dec 29, 1325 - Batalla de Stampace

Description:

- Context històric
La Batalla de Stampace tingué lloc el gener de 1326 al barri de Stampace, als afores de Castel di Castro (actual Càller), durant la fase final de la Conquesta catalanoaragonesa de Sardenya (1323-1326). Després de la victòria naval de Càller (29 de desembre de 1325), la Corona d'Aragó aprofità la superioritat militar per atacar les darreres posicions pisanes a l'illa. La conquesta de Stampace precipità la rendició definitiva de Castel di Castro pocs mesos després.

- Context social
Stampace era un dels principals ravals de Castel di Castro, habitat per artesans, mercaders, mariners i població sardopisiana. La proximitat amb el port i amb les muralles feia que el barri tingués una gran importància estratègica i econòmica. Els combats provocaren greus destruccions i una elevada mortalitat entre la població civil.

- Context polític
Malgrat la Capitulació de Bonaria (1324), la República de Pisa havia reprès la guerra contra la Corona d'Aragó amb el suport de Gènova, dels Doria i dels Malaspina. Després de la derrota pisanogenovesa a la Batalla naval de Càller (29 de desembre de 1325), les forces catalanoaragoneses decidiren eliminar les darreres defenses exteriors de Castel di Castro, començant pel barri fortificat de Stampace.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Completar la conquesta de Castel di Castro.
Eliminar les darreres defenses pisanes fora de la ciutadella.
Aprofitar la victòria naval de Càller.
Posar fi definitivament a la presència política de la República de Pisa a Sardenya.
Consolidar el domini de la Corona d'Aragó sobre l'illa.

- Fets
Després de la victòria naval del 29 de desembre de 1325, l'exèrcit catalanoaragonès, comandat per Ramon de Peralta, inicià l'ofensiva contra Stampace, un dels barris extramurs de Castel di Castro. L'objectiu era eliminar qualsevol punt de suport des d'on els pisans poguessin continuar la resistència o rebre auxili exterior.
Durant el gener de 1326, les tropes catalanoaragoneses assaltaren el barri després de durs combats. Les cròniques medievals descriuen una repressió molt severa: una gran part de la població fou massacrada i el barri quedà sota control de la Corona d'Aragó. Aquesta victòria deixà Castel di Castro pràcticament aïllat i sense possibilitats reals de continuar la resistència.
Sense suport exterior i envoltada per terra i per mar, la guarnició pisanesa acabà negociant la rendició. El 10 de juny de 1326, les tropes catalanoaragoneses entraren a Castel di Castro per la Porta de Sant Pancraç, i la ciutat passà definitivament a mans de la Corona d'Aragó, convertint-se en la capital del nou Regne de Sardenya amb el nom de Castell de Càller.

- Conseqüències
Victòria decisiva de la Corona d'Aragó.
Conquesta del barri de Stampace.
Aïllament definitiu de Castel di Castro.
Derrota final de la República de Pisa a Sardenya.
Rendició de Castel di Castro el 10 de juny de 1326.
Consolidació del Regne de Sardenya sota la Corona d'Aragó.

- Personatges rellevants
Ramon de Peralta: comandant de l'assalt contra Stampace.
Alfons (futur Alfons IV el Benigne): dirigent de la campanya de conquesta de Sardenya.
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó.
Francesc Carròs: almirall vencedor de la Batalla naval de Càller, que féu possible l'assalt terrestre.
Gaspare Doria: comandant de la flota pisanogenovesa derrotada poc abans de la batalla.

- Informació extra
La Batalla de Stampace és un episodi poc conegut, però fou determinant per a la conquesta definitiva de Sardenya. Sense el control d'aquest barri, Castel di Castro encara conservava una certa capacitat defensiva. La seva pèrdua deixà la ciutat completament exposada al setge catalanoaragonès.
Després de la conquesta, la Corona d'Aragó inicià la reorganització administrativa de la ciutat i fomentà l'arribada de colons procedents de Catalunya, València i Aragó. Castel di Castro fou rebatejada com a Castell de Càller i es convertí en la capital política del Regne de Sardenya, iniciant un llarg període de domini catalanoaragonès sobre l'illa.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla de Stampace representà l'últim gran combat terrestre de la conquesta de Sardenya. Juntament amb les victòries d'Esglésies, Lucocisterna i la Batalla naval de Càller, culminà l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó i assegurà el control d'una de les illes més estratègiques de la Mediterrània occidental.

Added to timeline:

Date: