may 1, 1304 - Batalla d'Àulax

Description:

- Context històric
La Batalla d'Àulax es lliurà el maig de 1304 prop de l'actual Alaşehir (Turquia), durant la gran campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia. Després de la victòria a Germe, Roger de Flor avançà cap a Filadèlfia, una de les darreres grans ciutats bizantines que resistia el setge dels turcs. Àulax fou l'escenari d'una nova victòria dels almogàvers que permeté trencar definitivament el bloqueig sobre la ciutat.

- Context social
La població cristiana de Filadèlfia patia des de feia temps l'assetjament dels exèrcits turcs, amb greus dificultats per obtenir aliments i mantenir les comunicacions amb la resta de l'Imperi Bizantí. L'arribada dels almogàvers representava una esperança de supervivència per als habitants de la ciutat.
Per als soldats de la Gran Companyia, aquesta victòria reforçava la confiança adquirida després del triomf de Germe i consolidava la seva reputació com una força capaç d'enfrontar-se amb èxit als principals emirats turcs d'Anatòlia.

- Context polític
L'emperador Andrònic II Paleòleg havia encarregat a Roger de Flor recuperar el control de l'Àsia Menor. El principal adversari en aquesta zona era Yakup I, emir de Germiyan, aliat amb altres forces turques que mantenien el setge sobre Filadèlfia.
La recuperació de Filadèlfia era essencial perquè era una de les darreres grans places bizantines de l'interior d'Anatòlia que encara resistia el domini turc.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Alliberar Filadèlfia del setge turc.
Derrotar les forces de l'emirat de Germiyan.
Consolidar les victòries obtingudes després de Germe.
Recuperar el control bizantí de l'oest d'Anatòlia.
Demostrar l'eficàcia militar de la Gran Companyia Catalana.

- Fets
Després de la victòria a Germe, Roger de Flor continuà avançant cap a Filadèlfia. Les forces turques, dirigides per Yakup I de Germiyan, intentaren impedir l'arribada dels almogàvers concentrant-se als voltants d'Àulax, una posició situada al camí que conduïa directament a la ciutat assetjada.
Els almogàvers atacaren amb la rapidesa que els caracteritzava. La infanteria catalana carregà abans que la cavalleria turca pogués desplegar-se adequadament. Durant el combat, l'emir de Germiyan resultà ferit, fet que provocà la desorganització del seu exèrcit. Les forces turques abandonaren el camp de batalla i aixecaren el setge de Filadèlfia.
Després de la victòria, la Gran Companyia Catalana entrà triomfalment a Filadèlfia, on fou rebuda pels habitants com a alliberadora. Sense aturar-se gaire temps, Roger de Flor continuà l'ofensiva ocupant Cula, recuperant el castell de Furmi i reprenent posteriorment la marxa cap a Tira, mantenint la iniciativa militar durant tota la campanya de 1304.

- Conseqüències
Alliberament definitiu de Filadèlfia.
Derrota de les forces de Yakup I de Germiyan.
Recuperació de diverses fortaleses bizantines a l'oest d'Anatòlia.
Nou augment del prestigi militar de Roger de Flor.
Continuació de la campanya victoriosa cap a Tira, Anaia i la Porta de Ferro.

- Personatges rellevants
Roger de Flor: comandant de la Gran Companyia Catalana.
Yakup I de Germiyan: emir turc derrotat i ferit durant la batalla.
Andrònic II Paleòleg: emperador bizantí que dirigia políticament la campanya.
Corberan d'Alet: senescal de la Companyia i un dels principals comandants de l'expedició.

- Informació extra
La Batalla d'Àulax sovint apareix resumida dins de la campanya general d'Anatòlia, però tingué una gran importància estratègica perquè comportà l'aixecament del setge de Filadèlfia, una ciutat que els bizantins consideraven pràcticament perduda.
Les fonts medievals indiquen que l'emir de Germiyan resultà ferit durant el combat, circumstància que contribuí decisivament a la retirada de les seves forces. Tot i que no es conserven relats tan detallats com els d'altres batalles de la campanya, els historiadors coincideixen que aquesta victòria consolidà el domini temporal bizantí sobre bona part de l'Anatòlia occidental.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla d'Àulax representa una de les victòries que consolidaren la fama dels almogàvers a Orient. Juntament amb les batalles de Germe, Tira i la Porta de Ferro, demostrà la superioritat tàctica de la Gran Companyia Catalana i convertí Roger de Flor en el principal comandant militar de l'Imperi Bizantí.

Added to timeline:

Date: