apr 30, 1305 - ♰ Roger de Flor i Massacre d'Adrianòpolis

Description:

- Context històric
L'assassinat de Roger de Flor i la Massacre d'Adrianòpolis tingueren lloc el 30 d'abril de 1305 a Adrianòpolis (actual Edirne, Turquia). L'esdeveniment marcà un punt d'inflexió en la història de la Gran Companyia Catalana i de l'Imperi Bizantí. Després de dos anys de brillants victòries contra els turcs, Roger de Flor havia esdevingut l'home més poderós de l'exèrcit bizantí, fet que despertà els recels de la cort imperial i del coemperador Miquel IX Paleòleg.

- Context social
Els almogàvers havien estat rebuts inicialment com a salvadors de l'Imperi Bizantí, però els seus continus èxits militars, el seu poder creixent i els abusos comesos per alguns mercenaris provocaren una forta hostilitat entre una part de la població grega. Alhora, les comunitats genoveses, rivals comercials dels catalans a la Mediterrània, també contribuïren a alimentar aquest clima d'enemistat.

- Context polític
A començaments de 1305, Andrònic II Paleòleg havia concedit a Roger de Flor el títol de cèsar, un dels més elevats de l'Imperi, i li havia promès el govern feudal d'una gran part de l'Àsia Menor. Aquesta acumulació de poder inquietà profundament el seu fill i coemperador Miquel IX Paleòleg, que temia que Roger acabés creant un estat propi sota domini català. Davant aquesta situació, Miquel IX decidí eliminar-lo abans que la Companyia reprengués la campanya a Anatòlia.

- Causes
Les principals causes de l'assassinat foren:
El creixent poder polític i militar de Roger de Flor.
La desconfiança de Miquel IX Paleòleg envers la Gran Companyia Catalana.
Els recels de l'aristocràcia bizantina davant la influència dels almogàvers.
Les tensions provocades pels abusos i saquejos atribuïts a alguns mercenaris.
La voluntat de l'Imperi Bizantí de recuperar el control directe dels seus territoris sense dependre dels catalans.

- Fets
Després d'haver estat nomenat cèsar de l'Imperi Bizantí, Roger de Flor acceptà la invitació de Miquel IX Paleòleg per entrevistar-se amb ell a Adrianòpolis. Hi acudí amb una escorta reduïda formada per cavallers i almogàvers, mentre la major part de la Companyia restava a Gal·lípoli sota el comandament de Berenguer d'Entença.
El 30 d'abril de 1305, durant un banquet ofert pel coemperador, un grup de mercenaris alans, dirigits pel seu cap Geórgios, atacà per sorpresa Roger de Flor i els seus acompanyants. Roger fou assassinat al mateix palau, i gairebé tots els nobles i oficials catalans presents també hi perderen la vida. Paral·lelament, les tropes bizantines iniciaren una persecució sistemàtica dels catalans i aragonesos que es trobaven a Adrianòpolis, matant-ne centenars.
La repressió no es limità a Adrianòpolis. Per ordre imperial, també foren detinguts i executats nombrosos catalans residents a Constantinoble, entre ells l'almirall Ferran d'Aunés. Alguns supervivents aconseguiren escapar fins a Gal·lípoli, on informaren la Companyia del que havia succeït. La notícia provocà una reacció immediata: els almogàvers decidiren declarar la guerra oberta a l'Imperi Bizantí i iniciaren la famosa Venjança Catalana, una campanya devastadora que assolà Tràcia i Macedònia durant els anys següents.

- Conseqüències
Mort de Roger de Flor, cap de la Gran Companyia Catalana.
Massacre de bona part dels oficials i soldats catalans presents a Adrianòpolis.
Persecució i execució de catalans i aragonesos a Constantinoble.
Ruptura definitiva de l'aliança entre la Gran Companyia i l'Imperi Bizantí.
Inici de la Venjança Catalana (1305-1307).
Devastació de grans zones de Tràcia i Macedònia pels almogàvers.
Berenguer d'Entença assumí el comandament de la Companyia, seguit posteriorment per Bernat de Rocafort.

- Personatges rellevants
Roger de Flor: cèsar de l'Imperi Bizantí i comandant de la Gran Companyia Catalana.
Miquel IX Paleòleg: coemperador bizantí i principal instigador de l'assassinat.
Andrònic II Paleòleg: emperador bizantí.
Geórgios: cap dels mercenaris alans que executà materialment l'assassinat.
Berenguer d'Entença: comandant de la Companyia a Gal·lípoli després de la mort de Roger.
Ferran d'Aunés: almirall català executat posteriorment a Constantinoble.

- Informació extra
L'assassinat de Roger de Flor és considerat un dels episodis més transcendentals de la història medieval de la Mediterrània. Amb la mort del seu principal comandant, l'Imperi Bizantí esperava eliminar una força mercenària que havia esdevingut massa poderosa. L'estratègia, però, produí l'efecte contrari: la Companyia Catalana es reorganitzà i inicià una guerra de represàlia que causà enormes destruccions als territoris bizantins.
La Massacre d'Adrianòpolis no es limità als homes que acompanyaven Roger de Flor. Les autoritats bizantines aprofitaren l'ocasió per perseguir molts altres catalans i aragonesos dispersos per l'Imperi, especialment a Constantinoble. Aquest intent d'exterminar la Companyia fou el detonant directe de la Venjança Catalana, considerada una de les campanyes de represàlia més devastadores de l'edat mitjana.
Des d'una perspectiva històrica catalana, l'assassinat de Roger de Flor simbolitza la ruptura definitiva entre la Gran Companyia Catalana i l'Imperi Bizantí. La traïció comesa durant un banquet, en violació de les normes d'hospitalitat medievals, fou recordada durant segles per les cròniques catalanes, especialment la de Ramon Muntaner, i justificà la posterior Venjança Catalana, que consolidà la llegenda dels almogàvers com una de les forces militars més temudes del seu temps.

Added to timeline:

Date: