jan 1, 1399 - Croada de Bona

Description:

- Context històric
La Croada de Bona fou una expedició militar de la Corona d'Aragó contra el sultanat hàfsida d'Ifríqiya, duta a terme durant l'estiu de 1399. Fou la segona gran expedició de l'anomenada Armada Santa, després de la Croada de Tedelis (1398). L'objectiu era castigar els atacs de corsaris nord-africans contra els territoris de la Corona i protegir el comerç mediterrani.
L'objectiu principal fou la ciutat de Bona —actual Annaba, a Algèria—, important port del sultanat hàfsida. L'expedició es produí durant el regnat de Martí I l'Humà.

- Context social
Durant el segle XIV, les comunitats marítimes de la Corona d'Aragó mantenien una intensa activitat comercial amb el nord d'Àfrica. Paral·lelament, els atacs de corsaris procedents dels ports magribins provocaven la captura de mercaders i habitants de les costes, així com importants pèrdues econòmiques.
Un dels episodis que més contribuí a generar una resposta militar fou el saqueig de Torreblanca de 1397, en què corsaris procedents de Bugia capturaren 108 persones i s'emportaren un calze o custòdia amb formes consagrades. Aquest fet provocà una forta commoció religiosa i social.

- Context polític
La croada s'emmarcava en la política mediterrània de Martí I l'Humà. El monarca donava suport a les expedicions contra els corsaris, però la situació financera de la Corona dificultava que pogués assumir directament el cost de grans operacions militars.
La iniciativa comptà també amb el suport del papa Benet XIII (Papa Luna), que havia proclamat la croada mitjançant una butlla el 1398. D'aquesta manera, l'expedició combinava interessos comercials i polítics amb una justificació religiosa.

- Causes
Les principals causes foren:
Els constants atacs de la pirateria nord-africana contra vaixells i costes de la Corona.
El saqueig de Torreblanca (1397).
La captura de 108 captius cristians.
El robatori d'una relíquia eucarística durant l'atac de Torreblanca.
La voluntat de castigar els corsaris i recuperar els captius.
La necessitat de protegir les rutes comercials mediterrànies.
El projecte de continuar la política militar iniciada amb la Croada de Tedelis.
El suport religiós de Benet XIII.

- Fets
Després de l'expedició de Tedelis de 1398, Martí I impulsà una nova campanya contra els territoris hàfsides.
L'objectiu fou Bona (Annaba), situada a la costa nord-est de l'actual Algèria. La ciutat formava part del domini del sultà hàfsida Abu Faris Abd al-Aziz II, que governava Ifríqiya.
L'estol de la Corona d'Aragó arribà davant Bona durant l'estiu de 1399. Les forces expedicionàries, segons les fonts tradicionals, disposaven d'un contingent aproximat de 13 galeres, 77 altres embarcacions i uns 5.000 homes.
Tanmateix, l'expedició acabà fracassant. Les forces hàfsides aconseguiren resistir l'atac i impedir que els expedicionaris catalanoaragonesos aconseguissin els seus objectius militars. La campanya acabà, per tant, sense una conquesta estable de Bona.
El fracàs demostrà les dificultats de mantenir una política ofensiva permanent al nord d'Àfrica. Finalment, Martí I optà per una via diplomàtica i el 15 de maig de 1403 signà un tractat de pau amb Abu Faris Abd al-Aziz II. L'acord, però, resultà poc efectiu i no solucionà definitivament els conflictes comercials i de pirateria.

- Conseqüències
Fracàs de l'expedició contra Bona.
La Corona d'Aragó no aconseguí ocupar ni controlar la ciutat.
Continuació dels problemes de pirateria i inseguretat marítima.
Martí I hagué d'orientar-se progressivament cap a la via diplomàtica.
Signatura del tractat de pau de 1403 amb el sultà hàfsida.
Consolidació de les relacions entre política comercial, guerra naval i religió en la política mediterrània de la Corona.
La Croada de Bona fou una de les darreres grans temptatives militars de la Corona d'Aragó al Magrib abans d'una política més centrada en els acords comercials.

- Personatges rellevants
Martí I l'Humà: rei de la Corona d'Aragó i impulsor de la política d'expedicions contra els corsaris.
Abu Faris Abd al-Aziz II: sultà hàfsida d'Ifríqiya i principal adversari de l'expedició.
Benet XIII (Papa Luna): papa d'Avinyó que donà suport religiós a les expedicions de l'Armada Santa.
Jofré de Rocabertí: noble i militar vinculat a les expedicions nord-africanes de la Corona.
Pere Fuster: valencià renegat relacionat amb els corsaris responsables del saqueig de Torreblanca, que fou un dels antecedents de les expedicions.

- Informació extra
La Croada de Bona mostra la importància que continuava tenint la Mediterrània per als territoris catalans, especialment per a les seves ciutats comercials. La pirateria no era únicament un problema militar o religiós: afectava directament el comerç, la navegació i la captura de població dels territoris costaners de la Corona.
Des d'una perspectiva catalana, la campanya evidencia també el paper de les ciutats marítimes i dels mercaders en la política exterior. Les expedicions nord-africanes no responien exclusivament a una iniciativa de la monarquia, sinó als interessos de les comunitats comercials de la Corona, especialment les vinculades al comerç mediterrani. La combinació d'interessos econòmics amb el llenguatge de la croada permeté presentar la defensa de les rutes comercials i dels captius com una empresa religiosa.
La derrota de Bona contribuí a demostrar que la Corona d'Aragó no podia mantenir indefinidament una política d'expansió militar al Magrib, especialment en un moment en què la monarquia tenia importants problemes financers i polítics. Per això, Martí I acabà optant per la diplomàcia, culminada amb el tractat de 1403, tot i que la qüestió de la pirateria continuaria sent un problema per al comerç català durant les dècades següents.

Added to timeline:

Date: