jul 16, 1233 - Setge de Borriana

Description:

- Context històric
El Setge de Borriana tingué lloc entre maig i juliol de 1233 i constituí la primera gran victòria de Jaume I el Conqueridor en la Conquesta del País Valencià. Borriana era una de les ciutats musulmanes més importants del nord valencià i la principal plaça forta de la Plana. La seva conquesta obrí el camí cap a València i marcà l'inici efectiu de la incorporació del futur Regne de València a la Corona d'Aragó.

- Context social
Borriana era una ciutat pròspera de població majoritàriament musulmana, coneguda pels cronistes àrabs com la "Ciutat Verda" gràcies a la seva rica horta de regadiu. Les seves muralles protegien una població amb una important activitat agrícola i comercial. Per als nobles catalans i aragonesos, la ciutat representava un objectiu molt atractiu tant pel seu valor estratègic com per les terres fèrtils que l'envoltaven.

- Context polític
Després de la conquesta de Mallorca (1229-1231), Jaume I decidí iniciar la conquesta del territori valencià. Aconsellat pel mestre de l'Hospital, Hug de Folcalquier, i pel noble Balasc d'Alagó, escollí Borriana com a primer gran objectiu perquè era propera a la frontera aragonesa, podia ser abasteguda tant per terra com per mar i constituïa la principal fortalesa del nord del regne de València. La decisió fou presa a la reunió d'Alcanyís de 1233, on es planificà tota la campanya.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
Iniciar la conquesta del Regne de València.
El control estratègic de la Plana de Castelló.
L'afebliment polític de la taifa de València després de la crisi almohade.
La voluntat de Jaume I d'evitar l'expansió castellana cap al Mediterrani.
L'interès de la noblesa i dels ordes militars per obtenir noves terres i riqueses.

- Fets
L'exèrcit de Jaume I arribà davant Borriana durant el maig de 1233. Hi participaren nobles catalans i aragonesos, així com els ordes del Temple i de l'Hospital. Les forces cristianes, formades aproximadament per 25.000 infants i 2.000 cavalls, envoltaren completament la ciutat i iniciaren un setge que s'allargaria prop de dos mesos.
Per superar les poderoses muralles musulmanes, els assetjadors construïren una gran torre de fusta davant del Portal d'Onda, des de la qual podien dominar les defenses i apropar les màquines de setge. També utilitzaren fonèvols (catapultes) per bombardejar contínuament les muralles. Els defensors resistiren amb fermesa mentre esperaven l'arribada d'un exèrcit de socors procedent de València.
Quan la situació esdevingué crítica, els musulmans proposaren una capitulació: demanaren un mes de treva per comprovar si rebien ajuda del rei de València. Jaume I rebutjà la proposta i només concedí tres dies. En no arribar cap reforç, els habitants acceptaren la rendició. Segons el Llibre dels Fets, els musulmans abandonaren la ciutat portant únicament els béns que podien transportar. La ciutat fou ocupada pels cristians el 16 de juliol de 1233, i pocs dies després el rei hi expedí els primers documents de govern. L'1 de novembre de 1233 atorgà la Carta de Poblament, iniciant la repoblació cristiana de Borriana.

- Conseqüències
Primera gran victòria de Jaume I en la Conquesta del País Valencià.
Incorporació de Borriana a la Corona d'Aragó.
Concessió de la Carta de Poblament l'1 de novembre de 1233.
Inici de la repoblació amb colons procedents principalment de Catalunya i Aragó.
Obertura del camí cap a la conquesta del centre del Regne de València.
Increment del prestigi militar de Jaume I.

- Personatges rellevants
Jaume I el Conqueridor: rei de la Corona d'Aragó i dirigent del setge.
Hug de Folcalquier: mestre de l'Orde de l'Hospital, impulsor de l'elecció de Borriana com a primer objectiu.
Balasc d'Alagó: noble aragonès que participà activament en la campanya.
Pere Cornell: noble encarregat posteriorment de la repoblació de Borriana.
Zayyān ibn Mardanix: governant de la taifa de València, que no pogué enviar reforços a la ciutat.

- Informació extra
El Setge de Borriana és descrit amb força detall al Llibre dels Fets, on Jaume I explica personalment les dificultats del setge i la rendició final de la ciutat. La victòria demostrà que les grans places fortificades musulmanes podien ser conquerides mitjançant setges ben planificats, fet que reforçà la confiança del rei per continuar la campanya cap a València.
Borriana es convertí immediatament en la principal base logística cristiana al nord del territori valencià. Des d'allí s'organitzaren les conquestes de Peníscola, Castelló, Borriol, Xivert i altres fortaleses de la Plana, consolidant el control de la regió abans d'avançar cap a la capital valenciana.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Setge de Borriana constitueix el veritable inici de la Conquesta del País Valencià. La seva caiguda tingué un enorme valor estratègic, ja que eliminà la principal defensa musulmana del nord del regne i permeté a Jaume I preparar la posterior conquesta de València (1238), un dels episodis més importants de l'expansió territorial de la Corona d'Aragó.

Added to timeline:

Date: