aug 1, 1398 - Croada de Tedelis

Description:

- Context històric
La Croada de Tedelis fou una expedició militar organitzada el 1398 per diverses ciutats marítimes de la Corona d'Aragó, principalment València i Mallorca, contra el regne de Tlemcen, al Magrib. L'expedició s'emmarcà en la lluita contra la pirateria nord-africana que atacava les costes i el comerç dels territoris de la Corona.
L'objectiu principal fou Tedelís (actual Dellys, Algèria), port del regne de Tlemcen. La campanya fou qualificada de croada amb el suport del papa d'Avinyó, Benet XIII (Papa Luna).

- Context social
Durant les darreres dècades del segle XIV, les costes catalanes, valencianes i mallorquines patien cada vegada més els atacs de corsaris nord-africans. Aquests atacaven vaixells mercants i poblacions costaneres i capturaven persones per vendre-les com a esclaves o obtenir-ne un rescat.
La situació afectava especialment les ciutats marítimes, molt dependents del comerç mediterrani. Per això, la iniciativa de la croada sorgí sobretot de les ciutats i viles costaneres, que contribuïren econòmicament a preparar l'expedició.

- Context polític
El rei Martí I l'Humà havia accedit al tron el 1396 i trobà una hisenda reial molt debilitada. Per aquest motiu, no podia assumir per si sol el cost d'una gran expedició naval.
La resposta fou organitzada principalment per València i Mallorca, mentre Martí donà suport polític a l'empresa. El papa Benet XIII, que era membre de la Corona d'Aragó i tenia la seva obediència a Avinyó, promulgà una bula de croada el març de 1398, donant legitimitat religiosa a l'expedició.

- Causes
Les principals causes foren:
Els constants atacs dels corsaris de Tlemcen contra les costes de la Corona d'Aragó.
El saqueig de Torreblanca de 1397, que provocà una forta reacció a València i altres territoris.
La captura de 108 persones durant l'atac de Torreblanca.
La captura d'objectes religiosos, fet que provocà una gran commoció en la societat cristiana.
La voluntat de castigar els corsaris i recuperar els captius.
La necessitat de protegir el comerç marítim mediterrani.
El suport religiós i polític del papa Benet XIII.

- Fets
El principal precedent fou el barreig de Torreblanca (1397), al Maestrat. Corsaris procedents del nord d'Àfrica atacaren la població i capturaren 108 persones, a més d'emportar-se una custòdia o calze que contenia formes consagrades. L'atac provocà una forta indignació i impulsà l'organització d'una expedició de represàlia.
El 17 de juny de 1398, una primera part de l'estol sortí de València, comandada per Jofré de Rocabertí, i es dirigí cap a les Balears. Posteriorment s'hi incorporaren forces mallorquines. La flota es concentrà finalment a Eivissa, reunint aproximadament 70 naus i 7.500 croats.
El 27 d'agost de 1398, l'expedició arribà a Tedelís. Les forces de la Corona d'Aragó atacaren la ciutat, que fou ocupada i saquejada durant dos dies. Les fonts modernes que recullen les xifres tradicionals indiquen aproximadament 1.000 habitants morts i uns 300 captius, tot i que aquestes xifres han de considerar-se aproximades.
Després de l'atac, la flota es dirigí cap a Avinyó amb la intenció d'ajudar Benet XIII, que estava assetjat per forces franceses. Tanmateix, les naus no pogueren remuntar adequadament el Roine a causa del baix nivell de les aigües i no aconseguiren alliberar militarment el papa. La seva presència, però, contribuí a afavorir una treva de tres mesos.
Martí I aconseguí posteriorment negociar l'alliberament dels captius de Torreblanca a canvi de 300 presoners de Tlemcen capturats durant l'expedició.
La campanya tingué una continuació l'any següent: el 1399 s'organitzà una nova expedició contra Bona, també al nord d'Àfrica, però amb menys èxit.

- Conseqüències
Victòria militar de la Corona d'Aragó a Tedelís.
Saqueig i destrucció parcial de la ciutat.
Mort i captura de nombrosos habitants de Tedelís.
Recuperació posterior de part dels captius de Torreblanca mitjançant intercanvis.
Reforç temporal de la seguretat marítima dels territoris de la Corona.
Demostració de la capacitat naval de les ciutats marítimes catalanes, valencianes i mallorquines.
Continuació de la política d'expedicions contra els corsaris nord-africans amb la Croada de Bona (1399).

- Personatges rellevants
Martí I l'Humà: rei de la Corona d'Aragó; donà suport polític a l'expedició.
Jofré de Rocabertí: capità de l'estol que sortí de València i un dels principals comandants de la croada.
Hug d'Anglesola: un dels capitans de l'expedició, vinculat al contingent mallorquí.
Benet XIII (Papa Luna): papa d'Avinyó que promulgà la bula de croada i que posteriorment rebé l'ajuda de l'estol en el seu conflicte amb França.
Pere Fuster: valencià renegat que, segons les fonts tradicionals, participà en l'atac de Torreblanca dirigint els corsaris nord-africans.

- Informació extra
La Croada de Tedelis és especialment significativa perquè mostra que, a finals del segle XIV, l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó no es limitava a conquestes territorials. Les ciutats marítimes tenien un paper molt important en la política exterior, ja que finançaven i organitzaven expedicions destinades a protegir les seves rutes comercials. L'expedició de 1398 fou, de fet, una iniciativa en bona part impulsada per València i Mallorca, mentre Barcelona no hi participà perquè estava ocupada en les operacions contra el vescomtat de Castellbò, vinculat al comte de Foix.
Des d'una perspectiva catalana, la croada reflecteix la importància que tenia la Mediterrània occidental per als Països Catalans i, especialment, per a les seves ciutats comercials. València, Mallorca i altres centres marítims actuaren conjuntament per defensar els seus interessos comercials i les seves poblacions davant la pirateria. La participació de nobles catalans com Jofré de Rocabertí i Hug d'Anglesola mostra també el component català de l'expedició.
A més, l'expedició evidencia la combinació entre interessos comercials, política mediterrània i religió: una operació de represàlia contra els corsaris fou convertida en una croada oficial pel papa Benet XIII. La Corona d'Aragó continuà aquesta política amb l'expedició contra Bona el 1399, demostrant que el control i la seguretat de les rutes marítimes nord-africanes eren una qüestió estratègica per al conjunt dels territoris marítims de la Corona.

Added to timeline:

Date: