan 1, 1363 - Corts de Montsó (1362-1363)

Description:

- Context històric
Les Corts Generals de Montsó de 1362–1363 foren convocades pel rei Pere III el Cerimoniós en plena Guerra dels Dos Peres, després que Pere I de Castella trenqués la Pau de Terrer (1361) i reprengués la invasió dels territoris de la Corona d'Aragó. Les sessions s'iniciaren oficialment el 5 de novembre de 1362 i es prolongaren fins al 8 de març de 1363. Aquestes corts són considerades un moment fonamental en la història institucional de la Corona d'Aragó perquè consolidaren la Diputació del General (Generalitat) i crearen els impostos permanents coneguts com a generalitats.

- Context social
La guerra havia provocat una greu crisi econòmica. Les campanyes castellanes devastaven Aragó i el Regne de València, mentre les collites disminuïen, el comerç patia fortes interrupcions i els impostos extraordinaris resultaven insuficients per sostenir l'esforç bèl·lic. Els diferents estaments (eclesiàstic, militar i reial) acceptaren negociar un nou sistema fiscal més estable, encara que cadascun defensava els seus propis interessos.

- Context polític
L'estiu de 1362, Pere I de Castella havia reprès la guerra sense declaració prèvia, ocupant diverses places frontereres. Pere III necessitava recursos immediats per reorganitzar l'exèrcit i reforçar les defenses. Per aquest motiu convocà unes Corts Generals que reuniren representants dels territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, Catalunya, València i Mallorca), una fórmula habitual quan calia afrontar assumptes comuns de gran transcendència.

- Causes
Les principals causes de la convocatòria foren:
La ruptura de la Pau de Terrer (1361).
La represa de la Guerra dels Dos Peres.
La necessitat d'obtenir nous recursos econòmics per finançar la guerra.
La insuficiència dels subsidis extraordinaris aprovats fins aleshores.
La voluntat de crear un sistema permanent de recaptació fiscal administrat pels mateixos estaments.

- Fets
Les Corts s'obriren solemnement a Montsó el 5 de novembre de 1362. Abans de reunir-se conjuntament, cada territori celebrà sessions preparatòries: els catalans a Tortosa, els valencians a Sant Mateu i els aragonesos a Vall-de-roures, abans de desplaçar-se a Montsó. Aquesta organització facilitava la participació dels diferents regnes de la Corona.
Durant les sessions, Pere III el Cerimoniós exposà la gravetat de la situació militar i demanà un important donatiu per sostenir la guerra contra Castella. Els estaments acceptaren concedir-lo, però exigiren garanties que els diners no serien administrats directament pels oficials reials. Com a resultat, les Corts decidiren reforçar la Diputació del General, creada provisionalment el 1359, i convertir-la en una institució molt més estable encarregada de gestionar la recaptació dels nous impostos.
La decisió més transcendental fou la creació dels impostos de les generalitats, especialment els drets d'entrades i eixides sobre les importacions i exportacions i el dret de la bolla, aplicat a la producció i comercialització de teixits. Aquests impostos proporcionaren ingressos permanents a la Diputació del General i constituïren la base financera de la futura Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, també es consolidaren les Diputacions del General d'Aragó i de València, que adoptaren un model institucional semblant
Les Corts finalitzaren el 8 de març de 1363, després d'haver aprovat els nous mecanismes fiscals i l'organització de les diputacions encarregades de gestionar-los.

- Conseqüències
Obtenció de nous recursos per continuar la Guerra dels Dos Peres.
Consolidació de la Diputació del General de Catalunya com a institució permanent.
Naixement de les Diputacions del General d'Aragó i de València.
Creació dels impostos permanents anomenats generalitats.
Establiment d'una administració fiscal pròpia dels estaments, amb menor dependència directa de la Corona.
Enfortiment institucional de les Corts dins la Corona d'Aragó.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i convocant de les Corts.
Els representants dels braços eclesiàstic, militar i reial dels territoris de la Corona d'Aragó.
Huguet de Cardona, nomenat responsable comptable de la Diputació del General arran de les reformes aprovades.

- Informació extra
Les Corts de Montsó de 1362–1363 són considerades un dels esdeveniments polítics més importants de la història medieval catalana perquè transformaren la Diputació del General, creada inicialment el 1359 per gestionar un donatiu temporal, en una institució amb recursos fiscals permanents i capacitat administrativa pròpia. Aquesta evolució convertiria la Generalitat de Catalunya en una de les institucions representatives més duradores d'Europa.
Els impostos creats a Montsó, especialment el dret d'entrades i eixides i el dret de la bolla, continuaren essent durant segles la principal font d'ingressos de la Generalitat. Per aquest motiu, molts historiadors consideren aquestes corts com el moment fundacional de la Generalitat moderna, més encara que les Corts de Cervera de 1359, on la Diputació havia nascut només amb caràcter temporal.

Added to timeline:

Date: