aug 8, 1235 - Conquesta d'Eivissa i Formentera

Description:

- Context històric
La Conquesta d'Eivissa i Formentera culminà el 8 d'agost de 1235, quan les forces de la Corona d'Aragó ocuparen les dues illes, fins aleshores sota domini musulmà. L'expedició fou dirigida per Guillem de Montgrí, arquebisbe electe de Tarragona, amb la col·laboració de Nunó Sanç, comte del Rosselló i la Cerdanya, i Pere de Portugal. Aquesta campanya completà la incorporació de les Illes Pitiüses a la Corona després de la conquesta de Mallorca (1229) i abans de la conquesta definitiva de Menorca (1287).

- Context social
La població d'Eivissa estava formada principalment per musulmans andalusins establerts a la ciutat fortificada de Madīna Yābisa i en diversos assentaments rurals. Formentera tenia una població molt més reduïda. Les illes mantenien una economia basada en l'agricultura, la ramaderia, les salines i el comerç marítim. Després de la conquesta, bona part de la població musulmana fou expulsada o esclavitzada, i les illes foren repoblades amb colons procedents principalment de Catalunya.

- Context polític
Després de la conquesta de Mallorca, Jaume I volia eliminar els darrers enclavaments musulmans de les Balears i assegurar el control de les rutes marítimes entre Catalunya, València i la Mediterrània occidental. A les Corts d'Alcanyís (1234), el rei concedí el feu d'Eivissa i Formentera a Guillem de Montgrí, amb l'obligació de conquerir-les abans del setembre de 1235. L'empresa comptà també amb la participació de Nunó Sanç i Pere de Portugal, que aportaren homes i recursos.

- Causes
Les principals causes de la conquesta foren:
Completar la conquesta de les Illes Balears iniciada el 1229.
Eliminar les darreres bases musulmanes de les Pitiüses.
Garantir la seguretat de les rutes comercials mediterrànies.
Posar fi als atacs corsaris procedents d'Eivissa.
Consolidar l'expansió territorial de la Corona d'Aragó.
Repartir noves terres entre la noblesa i l'Església.

- Fets
Després de l'acord signat a les Corts d'Alcanyís, Guillem de Montgrí organitzà una expedició naval amb el suport de Nunó Sanç i Pere de Portugal. La flota salpà de la costa catalana durant l'estiu de 1235 i arribà davant d'Eivissa el 8 d'agost, desembarcant al sud de Madīna Yābisa.
Les forces cristianes iniciaren immediatament l'assalt a la ciutat emmurallada. Després de combats intensos, les defenses musulmanes foren superades i Madīna Yābisa caigué el mateix dia. Amb la presa de la capital, la resta de l'illa es rendí ràpidament i Formentera, que depenia administrativament d'Eivissa, també passà a mans dels conqueridors sense una resistència destacable.
Un cop acabada la campanya, les dues illes foren repartides entre els tres principals conqueridors segons la seva aportació militar. Es dividiren en diversos quartons, mentre s'iniciava la repoblació amb colons catalans. També s'atorgaren cartes de franquesa i s'implantaren les institucions i el dret de la Corona d'Aragó, origen de la futura Universitat d'Eivissa i Formentera.

- Conseqüències
Incorporació d'Eivissa i Formentera a la Corona d'Aragó.
Fi del domini musulmà a les Pitiüses.
Repartiment de les terres en quartons entre els conqueridors.
Repoblació amb colons procedents principalment de Catalunya.
Implantació de les institucions i del dret catalanoaragonès.
Creació de la futura Universitat d'Eivissa i Formentera.
Consolidació del domini cristià sobre gairebé tot l'arxipèlag balear, excepte Menorca.

- Personatges rellevants
Jaume I el Conqueridor: rei de la Corona d'Aragó i promotor de la conquesta.
Guillem de Montgrí: arquebisbe electe de Tarragona i principal dirigent de l'expedició.
Nunó Sanç: comte del Rosselló i la Cerdanya, participant en la conquesta.
Pere de Portugal: infant de Portugal i un dels tres conqueridors.
Els governants musulmans de Madīna Yābisa: dirigiren la defensa de l'illa davant l'atac cristià.

- Informació extra
Després de la conquesta, Eivissa i Formentera constituïren un únic terme administratiu governat des de la vila d'Eivissa. Aquesta organització evolucionaria fins a convertir-se en la Universitat d'Eivissa i Formentera, una institució d'autogovern que perdurà durant segles.
Formentera quedà gairebé despoblada a partir del segle XIV a causa de la Pesta Negra i dels atacs pirates. La repoblació estable de l'illa no s'aconseguí fins a finals del segle XVII.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Conquesta d'Eivissa i Formentera completà pràcticament la incorporació de les Balears a la Corona d'Aragó iniciada amb Mallorca. L'establiment del dret, les institucions i la repoblació catalanes configuraren la identitat històrica de les Pitiüses i reforçaren el control català sobre les principals rutes de la Mediterrània occidental.

Added to timeline:

Date: