dec 29, 1324 - Batalla naval de Càller

Description:

- Context històric
La Batalla naval de Càller tingué lloc el 29 de febrer de 1324, davant el port de Càller (Castel di Castro), durant la Conquesta catalanoaragonesa de Sardenya (1323-1326). Es desenvolupà simultàniament a la Batalla de Lucocisterna, mentre les forces terrestres de l'infant Alfons combatien l'exèrcit pisà. La victòria de l'estol de la Corona d'Aragó, comandat per l'almirall Francesc Carròs, impedí que la República de Pisa pogués reforçar o evacuar la seva principal plaça forta a Sardenya.

- Context social
El port de Càller era el principal centre comercial de Sardenya i una escala fonamental per a les rutes marítimes entre Itàlia, la península Ibèrica i el nord d'Àfrica. El domini del mar era indispensable per garantir el subministrament de les ciutats costaneres i per controlar el comerç mediterrani. Tant Pisa com la Corona d'Aragó depenien de les seves flotes per mantenir les comunicacions amb l'illa.

- Context polític
Després de la rendició d'Esglésies el 7 de febrer de 1324, la Corona d'Aragó havia iniciat el setge de Castel di Castro. Per salvar la ciutat, la República de Pisa envià una flota dirigida per Manfredi della Gherardesca, amb l'objectiu de desembarcar reforços i trencar el bloqueig terrestre i marítim. Davant aquesta amenaça, Francesc Carròs preparà l'estol catalanoaragonès per impedir qualsevol auxili a la guarnició pisanesa.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Impedir que la República de Pisa trenqués el setge de Castel di Castro.
Mantenir el bloqueig naval sobre Càller.
Garantir la conquesta definitiva del sud de Sardenya.
Assegurar la superioritat marítima de la Corona d'Aragó.
Evitar l'arribada de reforços i provisions a la guarnició pisanesa.

- Fets
A finals de febrer de 1324, una flota pisanesa comandada per Manfredi della Gherardesca arribà davant Càller amb la missió de desembarcar reforços destinats a defensar Castel di Castro. Tot i la seva presència, els pisans evitaren inicialment un enfrontament directe amb l'estol catalanoaragonès, ja que la flota de Francesc Carròs era superior i l'exèrcit de l'infant Alfons ja controlava bona part del territori circumdant.
El 29 de febrer de 1324, mentre a terra es lliurava la Batalla de Lucocisterna, l'almirall Francesc Carròs atacà les naus pisanes davant el port de Càller. L'estol catalanoaragonès aconseguí capturar o dispersar bona part de la flota enemiga, impedint qualsevol operació de socors. Només Manfredi della Gherardesca i uns cinc-cents homes aconseguiren arribar al Castel di Castro, mentre la resta de les embarcacions foren capturades o obligades a retirar-se.
La derrota naval, unida a la desfeta terrestre de Lucocisterna, deixà Pisa sense possibilitats de mantenir el domini de Sardenya. El bloqueig continuà fins que, el 19 de juny de 1324, se signà la Capitulació de Bonaria, per la qual la República de Pisa reconegué la sobirania de Jaume II sobre la major part de l'illa.

- Conseqüències
Victòria naval decisiva de la Corona d'Aragó.
Destrucció o captura d'una part important de la flota pisanesa.
Manteniment del bloqueig de Castel di Castro.
Impossibilitat de Pisa de reforçar la seva principal plaça forta a Sardenya.
Consolidació de la victòria de Lucocisterna.
Preparació de la Capitulació de Bonaria i del domini catalanoaragonès sobre Sardenya.

- Personatges rellevants
Francesc Carròs: almirall de la flota catalanoaragonesa i vencedor de la batalla.
Alfons (futur Alfons IV el Benigne): comandant de l'exèrcit terrestre.
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de la conquesta.
Manfredi della Gherardesca: comandant de la flota pisanesa.
Hug II d'Arborea: aliat sard de la Corona d'Aragó.

- Informació extra
La Batalla naval de Càller sovint queda eclipsada per la Batalla de Lucocisterna, celebrada el mateix dia. Tanmateix, ambdues accions formaren part d'una única operació estratègica destinada a impedir que Pisa pogués salvar Castel di Castro. L'èxit simultani per terra i per mar assegurà la victòria catalanoaragonesa.
L'actuació de Francesc Carròs consolidà el prestigi de la marina de la Corona d'Aragó, hereva de les grans victòries navals de Roger de Llúria. El control del mar fou determinant per garantir el subministrament de les forces catalanoaragoneses i impedir qualsevol contraofensiva pisanesa.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla naval de Càller representa una de les victòries marítimes més importants de la conquesta de Sardenya. Juntament amb la victòria terrestre de Lucocisterna, consolidà el domini de la Corona d'Aragó sobre l'illa i confirmà la superioritat naval catalana a la Mediterrània occidental durant el segle XIV.

Added to timeline:

Date: