sep 1, 1304 - Setge de Magnèsia

Description:

- Context històric
El Setge de Magnèsia tingué lloc entre els mesos d'agost i setembre de 1304, durant la campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia. Després de la gran victòria a la Batalla de la Porta de Ferro (Kybistra), Roger de Flor retornà cap a la costa amb l'objectiu de recuperar Magnèsia del Sipil (actual Manisa), ciutat que havia ocupat mesos abans i on havia dipositat el tresor de la Companyia. Durant la seva absència, però, la població grega de la ciutat s'havia revoltat, havia assassinat la guarnició catalana i s'havia apoderat del botí.

- Context social
La convivència entre la població bizantina i els almogàvers s'havia deteriorat notablement. Les contínues campanyes militars, els saquejos i els abusos atribuïts a alguns mercenaris havien generat un fort ressentiment entre molts habitants grecs. Quan Roger de Flor marxà cap a l'interior d'Anatòlia, els ciutadans de Magnèsia aprofitaren l'ocasió per rebel·lar-se contra la petita guarnició catalana que custodiava la ciutat i el tresor.

- Context polític
Els èxits militars de Roger de Flor havien incrementat enormement el seu prestigi. Controlava bona part de l'Anatòlia occidental i actuava cada vegada amb més autonomia, fet que despertava la desconfiança de l'emperador Andrònic II Paleòleg i de diversos governadors bizantins. Entre aquests destacava Demetri Ataliota, governador de Magnèsia, i el prefecte Nostongos Ducas, que consideraven que Roger aspirava a crear un domini propi a Anatòlia.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La revolta de la població de Magnèsia contra la guarnició catalana.
L'assassinat dels soldats de la Gran Companyia que protegien la ciutat.
La confiscació del tresor acumulat per Roger de Flor durant la campanya.
El creixent rebuig dels governadors bizantins envers el poder dels almogàvers.
La voluntat de Roger de Flor de recuperar el seu tresor i castigar la rebel·lió.

- Fets
Després de la victòria a la Porta de Ferro, Roger de Flor inicià el retorn cap a la costa. Durant la marxa rebé la notícia que Magnèsia s'havia revoltat: el governador Demetri Ataliota, amb el suport d'una part de la població i d'alguns contingents alans, havia ordenat matar la guarnició catalana i havia confiscat tot el botí que la Companyia hi havia dipositat.
Roger de Flor reaccionà immediatament i conduí els seus homes fins a Magnèsia, on establí el setge de la ciutat. Tot i els intents dels almogàvers per assaltar les muralles, aquestes eren molt sòlides i els defensors resistiren els atacs. La Companyia no disposava dels mitjans necessaris per sostenir un llarg setge ni per obrir una bretxa en les fortificacions, de manera que les operacions s'allargaren sense obtenir resultats decisius.
Mentre el setge continuava, Andrònic II Paleòleg envià una ordre urgent a Roger de Flor perquè abandonés Anatòlia i acudís a Adrianòpolis (Edirne) per defensar Tràcia davant una nova amenaça búlgara. Davant aquesta ordre imperial, Roger aixecà el setge sense haver recuperat el tresor ni conquerit la ciutat. La Companyia es retirà cap a Ània i, posteriorment, es traslladà a la península de Gal·lípoli, fet que marcà el final de la gran campanya anatòlica.

- Conseqüències
Fracàs del setge i manteniment de Magnèsia sota control bizantí.
Pèrdua definitiva del tresor de la Gran Companyia Catalana.
Augment de la desconfiança entre Roger de Flor i les autoritats bizantines.
Fi de la campanya d'Anatòlia de 1304.
Trasllat de la Companyia a Gal·lípoli per ordre de l'emperador.
Inici de les tensions que culminarien amb l'assassinat de Roger de Flor el 1305.

- Personatges rellevants
Roger de Flor: comandant de la Gran Companyia Catalana i director del setge.
Andrònic II Paleòleg: emperador bizantí que ordenà aixecar el setge.
Demetri Ataliota: governador de Magnèsia i principal responsable de la revolta.
Nostongos Ducas: prefecte bizantí que denuncià davant l'emperador el poder creixent de Roger de Flor.

- Informació extra
El Setge de Magnèsia marcà un canvi profund en les relacions entre la Gran Companyia Catalana i l'Imperi Bizantí. Fins aleshores, els almogàvers havien estat considerats els principals defensors de Bizanci contra els turcs; després de la revolta, una part important de l'aristocràcia bizantina començà a veure'ls com una amenaça política més gran que els mateixos enemics exteriors.
La impossibilitat de recuperar el tresor representà un greu perjudici econòmic per a la Companyia. A més, l'ordre imperial d'abandonar el setge impedí a Roger de Flor castigar els responsables de la revolta, fet que incrementà encara més la desconfiança mútua. Aquest deteriorament de les relacions seria un dels factors que conduirien a l'assassinat de Roger de Flor a Adrianòpolis l'abril de 1305 i a la posterior Venjança Catalana.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Setge de Magnèsia representa el punt d'inflexió entre el període de col·laboració amb l'Imperi Bizantí i l'inici de l'enfrontament obert. Tot i que militarment no fou una derrota dels almogàvers, el fracàs en la recuperació del tresor i la ruptura de confiança amb l'emperador anunciaven el final de l'aliança que havia permès les grans victòries de la campanya d'Anatòlia.

Added to timeline:

Date: