jul 1, 1323 - Setge d'Esglésies

Description:

- Context històric
El Setge d'Esglésies (actual Iglesias, a Sardenya) fou el primer gran episodi de la Conquesta catalanoaragonesa de Sardenya. Començà l'1 de juliol de 1323, poc després del desembarcament de l'expedició dirigida per l'infant Alfons (futur Alfons IV el Benigne), i acabà amb la capitulació de la ciutat el 7 de febrer de 1324. La conquesta d'Esglésies obrí el camí per a la posterior derrota de la República de Pisa i la consolidació del Regne de Sardenya sota la Corona d'Aragó.

- Context social
Esglésies, coneguda pels pisans com Villa di Chiesa, era una de les ciutats més riques de Sardenya gràcies a les seves importants mines de plata. La població estava formada principalment per colons pisans i sards, que depenien de l'activitat minera i del comerç. La ciutat disposava d'unes muralles modernes construïdes pels pisans, fet que la convertia en una de les fortaleses més difícils de conquerir de l'illa.

- Context polític
Després que el papa Bonifaci VIII hagués investit Jaume II el Just com a rei de Còrsega i Sardenya el 1297, la Corona d'Aragó retardà durant més de vint anys l'ocupació efectiva de l'illa. Finalment, el 1323, aprofitant l'aliança amb el Judicat d'Arborea, Jaume II envià una gran expedició comandada pel seu fill, l'infant Alfons, per expulsar els pisans de Sardenya. Esglésies fou el primer gran objectiu militar de la campanya.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
Iniciar la conquesta efectiva de Sardenya per la Corona d'Aragó.
Expulsar la República de Pisa dels seus dominis sards.
Controlar les riques mines de plata d'Esglésies.
Assegurar una base estratègica per continuar la campanya contra Càller.
Complir la investidura papal del Regne de Sardenya i Còrsega concedida a Jaume II.
Consolidar l'aliança amb el Judicat d'Arborea.

- Fets
L'expedició catalanoaragonesa salpà del port Fangós el 31 de maig de 1323 amb prop de 300 vaixells i uns 15.000 homes, dirigits per l'infant Alfons. Després d'una escala a Maó, desembarcà al golf de Palmas el 14 de juny, on rebé el suport del jutge Hug II d'Arborea i d'altres senyors sards. Poc després, l'exèrcit inicià formalment el setge d'Esglésies l'1 de juliol de 1323.
Durant les primeres setmanes, els catalanoaragonesos intentaren prendre la ciutat per assalt. Els atacs dels dies 6 i 20 de juliol fracassaren davant les sòlides muralles pisanes i la resistència dels defensors. Davant aquesta situació, l'infant Alfons decidí establir un bloqueig total de la ciutat, tallant totes les vies d'abastiment i esperant que la fam obligués els assetjats a rendir-se. Mentrestant, la calor, la humitat i la malària provocaren nombroses baixes als dos exèrcits.
El setge s'allargà durant més de set mesos. Els defensors resistiren en condicions extremes, mentre la ciutat es quedava sense aliments. Finalment, el 7 de febrer de 1324, la guarnició pisanesa capitulà amb honors i pogué abandonar Esglésies per incorporar-se a la defensa de Càller. La conquesta de la ciutat proporcionà als catalanoaragonesos el control de les mines de plata i una base fonamental per continuar la campanya que culminaria amb la Batalla de Lucocisterna i la conquesta del sud de Sardenya.

- Conseqüències
Primera gran victòria de la Corona d'Aragó durant la conquesta de Sardenya.
Conquesta de la ciutat i de les seves riques mines de plata.
Debilitament de la presència de la República de Pisa a l'illa.
Consolidació del cap de pont catalanoaragonès al sud-oest de Sardenya.
Preparació de les campanyes contra Càller i de la Batalla de Lucocisterna (1324).
Inici de la implantació de l'administració catalana a Esglésies.

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de la conquesta.
Alfons (futur Alfons IV el Benigne): comandant de l'expedició i director del setge.
Hug II d'Arborea: jutge d'Arborea i principal aliat sard dels catalanoaragonesos.
Francesc Carròs: almirall de la flota catalanoaragonesa.
Vico Ronselmini: un dels comandants de la defensa pisanesa d'Esglésies.
Iacopo da Settimo: comandant pisà de la guarnició de la ciutat.

- Informació extra
El Setge d'Esglésies fou un dels més llargs i costosos de tota la conquesta de Sardenya. Tot i la superioritat numèrica dels catalanoaragonesos, les malalties provocaren milers de baixes i obligaren Jaume II a enviar reforços des de la península durant el desenvolupament de la campanya.
Després de la victòria, Esglésies es convertí en un dels primers centres de l'administració catalana a Sardenya. Els privilegis concedits per l'infant Alfons i la posterior repoblació amb habitants procedents dels territoris de la Corona d'Aragó contribuïren a la difusió del català a l'illa durant els segles posteriors.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Setge d'Esglésies marcà l'inici efectiu de la dominació catalanoaragonesa sobre Sardenya. La seva conquesta assegurà una plaça forta estratègica i les seves valuoses mines de plata, consolidant l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó i preparant el camí per a la creació efectiva del Regne de Sardenya sota la dinastia de la Casa de Barcelona.

Added to timeline:

Date: