jul 21, 1325 - Revolta de Sàsser

Description:

- Context històric
La Revolta de Sàsser fou una insurrecció produïda entre el 21 de juliol de 1325 i el juny de 1326, durant els primers anys del domini de la Corona d'Aragó sobre Sardenya. Tot i que la ciutat havia reconegut voluntàriament l'autoritat de Jaume II el Just durant la conquesta de l'illa, el malestar provocat pel govern dels nous oficials reials i la intervenció de les grans famílies genoveses desembocaren en una rebel·lió que convertí Sàsser en una república independent durant gairebé un any.

- Context social
Sàsser era la segona ciutat més important de Sardenya i gaudia d'una llarga tradició d'autonomia municipal. Des del 1294 havia estat una república vinculada a Gènova i disposava d'uns estatuts propis que protegien els privilegis dels seus habitants. L'arribada de funcionaris catalanoaragonesos, l'augment de la pressió fiscal i la limitació de l'autogovern provocaren un profund descontentament entre la burgesia urbana i bona part de la població.

- Context polític
Després de la Capitulació de Bonaria (19 de juny de 1324), la Corona d'Aragó havia consolidat el control sobre bona part de Sardenya. No obstant això, els Doria, els Malaspina i la República de Gènova intentaren impedir la consolidació del nou domini català. Aprofitant el malestar existent a Sàsser, fomentaren una revolta contra les autoritats reials, amb l'objectiu de debilitar la presència catalanoaragonesa a l'illa.

- Causes
Les principals causes de la revolta foren:
El descontentament pel govern dels funcionaris de la Corona d'Aragó.
La defensa de l'autonomia municipal de Sàsser.
La pressió fiscal imposada pels nous governants.
La influència dels Doria, els Malaspina i de la República de Gènova.
La voluntat de recuperar la independència política de la ciutat.

- Fets
Després de la conquesta de Sardenya, Sàsser havia jurat fidelitat a Jaume II, que n'havia confirmat els privilegis. Tanmateix, les tensions augmentaren ràpidament a causa del govern dels oficials reials. El 21 de juliol de 1325, la població s'aixecà en armes, assassinà el potestat nomenat pel rei, confiscà els béns dels catalans establerts a la ciutat i proclamà novament la independència de la comuna.
La rebel·lió fou recolzada pels Doria, pels Malaspina i per Gènova, que esperaven expulsar definitivament la Corona d'Aragó del nord de Sardenya. El governador reial Berenguer Carròs hagué de dedicar bona part dels seus esforços a contenir la revolta mentre també combatia les rebel·lions dels Malaspina. Paral·lelament, el jutge Hug II d'Arborea actuà com a mediador entre els revoltats i l'infant Alfons, evitant una guerra oberta de grans dimensions.
Després de diversos mesos de negociacions i enfrontaments, la pau fou restablerta el juny de 1326. Sàsser tornà a reconèixer la sobirania de la Corona d'Aragó, encara que les tensions entre la ciutat i el poder reial continuaren. Aquestes desembocarien en una nova revolta encara més violenta l'any 1329, que acabaria amb una dura repressió i la repoblació parcial de la ciutat amb catalans i aragonesos.

- Conseqüències
Restauració del domini de la Corona d'Aragó sobre Sàsser.
Fi de la independència temporal de la ciutat.
Debilitament de la influència genovesa al nord de Sardenya.
Persistència del conflicte entre Sàsser i les autoritats catalanoaragoneses.
Precedent de la gran revolta de 1329, que comportaria una repressió molt més severa.

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó.
Alfons (futur Alfons IV el Benigne): dirigí inicialment la conquesta de Sardenya.
Berenguer Carròs: governador de Sardenya encarregat de sufocar la revolta.
Hug II d'Arborea: jutge d'Arborea i mediador durant les negociacions.
Branca Doria i la família Doria: principals impulsors del suport genovès als revoltats.
Els Malaspina: nobles que participaren en l'oposició a la dominació catalanoaragonesa.

- Informació extra
La Revolta de Sàsser fou la primera gran insurrecció contra el domini catalanoaragonès a Sardenya i demostrà que la conquesta militar de 1324 no havia garantit el control efectiu de l'illa. Durant les dècades següents, la Corona d'Aragó hagué d'afrontar nombroses revoltes de les famílies nobles sardogenoveses i, més endavant, la llarga guerra contra el Judicat d'Arborea.
Després de la nova revolta de 1329, la monarquia ordenà construir un gran castell reial a Sàsser per controlar la ciutat i hi afavorí l'establiment de colons catalans i aragonesos. Aquestes mesures reforçaren el domini polític de la Corona, però també incrementaren les tensions amb la població local.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Revolta de Sàsser marcà l'inici de les dificultats que la Corona d'Aragó trobaria per consolidar el seu domini sobre Sardenya. Tot i la victòria militar aconseguida durant la conquesta, la resistència de les elits locals i la intervenció constant de Gènova convertiren l'illa en un dels territoris més difícils de governar de la Mediterrània occidental durant el segle XIV.

Added to timeline:

Date: