feb 13, 1352 - Batalla del Bòsfor

Description:

- Context històric
La Batalla del Bòsfor, també coneguda com la Batalla dels Estrets, tingué lloc el 13 de febrer de 1352 davant de Constantinoble, a l'estret del Bòsfor. Fou un dels enfrontaments navals més grans del segle XIV i formà part de la Guerra venecianogenovesa (1350–1355). La batalla enfrontà una coalició formada per la Corona d'Aragó, la República de Venècia i l'Imperi Romà d'Orient contra la República de Gènova, rival pel control del comerç mediterrani i del mar Negre.

- Context social
Durant el segle XIV, el comerç marítim era la principal font de riquesa de les grans potències mediterrànies. Mercaders catalans, venecians i genovesos competien per controlar les rutes comercials que unien la Mediterrània amb el mar Negre i l'Orient. Aquesta rivalitat provocà nombrosos combats navals i perjudicà greument el comerç internacional.

- Context polític
El Tractat de Perpinyà (1351) havia establert una aliança entre Pere III el Cerimoniós i Venècia per combatre Gènova. També s'hi uní l'emperador bizantí Joan VI Cantacuzè, que mantenia un conflicte amb els genovesos establerts a Pera (Gàlata), davant mateix de Constantinoble. Gènova, per la seva banda, defensava les seves colònies comercials i el domini de les rutes cap a Crimea i el mar Negre.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La rivalitat comercial entre Venècia i Gènova.
L'aliança entre la Corona d'Aragó i Venècia després del Tractat de Perpinyà.
La voluntat de trencar el domini genovès sobre el Bòsfor.
La defensa dels interessos comercials catalans a la Mediterrània oriental.
El suport genovès als enemics de la Corona d'Aragó a Sardenya.

- Fets
Després del Tractat de Perpinyà (1351), Pere III el Cerimoniós envià una flota d'unes 30 galeres, comandada per Ponç de Santa Pau, perquè s'unís a la marina veneciana dirigida per Niccolò Pisani. També hi participaren aproximadament 14 galeres bizantines, formant una flota aliada d'unes 89 embarcacions. Davant seu hi havia la flota genovesa, dirigida per Paganino Doria, amb prop de 60–64 galeres.
El 13 de febrer de 1352, les dues flotes es trobaren a les aigües del Bòsfor, davant de Constantinoble. El combat s'allargà fins ben entrada la nit i es desenvolupà en condicions molt difícils, amb fort vent i mala visibilitat. Les galeres lluitaren cos a cos, amb nombrosos abordatges i una gran mortaldat entre les tripulacions. Durant la batalla moriren diversos comandants importants, entre ells Ponç de Santa Pau, cap de l'estol catalanoaragonès.
Malgrat que la coalició aliada infligí greus pèrdues als genovesos, acabà retirant-se del Bòsfor. Això permeté a Gènova conservar el control estratègic de l'estret. Per aquest motiu, els historiadors consideren que el resultat fou tàcticament indecís, però amb una victòria estratègica genovesa, ja que mantingué la seva posició al Bòsfor, tot i haver patit enormes pèrdues.

- Conseqüències
Enorme nombre de baixes als dos bàndols.
Mort de Ponç de Santa Pau i d'altres comandants aliats.
Gènova mantingué el control del Bòsfor.
La guerra entre Venècia i Gènova continuà.
La Corona d'Aragó concentrà posteriorment els seus esforços a la Mediterrània occidental, especialment a Sardenya.
L'any 1353, la coalició catalanoveneciana obtingué una gran victòria a la Batalla naval de l'Alguer.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Ponç de Santa Pau: comandant de la flota catalanoaragonesa, mort durant la batalla.
Niccolò Pisani: almirall de la República de Venècia.
Paganino Doria: almirall de la República de Gènova.
Joan VI Cantacuzè: emperador de l'Imperi Romà d'Orient i aliat de la coalició.

- Informació extra
La Batalla del Bòsfor és considerada una de les batalles navals més grans i sagnants de l'edat mitjana, amb prop de 150 galeres implicades. Les pèrdues humanes foren tan elevades que cap dels dos bàndols pogué explotar immediatament el resultat del combat.
Per a la Corona d'Aragó, aquesta batalla demostrà la seva capacitat per intervenir militarment a l'extrem oriental de la Mediterrània, molt lluny dels seus ports principals. Tanmateix, després del resultat incert del Bòsfor, Pere III optà per concentrar la major part dels seus esforços navals a Sardenya, on la lluita contra Gènova afectava directament els interessos catalanoaragonesos.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Batalla del Bòsfor representa el moment de màxima projecció oriental de la marina de la Corona d'Aragó durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Encara que no aconseguí expulsar Gènova del Bòsfor, consolidà l'aliança amb Venècia i preparà el camí per a la decisiva Batalla naval de l'Alguer (1353), una de les victòries més importants de la marina catalanoaragonesa del segle XIV.

Added to timeline:

Date: