jun 21, 1305 - Batalla de Gal·lípoli (1305)

Description:

- Context històric
La Batalla de Gal·lípoli tingué lloc entre els mesos d'abril i juny de 1305, culminant amb una gran victòria dels almogàvers el 21 de juny de 1305, a la península de Gal·lípoli (actual Gelibolu, Turquia). La batalla fou el primer gran enfrontament entre la Gran Companyia Catalana i l'Imperi Bizantí després de l'assassinat de Roger de Flor i de la Massacre d'Adrianòpolis del 30 d'abril de 1305. Els almogàvers resistiren el setge imperial i derrotaren les forces enviades per Andrònic II Paleòleg, iniciant així la Venjança Catalana.

- Context social
La notícia de l'assassinat de Roger de Flor provocà una enorme indignació entre els almogàvers establerts a Gal·lípoli. Molts dels seus companys havien estat morts a traïció a Adrianòpolis i els supervivents sabien que els bizantins pretenien exterminar tota la Companyia. Per aquest motiu decidiren resistir fins al final i juraren venjar la mort del seu cap.

- Context polític
L'emperador Andrònic II Paleòleg i el seu fill Miquel IX Paleòleg creien que, eliminat Roger de Flor, la Companyia es desintegraria fàcilment. Per impedir qualsevol reorganització, ordenaren atacar immediatament la base catalana de Gal·lípoli, on es trobaven Berenguer d'Entença, Ramon Muntaner i la resta de supervivents. Tanmateix, poc abans havia arribat una petita esquadra enviada des de la Corona d'Aragó amb reforços dirigits per Berenguer d'Entença.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Destruir definitivament la Gran Companyia Catalana després de l'assassinat de Roger de Flor.
Evitar que els almogàvers poguessin reorganitzar-se.
Recuperar el control bizantí sobre la península de Gal·lípoli.
Impedir l'arribada de nous reforços des de la Corona d'Aragó i Sicília.
La voluntat dels almogàvers de resistir i iniciar la seva venjança contra Bizanci.

- Fets
Després de la massacre d'Adrianòpolis, els supervivents de la Companyia es refugiaren a Gal·lípoli, on Berenguer d'Entença assumí el comandament. Conscients que serien atacats, els almogàvers fortificaren la ciutat i, segons explica Ramon Muntaner, perforaren els seus propis vaixells perquè ningú pogués pensar en fugir: només restava lluitar o morir.
L'Imperi Bizantí envià un important exèrcit per assetjar Gal·lípoli. Durant diverses setmanes els catalans resistiren els atacs mentre preparaven una sortida ofensiva. El 21 de juny de 1305, els almogàvers abandonaren sobtadament les muralles i atacaren l'exèrcit imperial en camp obert. L'assalt fou extraordinàriament violent i sorprengué completament els bizantins, que acabaren desorganitzats i derrotats. Les cròniques afirmen que milers de soldats imperials moriren, mentre les pèrdues catalanes foren molt reduïdes.
La victòria assegurà el control català de Gal·lípoli i demostrà que la Companyia continuava sent una força militar temible malgrat la mort de Roger de Flor. Poc després, Berenguer d'Entença fou capturat a traïció pels genovesos, deixant el protagonisme militar en mans de Bernat de Rocafort. Aquell mateix estiu els almogàvers abandonaren la posició defensiva i iniciaren les grans campanyes de la Venjança Catalana, que culminarien amb la Batalla d'Apros.

- Conseqüències
Victòria de la Gran Companyia Catalana.
Fracàs del setge bizantí sobre Gal·lípoli.
Inici efectiu de la Venjança Catalana.
Consolidació de Gal·lípoli com a base de la Companyia.
Captura posterior de Berenguer d'Entença pels genovesos.
Preparació de la campanya que culminaria amb la Batalla d'Apros.

- Personatges rellevants
Berenguer d'Entença: comandant de la Companyia després de la mort de Roger de Flor.
Ramon Muntaner: cronista i dirigent de la defensa de Gal·lípoli.
Bernat de Rocafort: cap militar dels almogàvers.
Andrònic II Paleòleg: emperador de l'Imperi Bizantí.
Miquel IX Paleòleg: coemperador bizantí i responsable de l'ofensiva contra Gal·lípoli.

- Informació extra
La decisió dels almogàvers de foradar les seves pròpies naus abans del combat s'ha convertit en un dels episodis més coneguts de la seva història. Amb aquest gest demostraven que no contemplaven la retirada i que estaven disposats a lluitar fins a la mort. Ramon Muntaner ho descriu com una mostra de la determinació extraordinària de la Companyia.
La Batalla de Gal·lípoli sovint queda eclipsada per la posterior Batalla d'Apros, però en realitat fou aquesta victòria la que salvà la Companyia de la destrucció immediata. Sense la resistència de Gal·lípoli, els almogàvers probablement haurien desaparegut abans de poder iniciar la seva campanya de represàlia contra Bizanci.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla de Gal·lípoli representa el naixement de la Venjança Catalana. Els almogàvers demostraren que, fins i tot després de perdre el seu líder més prestigiós, mantenien una disciplina i una capacitat de combat excepcionals. Aquesta victòria preservà la Gran Companyia Catalana i obrí el camí a les seves posteriors conquestes a Grècia.

Added to timeline:

Date: