aug 1, 1391 - Massacre de 1391

Description:

- Context històric
La Massacre de 1391, també coneguda com els Avalots de 1391 o avalot del Call, fou una onada de persecucions, saqueigs, assassinats i conversions forçades contra les comunitats jueves de la península Ibèrica. S'inicià a Sevilla el juny de 1391 i s'estengué ràpidament pels territoris de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó.
Als territoris catalans, els principals avalots es produïren a València (9 de juliol), Palma (2 d'agost), Barcelona (5 d'agost), Girona (10 d'agost), Lleida (13 d'agost) i Perpinyà (17 d'agost).

- Context social
La comunitat jueva ocupava una posició important en la societat urbana medieval. Els jueus participaven en activitats comercials, financeres, mèdiques, administratives i intel·lectuals, i estaven sota la protecció directa de la Corona.
Tanmateix, durant el segle XIV s'havia produït un deteriorament progressiu de la seva situació. La Pesta Negra, les crisis econòmiques, les guerres i les tensions socials afavoriren l'aparició de discursos que culpaven les minories de les desgràcies de la societat. Aquest clima d'hostilitat, combinat amb l'antijudaisme religiós, preparà el terreny per als avalots.

- Context polític
La Corona d'Aragó travessava una etapa d'inestabilitat durant el regnat de Joan I el Caçador. El poder reial estava condicionat per les institucions representatives i per les dificultats econòmiques de la Corona.
A Barcelona, l'avalot contra els jueus coincidí amb una revolta social més àmplia. L'atac al Call es combinà amb assalts a residències de famílies patrícies i amb la destrucció d'arxius de les institucions municipals. Per tant, encara que l'element religiós fou fonamental, l'avalot també expressà tensions socials i polítiques internes.

- Causes
Les principals causes foren:
L'augment de l'antijudaisme religiós durant la baixa edat mitjana.
Les tensions i desigualtats socials de les ciutats.
La crisi econòmica i demogràfica provocada per les epidèmies i les guerres.
La propaganda de predicadors antijueus.
L'exemple de les persecucions iniciades a Sevilla.
L'hostilitat envers determinats grups vinculats a activitats financeres i comercials.
L'existència d'una profunda conflictivitat social dins les ciutats catalanes.

- Fets
L'onada de violència començà a Sevilla el 4 de juny de 1391. Des d'allà s'estengué ràpidament cap a altres ciutats.
A la Corona d'Aragó, el primer gran episodi es produí a València el 9 de juliol. El Call fou assaltat i una gran part de la comunitat jueva fou assassinada o obligada a convertir-se al cristianisme. Posteriorment, la violència arribà a Palma el 2 d'agost.
Barcelona — 5 d'agost de 1391
El 5 d'agost de 1391 un grup de gent procedent principalment de la zona de la Ribera es dirigí cap al Call Major de Barcelona amb la intenció d'assaltar-lo i obligar els jueus a batejar-se.
Les autoritats municipals ja havien previst la possibilitat d'un atac. El 17 de juliol, el Consell havia ordenat disposar d'uns mil homes armats per protegir els jueus i les institucions reials. Malgrat aquestes mesures, la defensa fou insuficient.
El Call fou assaltat i pràcticament destruït. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, més d'un miler de jueus foren assassinats a Barcelona, mentre que molts altres es convertiren al cristianisme per salvar la vida.
La sinagoga major fou saquejada i posteriorment Joan I la concedí al seu vicecanceller. La comunitat jueva barcelonina, que encara podia arribar a unes 4.000 persones segons documents de l'època, quedà profundament destruïda.
La violència s'estengué posteriorment a Girona (10 d'agost), Lleida (13 d'agost) i Perpinyà (17 d'agost). Pràcticament totes les grans comunitats jueves dels territoris catalans foren afectades.
Reacció de Joan I:
La monarquia intentà posteriorment castigar els responsables. El desembre de 1391, el governador de Catalunya, Ramon Alemany de Cervelló, entrà a Barcelona amb tropes per restablir l'autoritat reial.
Es produïren nombroses execucions: diversos responsables foren penjats o esquarterats entre desembre de 1391 i gener de 1392. El procurador fiscal arribà a denunciar més de 770 persones de Barcelona i la seva vegueria per la seva participació en els avalots.

- Conseqüències
Destrucció de bona part dels calls jueus dels Països Catalans.
Mort de centenars o milers de jueus, especialment a Barcelona i València.
Conversions forçades massives al cristianisme.
Aparició d'una important població de conversos, alguns dels quals continuaren practicant clandestinament el judaisme.
Emigració de part de la població jueva cap al nord d'Àfrica i altres territoris.
Desaparició o forta reducció de diverses aljames jueves.
Pèrdua de gran part del pes econòmic, cultural i demogràfic del judaisme als territoris catalans.
Aparició del problema social i religiós dels conversos, que es convertiria en un dels grans problemes de la societat hispànica dels segles XV i XVI.
A Barcelona, el Call no recuperà mai la seva antiga importància. Deu anys després, la ciutat obtingué un privilegi que prohibia reconstruir el Call o restablir-hi l'aljama jueva i limitava la permanència dels jueus a la ciutat.

- Personatges rellevants
Joan I el Caçador: rei de la Corona d'Aragó durant els avalots; posteriorment ordenà reprimir i castigar els responsables.
Vicent Ferrer: predicador dominic que posteriorment tingué un paper molt important en les conversions de jueus, tot i que la seva participació directa en els avalots de 1391 és objecte de debat.
Hasdai Cresques: important rabí i pensador jueu de la Corona d'Aragó que visqué directament les conseqüències de la persecució.
Ramon Alemany de Cervelló: governador de Catalunya que intervingué militarment contra els responsables dels avalots de Barcelona.
Andreu Bertran: eclesiàstic valencià que, segons una tradició recollida per Jeroni Zurita, podria haver estat jueu i haver-se convertit durant els avalots de 1391.

- Informació extra
Els Avalots de 1391 constitueixen un dels grans punts d'inflexió de la història dels jueus als Països Catalans. Abans de 1391, les comunitats jueves havien tingut una presència molt important a ciutats com Barcelona, Girona, Lleida, Perpinyà, València i Palma. Després dels avalots, moltes d'aquestes comunitats desaparegueren o quedaren reduïdes a una mínima expressió.
Des d'una perspectiva catalana, l'episodi és especialment rellevant perquè la violència no fou simplement un conflicte religiós: a Barcelona, l'assalt al Call es produí simultàniament amb una revolta contra les elits urbanes i les institucions municipals. Els avalotadors també atacaren residències de famílies patrícies i incendiaren arxius del veguer i del batlle.
La destrucció de les comunitats jueves significà una pèrdua cultural, econòmica i demogràfica enorme per al Principat i per al conjunt dels territoris catalans. Barcelona havia estat un dels grans centres de cultura hebrea de la Mediterrània occidental, i després de 1391 la producció de manuscrits hebreus il·luminats a la ciutat pràcticament desaparegué.
A llarg termini, els avalots contribuïren a crear el problema dels conversos, que durant el segle XV serien objecte d'una creixent discriminació i, posteriorment, de persecució inquisitorial. Així, 1391 marca el final d'una etapa de la història jueva catalana i l'inici d'un procés de marginació que culminaria amb l'expulsió dels jueus de la monarquia hispànica el 1492.

Added to timeline:

Date: