feb 22, 1316 - Batalla de Picotín

Description:

- Context històric
La Batalla de Picotín tingué lloc el 22 de febrer de 1316, prop de l'antiga ciutat d'Èlide, al Principat d'Acaia (Morea, Grècia). Fou el principal èxit militar de la campanya de Ferran de Mallorca per conquerir el principat en nom del seu fill Jaume de Mallorca, hereu dels drets dinàstics sobre Acaia. La victòria consolidà temporalment el domini català i mallorquí sobre gran part del Peloponès.

- Context social
El Principat d'Acaia estava habitat majoritàriament per població grega ortodoxa, mentre que el poder polític era en mans d'una noblesa franca establerta després de la Quarta Croada. Aquesta noblesa es trobava profundament dividida entre els partidaris de Ferran de Mallorca i els fidels a Matilde d'Hainaut, circumstància que afavorí inicialment l'avenç de les forces mallorquines.

- Context polític
Després del desembarcament de Ferran de Mallorca a la Morea el 1315, aquest havia ocupat Glarentza i bona part de la regió d'Èlide. A finals d'aquell any arribà Matilde d'Hainaut amb un contingent de cavallers borgonyons per recuperar el principat abans de l'arribada del seu marit, Lluís de Borgonya. Ambdós bàndols es prepararen per a un enfrontament decisiu que havia de determinar qui controlaria Acaia.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
Consolidar la conquesta del Principat d'Acaia iniciada per Ferran de Mallorca.
Impedir que Matilde d'Hainaut recuperés el control del principat.
Fer valer els drets dinàstics de Jaume de Mallorca.
Debilitar la influència dels Anjou de Nàpols al Peloponès.
Aprofitar la divisió interna de la noblesa franca.

- Fets
A començaments de 1316, els partidaris de Matilde d'Hainaut, formats per cavallers borgonyons i les hosts feudals dels barons aqueus fidels a la princesa, avançaren cap al nord i establiren el seu campament a Picotín, prop de l'antiga Èlide. Davant aquesta amenaça, Ferran de Mallorca sortí d'Andravida amb aproximadament 500 cavallers i 500 almogàvers per interceptar-los.
El 22 de febrer de 1316, les dues forces s'enfrontaren als camps de Picotín. Els almogàvers i la cavalleria mallorquina derrotaren contundentment l'exèrcit rival. Les fonts medievals indiquen que centenars de cavallers borgonyons i soldats aqueus moriren durant el combat, mentre els supervivents fugiren cap al sud perseguint-se durant diversos quilòmetres pels vencedors. La victòria permeté a Ferran mantenir el control de la major part del Principat d'Acaia.
Malgrat aquest èxit, la situació canvià pocs mesos després. Lluís de Borgonya desembarcà amb reforços procedents de França, Nàpols i del Despotat de Mistràs. El 5 de juliol de 1316, a la Batalla de Manolada, Ferran fou derrotat i morí en combat. Amb la seva mort s'ensorrà el domini mallorquí sobre Acaia i el principat tornà sota el control dels partidaris de Matilde d'Hainaut.

- Conseqüències
Gran victòria militar de Ferran de Mallorca.
Consolidació temporal del domini mallorquí sobre gran part del Principat d'Acaia.
Derrota dels partidaris de Matilde d'Hainaut.
Manteniment de la candidatura de Jaume de Mallorca al tron d'Acaia.
La victòria fou anul·lada mesos després per la derrota de Manolada.
Fi del projecte mallorquí a Grècia amb la mort de Ferran.

- Personatges rellevants
Ferran de Mallorca: infant de Mallorca i comandant de l'exèrcit vencedor.
Jaume de Mallorca: fill de Ferran i príncep titular d'Acaia.
Matilde d'Hainaut: princesa d'Acaia i rival de Ferran.
Lluís de Borgonya: marit de Matilde i futur vencedor de Ferran a Manolada.
Nicolau el Moro: antic governador angeví que donà suport a Matilde després d'haver reconegut inicialment Ferran.

- Informació extra
La Batalla de Picotín representà el moment de màxima expansió del projecte polític de Ferran de Mallorca a Grècia. Durant unes setmanes semblà possible que el Principat d'Acaia quedés incorporat a l'òrbita de la Casa de Barcelona, complementant els dominis catalans dels ducats d'Atenes i Neopàtria.
Les fonts principals sobre aquesta batalla són la versió aragonesa de la Crònica de Morea i les cròniques franques del Peloponès, que descriuen la disciplina dels almogàvers i la rapidesa de la cavalleria mallorquina com a factors determinants de la victòria.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla de Picotín fou una de les darreres grans victòries militars protagonitzades per un membre de la Casa de Barcelona a l'Orient mediterrani. Tot i que l'èxit fou efímer, demostrà la capacitat militar dels exèrcits catalans i mallorquins i precedí només uns mesos el fracàs definitiu de l'expedició amb la mort de Ferran de Mallorca a Manolada.

Added to timeline:

Date: