sep 10, 1424 - Expedició a Tunis (1424)

Description:

- Context històric
L'Expedició a Tunis de 1424 fou una expedició naval de la Corona d'Aragó contra els dominis de la dinastia hàfsida de Tunis, ordenada per Alfons el Magnànim després dels primers fracassos de la seva intervenció al Regne de Nàpols. L'objectiu principal era atacar les illes de Gerba (Djerba) i Quèrquens (Kerkennah), utilitzades com a bases per corsaris que atacaven les costes i els vaixells vinculats a Sicília.
L'expedició es desenvolupà entre setembre i octubre de 1424 i constituí una de les principals operacions nord-africanes del regnat d'Alfons el Magnànim.

- Context social
Les illes de Gerba i Quèrquens tenien una gran importància per a les activitats marítimes de la Mediterrània central. La seva situació, davant de la costa tunisiana i relativament a prop de Sicília, les convertia en punts ideals per al comerç, però també en bases per al corsarisme musulmà.
Els atacs dels corsaris contra les embarcacions cristianes afectaven tant la navegació comercial com el tràfic de persones capturades. Per aquest motiu, una de les conseqüències de l'expedició fou la captura i alliberament d'un nombre important de captius cristians.

- Context polític
L'expedició s'emmarcava en la política mediterrània d'Alfons el Magnànim, que pretenia reforçar la posició de la Corona d'Aragó i protegir les seves comunicacions amb Sicília, Sardenya i els territoris italians.
L'any 1424, la situació d'Alfons a Nàpols s'havia deteriorat considerablement. Després de la seva retirada, el seu germà Pere d'Aragó continuava resistint amb forces catalanoaragoneses. Alfons decidí, per tant, emprendre una nova operació naval al nord d'Àfrica, aquesta vegada contra els centres de corsarisme que afectaven els seus dominis mediterranis.

- Causes
Les principals causes de l'expedició foren:
Els atacs corsaris procedents de Gerba i Quèrquens contra les embarcacions cristianes.
La necessitat de protegir les comunicacions marítimes amb Sicília.
La voluntat d'afeblir les bases navals dels hàfsides de Tunis.
L'interès d'Alfons per consolidar la supremacia marítima de la Corona d'Aragó.
La continuació de la política d'expansió i intervenció mediterrània iniciada amb les campanyes de 1420–1423.

- Fets
L'expedició fou organitzada per Pere d'Aragó, germà d'Alfons el Magnànim, i comandada principalment pel comte Frederic de Luna i Ramon de Perellós. La flota procedí cap al nord d'Àfrica després de reunir-se a la Mediterrània central.
El 10 de setembre de 1424, l'expedició partí de Malta en direcció a les costes tunisianes.
Atac a Gerba
El primer gran objectiu fou Gerba. Els catalanoaragonesos intentaren ocupar l'illa, però la seva important guarnició impedí la conquesta.
Malgrat no aconseguir prendre Gerba, els expedicionaris obtingueren un important botí i capturaren entre 2.000 i 3.500 persones, segons les fonts.
Atac a les illes Quèrquens
L'operació tingué més èxit a les illes Quèrquens. Les forces de la Corona d'Aragó aconseguiren imposar-se i capturaren aproximadament 3.000 persones, a més d'obtenir un important botí.
Aquesta fou la principal victòria militar de l'expedició.
Aproximació a Tunis
Després dels èxits a les illes, la flota es dirigí cap a la mateixa Tunis.
Tanmateix, la ciutat aconseguí evitar un atac directe mitjançant la diplomàcia. Les autoritats hàfsides oferiren nombrosos presents als expedicionaris i acceptaren alliberar un nombre important de presoners cristians. Davant d'aquesta situació, els catalanoaragonesos renunciaren a atacar la ciutat.
Finalment, l'expedició acabà durant el mes d'octubre de 1424, quan la flota retornà a Malta.

- Conseqüències
Gerba no fou conquerida per la Corona d'Aragó.
Les Quèrquens foren derrotades i saquejades.
Captura de milers de persones i obtenció d'un important botí.
Alliberament de nombrosos captius cristians.
Tunis evità l'atac mitjançant concessions diplomàtiques.
Es debilitaren temporalment les bases corsàries que operaven contra Sicília.
La Corona d'Aragó demostrà la seva capacitat per projectar força naval fins al nord d'Àfrica.
L'expedició no comportà, però, cap conquesta territorial permanent.

- Personatges rellevants
Alfons el Magnànim: rei de la Corona d'Aragó i responsable de l'ordre d'emprendre l'expedició.
Pere d'Aragó: germà d'Alfons i responsable de reunir la flota.
Frederic de Luna: comte i un dels principals comandants de l'expedició.
Ramon de Perellós: comandant de les forces navals catalanoaragoneses.
Ausiàs March: cavaller valencià que participà en l'expedició.
Abu Faris Abd al-Aziz al-Mutawakkil: sultà hàfsida de Tunis durant aquesta etapa.

- Informació extra
La participació d'Ausiàs March és especialment interessant. El poeta valencià ja havia participat en les expedicions mediterrànies d'Alfons i tornà a embarcar-se el 1424 en aquesta campanya contra Gerba i Quèrquens. Segons les fonts, participà sota les ordres de Frederic de Luna i l'infant Pere.
L'expedició també és important perquè no s'ha de confondre amb la campanya de 1432. Alfons intentaria novament conquerir Gerba el 1432, amb una expedició molt més gran, però també fracassaria.
En conjunt, la campanya de 1424 fou un èxit militar parcial però un fracàs territorial: la Corona d'Aragó aconseguí importants victòries a les Quèrquens i un considerable botí, però no pogué conquerir Gerba ni establir cap domini permanent sobre els territoris hàfsides.

Added to timeline:

Date: