jun 19, 1324 - Setge de Castel di Castro

Description:

- Context històric
El Setge de Castel di Castro tingué lloc entre el 13 de febrer i el 19 de juny de 1324, durant la Conquesta catalanoaragonesa de Sardenya (1323-1326). Després de la presa d'Esglésies, les forces de la Corona d'Aragó, dirigides per l'infant Alfons (futur Alfons IV el Benigne), iniciaren el setge de Castel di Castro (l'actual Càller), la principal fortalesa i capital dels dominis de la República de Pisa a Sardenya. La conquesta d'aquesta plaça era essencial per completar el control del sud de l'illa.

- Context social
Castel di Castro era la ciutat més important de Sardenya des del punt de vista polític i econòmic. La seva població estava formada majoritàriament per colons pisans, mercaders italians i habitants sards. El seu port era un dels principals centres comercials de la Mediterrània occidental, mentre que les seves muralles i la seva situació sobre un turó la convertien en una de les fortaleses més ben defensades de l'illa.

- Context polític
Després de la Batalla de Lucocisterna (29 de febrer de 1324), l'exèrcit de la República de Pisa havia estat derrotat, però una part dels seus soldats aconseguí refugiar-se dins de Castel di Castro, que continuà resistint. L'infant Alfons decidí mantenir un bloqueig terrestre i naval per obligar la ciutat a capitular, mentre consolidava el domini de la Corona d'Aragó sobre la resta de Sardenya.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
Completar la conquesta del sud de Sardenya.
Expulsar definitivament la República de Pisa de l'illa.
Controlar la principal plaça forta i el port més important de Sardenya.
Consolidar el nou Regne de Sardenya sota la Corona d'Aragó.
Impedir l'arribada de reforços pisans per mar.

- Fets
Després de la rendició d'Esglésies el 7 de febrer de 1324, les tropes catalanoaragoneses avançaren cap a Castel di Castro i, el 13 de febrer, establiren el seu campament al turó de Bonaria, des d'on controlaven els accessos a la ciutat. Aquest assentament fortificat es convertiria posteriorment en la vila de Bonaria, primer nucli estable de població catalana als voltants de Càller.
Pocs dies després, la República de Pisa envià una poderosa flota comandada per Manfredi della Gherardesca amb la intenció d'aixecar el setge. Tot i aconseguir desembarcar les seves tropes, aquestes foren derrotades el 29 de febrer de 1324 a la Batalla de Lucocisterna, fet que impedí qualsevol intent seriós de trencar el bloqueig. Els supervivents pisans es refugiaren novament dins de Castel di Castro, mentre la flota catalana mantenia el control del litoral.
Durant els mesos següents, l'infant Alfons mantingué un estricte bloqueig terrestre i marítim que provocà l'esgotament dels recursos de la ciutat. Finalment, el 19 de juny de 1324, Pisa acceptà la Capitulació de Bonaria, per la qual reconeixia la sobirania de Jaume II sobre el Regne de Sardenya i cedia la major part dels seus dominis a l'illa. Tot i això, Pisa conservà provisionalment Castel di Castro, així com els barris de Stampace i Villanova, fins a la ruptura definitiva de les hostilitats el 1326, quan la ciutat passà completament a mans catalanoaragoneses.

- Conseqüències
Victòria estratègica de la Corona d'Aragó.
Signatura de la Capitulació de Bonaria (19 de juny de 1324).
Reconeixement de la sobirania de Jaume II sobre el Regne de Sardenya.
Debilitament definitiu del domini de la República de Pisa a l'illa.
Fundació i desenvolupament del nucli de Bonaria.
Conquesta definitiva de Castel di Castro i expulsió de Pisa l'any 1326.

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de la conquesta.
Alfons (futur Alfons IV el Benigne): comandant de les forces catalanoaragoneses.
Hug II d'Arborea: principal aliat sard de la Corona d'Aragó.
Francesc Carròs: almirall de la flota catalanoaragonesa.
Manfredi della Gherardesca: comandant de les forces pisanes i defensor de Castel di Castro.

- Informació extra
Durant el setge, els catalanoaragonesos construïren el Castell de Bonaria, una fortificació destinada a controlar Castel di Castro i impedir-ne l'abastiment. Amb el temps, aquest nucli es convertí en un important centre urbà i religiós de la futura ciutat de Càller.
La Capitulació de Bonaria de 1324 no posà fi immediatament al conflicte. Les tensions entre Pisa i la Corona d'Aragó continuaren fins al 1326, quan els pisans abandonaren definitivament Castel di Castro, que fou rebatejat com a Castell de Caller i esdevingué la capital del Regne de Sardenya sota administració catalanoaragonesa.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Setge de Castel di Castro fou el pas decisiu per consolidar la conquesta de Sardenya. El control de la principal ciutat de l'illa permeté a la Corona d'Aragó establir una base política, militar i comercial de primer ordre a la Mediterrània occidental, iniciant una presència catalana que perduraria durant diversos segles.

Added to timeline:

Date: