jan 1, 1319 - Ducat de Neopàtria

Description:

- Context històric
El Ducat de Neopàtria fou un estat català creat l'any 1319 després de la conquesta del sud de Tessàlia per les tropes de la Gran Companyia Catalana, dirigides per Alfons Frederic d'Aragó. El nou ducat fou unit administrativament al Ducat d'Atenes i restà sota la sobirania del Regne de Sicília, vinculat a la Casa de Barcelona. El domini català es mantingué fins a la conquesta florentina de 1390.

- Context social
La població era majoritàriament grega ortodoxa, mentre que el grup dirigent estava format principalment per catalans, aragonesos i sicilians establerts després de la conquesta. Les principals ciutats eren Neopàtria (actual Ypati), Salona i Siderocàstron. L'activitat econòmica es basava en l'agricultura, la ramaderia i el control de les rutes comercials entre Tessàlia i Grècia central. La convivència entre grecs i catalans comportà una administració compartida en molts municipis.

- Context polític
Després de consolidar el domini del Ducat d'Atenes, els almogàvers aprofitaren la crisi política provocada per la mort del sebastocràtor Joan II Ducas per expandir-se cap al sud de Tessàlia. Alfons Frederic d'Aragó, fill il·legítim de Frederic II de Sicília, dirigí la campanya i organitzà els nous territoris en un ducat unit al d'Atenes. El govern efectiu recaigué en un vicari general, mentre que el duc nominal era un membre de la dinastia siciliana de la Casa de Barcelona.

- Causes
Les principals causes de la creació del ducat foren:
Consolidar l'expansió territorial de la Gran Companyia Catalana després de la conquesta d'Atenes.
Aprofitar la crisi política de Tessàlia després de la mort de Joan II Ducas.
Estendre la influència de la Casa de Barcelona a la Mediterrània oriental.
Protegir les conquestes catalanes davant els estats grecs i francs.
Organitzar administrativament els nous territoris conquerits.

- Fets
L'any 1319, Alfons Frederic d'Aragó conquerí Siderocàstron, Neopàtria i bona part del sud de Tessàlia, aprofitant la descomposició política de la regió. Amb aquestes conquestes constituí el Ducat de Neopàtria, que quedà unit políticament al Ducat d'Atenes, encara que conservà una administració pròpia. El territori fou dividit en les capitanies de Siderocàstron, Neopàtria i Salona.
Com al ducat veí, els catalans implantaren els Usatges de Barcelona, el dret català i diverses institucions pròpies de la Corona d'Aragó. El govern era exercit per un vicari general, assistit per capitans territorials, mentre els municipis s'organitzaven segons el model català. El català i el llatí foren les llengües de l'administració, mentre que la població continuà parlant majoritàriament grec.
A partir de mitjan segle XIV, el ducat inicià una etapa de decadència. L'expansió de l'Imperi Serbi de Esteve Dušan, les ofensives bizantines, les incursions albaneses i les lluites internes reduïren progressivament el territori sota control català. El 1377, Pere III el Cerimoniós assumí oficialment el títol de duc de Neopàtria, i el 1379 incorporà els ducats a la Corona d'Aragó. Finalment, el 1390, Nerio I Acciaiuoli conquerí Neopàtria, posant fi al domini català.

- Conseqüències
Creació del Ducat de Neopàtria.
Unió política amb el Ducat d'Atenes.
Implantació del dret i de les institucions catalanes.
Expansió màxima de la presència catalana a Grècia.
Incorporació dels ducats a la Corona d'Aragó el 1379.
Conquesta florentina de Neopàtria el 1390 i fi del domini català.

- Personatges rellevants
Alfons Frederic d'Aragó: conqueridor de Neopàtria i primer vicari general.
Frederic II de Sicília: rei de Sicília i sobirà dels ducats.
Guillem II d'Atenes: primer duc nominal de Neopàtria.
Roger de Lloria: vicari general dels ducats entre 1362 i 1370.
Pere III el Cerimoniós: incorporà oficialment els ducats a la Corona d'Aragó.
Nerio I Acciaiuoli: conqueridor florentí que ocupà Neopàtria el 1390.

- Informació extra
El Ducat de Neopàtria fou sempre governat conjuntament amb el Ducat d'Atenes, però disposava d'una organització pròpia basada en capitanies en lloc de vegueries, una adaptació administrativa a les característiques del territori tessalià.
Els reis de la Corona d'Aragó conservaren el títol de duc de Neopàtria molt després de perdre'n el control efectiu. Aquest títol continuà formant part de la titulatura reial fins al segle XVII i, de manera honorífica, encara forma part de la titulatura històrica de la Corona espanyola.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Ducat de Neopàtria representa, juntament amb el Ducat d'Atenes, el punt culminant de l'expansió política catalana a la Mediterrània oriental. La implantació del dret català, de les institucions municipals i de l'administració de la Corona d'Aragó convertí aquests territoris en els exemples més duradors de la presència catalana a Grècia durant l'edat mitjana.

Added to timeline:

Date: