jun 1, 1304 - Batalla de Tira

Description:

- Context històric
La Batalla de Tira es lliurà durant l'estiu de 1304 a la ciutat de Tira (actual Tire, a l'oest de Turquia), en el marc de la gran campanya de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia. Després d'haver alliberat Filadèlfia i derrotat els turcs a Germe i Àulax, Roger de Flor continuà l'ofensiva per expulsar definitivament els emirats turcs de l'Anatòlia occidental. En arribar a Tira, la ciutat es trobava assetjada per un exèrcit turc.

- Context social
Les poblacions cristianes de la regió vivien sota l'amenaça constant dels saquejos turcs. Tira era una ciutat important des del punt de vista comercial i agrícola, i la seva caiguda hauria facilitat encara més l'expansió dels emirats turcs cap a l'interior de l'Imperi Bizantí.
Els almogàvers ja gaudien d'una gran reputació després de les victòries anteriors, i els habitants de Tira confiaven que serien capaços de trencar el setge igual que havien fet a Filadèlfia.

- Context polític
L'emperador Andrònic II Paleòleg havia concedit amplis poders militars a Roger de Flor perquè recuperés Anatòlia. Els èxits dels almogàvers reforçaven la posició de l'Imperi Bizantí, però també augmentaven el prestigi polític de Roger de Flor, fet que començava a despertar recels a la cort de Constantinoble.
La presa de Tira era un pas necessari abans de continuar la campanya cap a Magnèsia, Efes i, finalment, les muntanyes del Taure.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Alliberar la ciutat de Tira del setge turc.
Continuar l'ofensiva iniciada després de les victòries de Germe i Àulax.
Recuperar el control bizantí de l'oest d'Anatòlia.
Destruir els exèrcits dels emirats turcs abans que poguessin reorganitzar-se.
Consolidar el domini de la Gran Companyia Catalana sobre la regió.

- Fets
Després d'ocupar Cula i recuperar diverses fortaleses de la zona, Roger de Flor rebé dos habitants de Tira, que li comunicaren que un gran exèrcit turc havia iniciat el setge de la ciutat. Sense perdre temps, dividí les seves forces: una part fou enviada cap a Magnèsia, mentre ell mateix marxà ràpidament amb la resta de l'exèrcit cap a Tira. Gràcies a una marxa forçada, els almogàvers arribaren de nit i entraren a la ciutat sense que els turcs se n'adonessin.
L'endemà al matí, els turcs es concentraren en una plana davant les muralles, convençuts que dins de Tira només hi havia la petita guarnició bizantina. En aquell moment, Roger de Flor ordenà al seu senescal Corberan d'Alet sortir sobtadament de la ciutat amb 200 cavallers i uns 2.000 almogàvers. L'atac fou completament inesperat: la cavalleria catalana trencà les primeres línies enemigues i els almogàvers atacaren immediatament cos a cos, provocant una gran desbandada entre les forces turques. Les fonts medievals indiquen que prop de 700 genets i un nombre encara més gran d'infants turcs hi perderen la vida.
Els supervivents fugiren cap a les muntanyes, perseguits pels almogàvers. Corberan d'Alet ordenà als seus cavallers desmuntar per continuar la persecució pels pendents. Durant aquesta acció, els turcs començaren a llançar pedres i fletxes des de posicions elevades. Una fletxa impactà mortalment al cap de Corberan d'Alet, que en aquell moment s'havia tret el casc. La seva mort obligà els almogàvers a interrompre la persecució i tornar a Tira amb el seu cos. Roger de Flor ordenà que fos enterrat amb tots els honors a l'església de Sant Jordi, juntament amb altres cavallers morts durant el combat.

- Conseqüències
Alliberament definitiu de Tira.
Nova derrota dels emirats turcs d'Anatòlia.
Mort de Corberan d'Alet, senescal de la Gran Companyia Catalana.
Nomenament posterior de Bernat de Rocafort com a nou senescal.
Continuació de la campanya cap a Ània, Efes i la Porta de Ferro.
Augment del prestigi militar dels almogàvers, malgrat la pèrdua del seu principal comandant d'infanteria.

- Personatges rellevants
Roger de Flor: comandant de la Gran Companyia Catalana.
Corberan d'Alet: senescal de la Companyia, mort durant la persecució dels turcs.
Bernat de Rocafort: nomenat posteriorment nou senescal després de la mort de Corberan.
Andrònic II Paleòleg: emperador bizantí que dirigia políticament la campanya.

- Informació extra
La Batalla de Tira és recordada sobretot per la mort de Corberan d'Alet, un dels capitans més experimentats de la Gran Companyia Catalana. La seva desaparició representà la primera gran pèrdua entre els comandaments almogàvers durant l'expedició d'Orient.
L'entrada nocturna dels almogàvers a la ciutat constitueix un dels episodis tàctics més destacats de la campanya. Els turcs desconeixien completament que Roger de Flor havia aconseguit reforçar Tira i preparaven un assalt contra una ciutat que creien pràcticament indefensa. Aquest factor sorpresa fou determinant per a la victòria.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla de Tira consolidà la sèrie ininterrompuda de victòries de la Gran Companyia Catalana a Anatòlia. Tot i la mort de Corberan d'Alet, els almogàvers demostraren novament la seva superioritat tàctica i mantingueren la iniciativa militar, fet que els permetria continuar l'ofensiva fins a les grans victòries d'Ània i de la Porta de Ferro.

Added to timeline:

Date: