mar 16, 1311 - Ducat d'Atenes

Description:

- Context històric
El Ducat d'Atenes fou un estat feudal situat a l'Àtica i la Beòcia, creat després de la Quarta Croada (1204-1205). Després de la Batalla del Cefís (15 de març de 1311), els almogàvers de la Gran Companyia Catalana derrotaren i mataren el duc Gualter I de Brienne. L'endemà, 16 de març de 1311, començà el domini catalanoaragonès sobre el ducat, que es mantingué fins a la conquesta florentina de 1388.

- Context social
La població del ducat estava formada majoritàriament per grecs ortodoxos, mentre que la noblesa dominant era inicialment francesa i, després de 1311, principalment catalana. Les ciutats de Tebes, Atenes i Livàdia es convertiren en els principals centres de la presència catalana a Grècia. La convivència entre grecs i catalans afavorí una administració mixta, i molts municipis integraren representants de totes dues comunitats. El comerç, especialment el de la seda produïda a Tebes, continuà essent una de les principals fonts de riquesa del ducat.

- Context polític
Després de la victòria del Cefís, els almogàvers rebutjaren restaurar la dinastia dels Brienne i oferiren el ducat al rei Frederic II de Sicília, membre de la Casa de Barcelona. Aquest acceptà la sobirania i nomenà el seu fill Manfred d'Aragó duc d'Atenes, encara que el govern efectiu quedà en mans de vicaris generals catalans. El ducat restà vinculat al Regne de Sicília fins al 1379, quan Pere III el Cerimoniós l'incorporà directament a la Corona d'Aragó.

- Causes
Les principals causes de la creació del ducat catalanoaragonès foren:
La victòria dels almogàvers a la Batalla del Cefís (1311).
L'incompliment dels pagaments promesos per Gualter I de Brienne.
La voluntat de la Gran Companyia Catalana d'establir-se definitivament a Grècia.
El suport de Frederic II de Sicília als almogàvers.
L'interès de la Casa de Barcelona per ampliar la seva influència a la Mediterrània oriental.

- Fets
Després de la victòria del 15 de març de 1311, els almogàvers ocuparen Atenes, Tebes i la major part del ducat. El 16 de març iniciaren un nou règim polític i oferiren la sobirania a Frederic II de Sicília, que nomenà el seu fill Manfred duc nominal. El govern diari quedà en mans d'un vicari general, representant del duc absent.
Els catalans reorganitzaren completament l'administració. Implantaren els Usatges de Barcelona i altres normes jurídiques catalanes, crearen els càrrecs de veguer, capità, jutge i notari, i establiren municipis inspirats en les institucions catalanes. El català, juntament amb el llatí, es convertí en llengua oficial de l'administració, fet excepcional entre els estats llatins d'Orient. Tebes esdevingué la capital política, comercial i eclesiàstica del ducat.
L'any 1319, els catalans ampliaren els seus dominis amb la incorporació del Ducat de Neopàtria, governat conjuntament amb Atenes. Durant la segona meitat del segle XIV, però, el poder català es debilità per les lluites internes, les incursions sèrbies, albaneses i, sobretot, per l'arribada de les Companyies navarreses, que ocuparen Tebes el 1379. Aquell mateix any, Pere III el Cerimoniós incorporà formalment els ducats a la Corona d'Aragó, però el domini català ja era molt reduït. Finalment, el 1388, el florentí Nerio I Acciaiuoli conquerí Atenes, posant fi al govern català al ducat. Neopàtria resistí fins al 1390.

- Conseqüències
Creació del Ducat catalanoaragonès d'Atenes.
Implantació del dret i de les institucions catalanes a Grècia.
El català esdevingué llengua oficial de l'administració.
Incorporació del Ducat de Neopàtria el 1319.
Integració dels ducats a la Corona d'Aragó el 1379.
Conquesta d'Atenes pels Acciaiuoli el 1388, que posà fi al domini català.

- Personatges rellevants
Roger Desllor: Primer duc català
Gualter I de Brienne: darrer duc francès d'Atenes, mort a la Batalla del Cefís.
Frederic II de Sicília: rei de Sicília que acceptà la sobirania del ducat.
Manfred d'Aragó: segons duc català nominal d'Atenes.
Berenguer Estanyol: primer vicari general del Ducat d'Atenes
Alfons Frederic d'Aragó: segon vicari general estable dels ducats i principal organitzador del domini català.
Pere III el Cerimoniós: incorporà oficialment els ducats a la Corona d'Aragó el 1379.
Nerio I Acciaiuoli: conqueridor florentí d'Atenes el 1388.

- Informació extra
El Ducat d'Atenes constitueix un dels exemples més singulars de l'expansió catalana a la Mediterrània. A diferència d'altres conquestes, no fou impulsat directament per la monarquia, sinó per una companyia de mercenaris que acabà creant un autèntic estat sota la sobirania de la Casa de Barcelona.
Durant el domini català, Tebes superà Atenes en importància política i econòmica. Era la residència del vicari general, el principal centre de producció de seda i el cor de les colònies catalanes a Grècia. El model administratiu implantat reproduïa en gran part les institucions del Principat de Catalunya, un cas gairebé únic a l'Orient llatí.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Ducat d'Atenes representa el moment de màxima expansió de la presència catalana a la Mediterrània oriental. Durant gairebé vuit dècades, els catalans governaren un dels estats més importants de Grècia, hi introduïren el seu dret, la seva administració i la seva llengua, deixant una empremta política i cultural que perdurà fins a la conquesta florentina de 1388.

Added to timeline:

Date: