sep 14, 1229 - Setge de Madîna Mayûrqa

Description:

- Context històric
El Setge de Madîna Mayûrqa tingué lloc entre el 14 de setembre i el 31 de desembre de 1229 i fou l'episodi decisiu de la Conquesta de Mallorca dirigida per Jaume I el Conqueridor. Després del desembarcament a Santa Ponça i de la Batalla de Portopí, l'exèrcit catalanoaragonès encerclà la capital musulmana de l'illa. Després de més de tres mesos de setge, la ciutat caigué el 31 de desembre de 1229, posant fi al domini almohade sobre Mallorca.

- Context social
Madîna Mayûrqa era una ciutat pròspera, amb una població majoritàriament musulmana, nombroses mesquites, banys, mercats i una important activitat comercial. Era el principal centre polític i econòmic de les Balears islàmiques. Durant el setge, milers d'habitants es refugiaren darrere les muralles, mentre la fam, les malalties i els bombardejos deterioraven progressivament les condicions de vida.

- Context polític
Després de la victòria cristiana a Portopí, el valí almohade Abû Yahyà concentrà la defensa de l'illa a la capital. Per la seva banda, Jaume I havia aconseguit mantenir unida la coalició formada pels principals nobles catalans i aragonesos, així com pels ordes militars, amb l'objectiu de conquerir definitivament Mallorca. La presa de la capital significava el control efectiu del regne, encara que posteriorment continuaria la resistència musulmana a la Serra de Tramuntana fins al 1232.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
Conquerir la capital del Regne musulmà de Mallorca.
Eliminar la principal base naval almohade de la Mediterrània occidental.
Posar fi als atacs pirates contra les costes catalanes.
Expandir els dominis de la Corona d'Aragó.
Obtenir noves terres i riqueses per a la noblesa i els participants en la croada.
Consolidar el prestigi polític i militar de Jaume I.

- Fets
Després de la Batalla de Portopí (12 de setembre de 1229), l'exèrcit de Jaume I avançà fins a Madîna Mayûrqa i inicià el setge el 14 de setembre. Les tropes envoltaren completament la ciutat i construïren campaments permanents mentre les màquines de guerra començaven a bombardejar les muralles.
Els assetjadors empraren fonèvols, torres de setge i, sobretot, mines subterrànies per esfondrar les muralles. Els defensors musulmans respongueren excavant contramines, provocant combats sota terra i l'ensorrament de diversos trams de muralla. Les fonts islàmiques i el Llibre dels Fets coincideixen a descriure la gran intensitat d'aquesta guerra de mines.
Durant els darrers dies de desembre, les defenses quedaren greument malmeses. El 31 de desembre de 1229, un petit grup de cavallers aconseguí escalar una torre i hissar l'estendard reial, fet que desencadenà l'assalt general. Les tropes de Jaume I penetraren a la ciutat després de durs combats. Abû Yahyà fou capturat i morí poc després. La ciutat fou saquejada i una gran part de la població musulmana morí, fou esclavitzada o fugí cap a les muntanyes de la Serra de Tramuntana, on la resistència continuà fins al 1232.

- Conseqüències
Conquesta de Madîna Mayûrqa per la Corona d'Aragó.
Fi del domini almohade sobre la capital de Mallorca.
Mort o captura de Abû Yahyà.
Saqueig de la ciutat i repartiment del botí entre els vencedors.
Inici del Llibre del Repartiment i de la colonització catalana de Mallorca.
Continuació de la resistència musulmana a la Serra de Tramuntana fins al 1232.
Naixement del futur Regne de Mallorca.

- Personatges rellevants
Jaume I el Conqueridor: rei de la Corona d'Aragó i comandant de l'expedició.
Abû Yahyà: darrer valí almohade de Mallorca.
Nunó Sanç: comte del Rosselló i un dels principals caps de l'expedició.
Guillem II de Montcada: noble català mort durant la campanya a la Batalla de Portopí.
Ramon de Centelles: cavaller destacat en el setge.
Arnau Sorell: segons la tradició, un dels primers a hissar l'estendard reial durant l'assalt final.

- Informació extra
El Setge de Madîna Mayûrqa és un dels episodis més detalladament descrits al Llibre dels Fets, on Jaume I explica personalment el desenvolupament del setge i l'assalt final. També és una de les primeres operacions militars medievals de la Corona d'Aragó en què l'ús sistemàtic de mines i contramines està àmpliament documentat.
La presa de la ciutat es commemora encara avui a Mallorca amb la Festa de l'Estendard, considerada una de les celebracions cíviques més antigues d'Europa, celebrada cada 31 de desembre en record de l'entrada de Jaume I a la ciutat.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Setge de Madîna Mayûrqa constitueix una de les grans victòries de Jaume I el Conqueridor i un moment clau de l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó. La conquesta de Mallorca eliminà una important base naval musulmana, impulsà el comerç català per la Mediterrània occidental i establí les bases del posterior Regne de Mallorca, integrat dins la Corona d'Aragó.

Added to timeline:

Date: