jan 1, 1389 - Corts de Montsó (1388-1389)

Description:

- Context històric
Les Corts Generals de Montsó de 1388–1389 foren convocades pel rei Joan I el Caçador després de la mort del seu pare, Pere III el Cerimoniós. Les sessions s'iniciaren oficialment el 7 de setembre de 1388 i havien de donar continuïtat a les Corts anteriors, però acabaren interrompudes el 1389 sense arribar a concloure's. Aquestes foren les úniques Corts Generals convocades durant tot el regnat de Joan I.

- Context social
La Corona d'Aragó travessava una etapa d'inestabilitat. Encara persistien les dificultats econòmiques derivades de la Guerra dels Dos Peres, mentre les finances públiques es trobaven molt endeutades. A aquesta situació s'hi afegia l'amenaça d'una invasió estrangera i les tensions entre la monarquia i els tres braços (eclesiàstic, militar i reial), que reclamaven un major control sobre els impostos i les decisions polítiques.

- Context polític
El principal problema polític era l'amenaça del comte Joan III d'Armanyac, que reclamava drets sobre l'antic Regne de Mallorca a través d'Isabel de Mallorca, germana de Jaume IV de Mallorca. Joan I demanà a les Corts un important subsidi econòmic per afrontar aquest perill, però els braços es mostraren reticents a concedir-lo. La manca d'acord provocà una greu crisi entre el rei i les institucions representatives.

- Causes
Les principals causes de la convocatòria foren:
La necessitat de reforçar la defensa davant la possible invasió del comte d'Armanyac.
L'endeutament de la hisenda reial.
La necessitat d'obtenir un nou donatiu dels estaments.
La voluntat de Joan I de reprendre les Corts Generals iniciades durant el regnat del seu pare.
La necessitat de renovar els càrrecs de la Diputació del General.

- Fets
Les Corts s'obriren a Montsó a finals de 1388. Joan I exposà als representants dels territoris de la Corona la greu situació creada per les pretensions del comte d'Armanyac, que exigia una compensació econòmica pels seus suposats drets sobre Mallorca. El rei demanà un important ajut financer per evitar una invasió.
Els braços, però, es negaren a aprovar el donatiu en les condicions exigides pel monarca. Mentre continuaven les negociacions, el comte d'Armanyac inicià efectivament la seva ofensiva: les seves tropes entraren al Rosselló i a l'Empordà, ocuparen Bàscara i arribaren fins a les portes de Girona, saquejant nombroses poblacions del nord de Catalunya.
Davant aquesta emergència militar, les Corts hagueren de suspendre's sense haver resolt les principals qüestions plantejades. Malgrat això, durant les sessions es procedí a l'elecció d'una nova Diputació del General del Principat. L'1 de juny de 1389 fou elegit diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan, que presidí la Generalitat fins al 1413, ja que Joan I no convocà noves Corts durant la resta del seu regnat.

- Conseqüències
Suspensió de les Corts sense arribar a aprovar un acord general.
Invasió de Catalunya pel comte d'Armanyac.
Renovació dels diputats de la Diputació del General de Catalunya.
Continuació de les tensions entre la monarquia i els estaments.
Absència de noves Corts Generals durant la resta del regnat de Joan I.

- Personatges rellevants
Joan I el Caçador: rei de la Corona d'Aragó i convocant de les Corts.
Joan III d'Armanyac: comte d'Armanyac i responsable de la invasió de Catalunya.
Isabel de Mallorca: hereva dels drets de la dinastia mallorquina, utilitzats com a pretext per Armanyac.
Miquel de Santjoan: elegit diputat eclesiàstic de la Generalitat durant aquestes Corts.
Jaume Marc i Bernat Gralla: elegits diputats dels braços militar i reial de la Diputació del General.

- Informació extra (perspectiva catalana)
Des de la perspectiva catalana, les Corts de Montsó de 1388–1389 posen de manifest la fortalesa del sistema pactista de la Corona d'Aragó. Tot i la gravetat de l'amenaça exterior, el rei Joan I no pogué obtenir nous impostos sense el consentiment dels braços, que defensaren les seves prerrogatives polítiques i fiscals. Aquest episodi evidencia que la monarquia havia de governar negociant amb les institucions representatives del Principat.
Les Corts també tingueren una gran transcendència institucional perquè els diputats elegits el 1389, encapçalats per Miquel de Santjoan, governaren la Diputació del General de Catalunya durant gairebé un quart de segle, fins al 1413. Aquesta llarga continuïtat consolidà encara més la Generalitat com a institució permanent i reforçà el seu paper en la defensa de les Constitucions de Catalunya i dels interessos polítics del Principat.

Added to timeline:

Date: