jul 5, 1316 - Batalla de Manolada

Description:

- Context històric
La Batalla de Manolada tingué lloc el 5 de juliol de 1316 a la plana d'Èlide, prop de Manolada, al Principat d'Acaia (Morea, actual Peloponès, Grècia). Fou l'enfrontament decisiu de la Campanya de Ferran de Mallorca a Morea (1315-1316). La derrota i la mort de Ferran de Mallorca posaren fi al projecte d'incorporar el Principat d'Acaia a l'esfera d'influència de la Casa de Barcelona i asseguraren el domini dels Anjou sobre el principat.

- Context social
El Principat d'Acaia estava habitat majoritàriament per població grega ortodoxa governada per una noblesa franca establerta després de la Quarta Croada. La guerra successòria dividí profundament els barons francs entre els partidaris de Ferran de Mallorca i els de Matilde d'Hainaut i Lluís de Borgonya, mentre els pagesos grecs sofriren les conseqüències dels continus combats.

- Context polític
Després de la victòria de Ferran de Mallorca a la Batalla de Picotín (22 de febrer de 1316), el mallorquí controlava bona part del Principat d'Acaia en nom del seu fill Jaume de Mallorca. Tanmateix, Lluís de Borgonya, marit de Matilde d'Hainaut, desembarcà amb reforços francesos, napolitans i contingents enviats pel Despotat de Mistràs, decidit a recuperar el principat. La confrontació definitiva es produí a Manolada.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Decidir la successió del Principat d'Acaia.
Consolidar o impedir el domini de Ferran de Mallorca sobre el Peloponès.
Fer valer els drets dinàstics de Jaume de Mallorca.
Mantenir la supremacia dels Anjou de Nàpols sobre Acaia.
Frenar l'expansió de la influència catalana i siciliana a Grècia.

- Fets
Després de la seva victòria a Picotín, Ferran de Mallorca mantingué el control de gran part del Principat d'Acaia. Mentrestant, Lluís de Borgonya reuní un exèrcit superior en nombre gràcies als reforços arribats de Nàpols, de Borgonya i del Despotat bizantí de Mistràs, avançant cap a les posicions mallorquines.
El 5 de juliol de 1316, els dos exèrcits s'enfrontaren a la plana de Manolada. Segons les cròniques, Ferran intentà aprofitar la mobilitat de la seva cavalleria i dels seus almogàvers, però l'exèrcit rival disposava d'una clara superioritat numèrica. Durant el combat, la cavalleria borgonyona aconseguí desorganitzar les línies mallorquines i Ferran de Mallorca fou desmuntat i mort mentre combatia. La seva mort provocà l'enfonsament de l'exèrcit català i la retirada dels supervivents.
Després de la derrota, les guarnicions fidels a Ferran abandonaren les fortaleses que encara controlaven i evacuaren el Principat d'Acaia. Lluís de Borgonya i Matilde d'Hainaut recuperaren el govern del principat sota la sobirania angevina. Tot i això, Lluís morí poques setmanes després, fet que originà una nova crisi successòria, encara que els drets de la branca mallorquina ja no pogueren imposar-se.

- Conseqüències
Victòria decisiva de Lluís de Borgonya.
Mort de Ferran de Mallorca durant el combat.
Fi del domini mallorquí sobre el Principat d'Acaia.
Consolidació de la supremacia dels Anjou al Peloponès.
Retirada dels partidaris catalans i mallorquins de Morea.
Debilitament de la influència catalana a Grècia, tot i la continuïtat dels ducats d'Atenes i Neopàtria sota la Companyia Catalana.

- Personatges rellevants
Ferran de Mallorca: infant de Mallorca i comandant de l'exèrcit derrotat.
Lluís de Borgonya: vencedor de la batalla i príncep d'Acaia.
Matilde d'Hainaut: princesa d'Acaia i esposa de Lluís.
Jaume de Mallorca: fill de Ferran i pretendent al Principat d'Acaia.
Miquel Cantacuzè: governador bizantí de Mistràs que envià reforços a Lluís de Borgonya.

- Informació extra
La Batalla de Manolada anul·là completament els èxits obtinguts per Ferran de Mallorca durant l'any anterior. La brillant victòria de Picotín havia situat el Principat d'Acaia molt a prop de quedar sota una branca de la Casa de Barcelona, però la derrota final canvià definitivament el curs de la guerra.
La mort de Ferran de Mallorca també afectà indirectament la Companyia Catalana, que governava el ducat d'Atenes. Sense el suport d'un aliat proper al Peloponès, els territoris catalans de Grècia quedaren més aïllats políticament davant dels estats francs i bizantins.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla de Manolada representà el final del darrer gran intent d'expansió territorial de la Casa de Barcelona al Peloponès. Tot i conservar els ducats d'Atenes i Neopàtria, la derrota impedí que el Principat d'Acaia s'integrés en l'espai polític català de la Mediterrània oriental.

Added to timeline:

Date: