jan 1, 1331 - Setge de Gènova

Description:

- Context històric
El Setge de Gènova tingué lloc l'any 1331, en el marc de la Guerra catalano-genovesa (1330–1336), que enfrontava la Corona d'Aragó amb la República de Gènova pel control del comerç mediterrani i, especialment, de Sardenya. Després de la conquesta catalana de l'illa (1323–1326), Gènova intentava recuperar la seva influència, mentre la Corona d'Aragó optà per portar la guerra directament a la costa lígur.

- Context social
La guerra afectà profundament les comunitats mercantils de la Mediterrània occidental. Barcelona i Gènova eren dues de les principals potències comercials del moment, i el conflicte perjudicà el trànsit marítim, provocà la captura de nombrosos vaixells mercants i alterà les rutes comercials entre la península Ibèrica, Sardenya, Sicília i Itàlia. La població de Gènova hagué de preparar-se davant la possibilitat d'un atac directe sobre la ciutat.

- Context polític
El Consell de Cent de Barcelona impulsà la creació d'una gran armada per atacar els interessos genovesos. Alfons IV el Benigne confià el comandament de l'expedició a Guillem de Cervelló i de Banyeres, amb els vicealmiralls Galceran Marquet i Bernat Sespujades. L'objectiu no era conquerir Gènova, sinó demostrar la capacitat ofensiva de la marina catalanoaragonesa i obligar la república a retirar recursos de Sardenya.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
Debilitar el poder marítim de la República de Gènova.
Respondre al suport genovès a les revoltes de Sardenya.
Protegir el domini català sobre l'illa.
Interrompre el comerç i les comunicacions genoveses.
Demostrar la superioritat naval de la Corona d'Aragó.
Portar la guerra al territori de l'enemic.

- Fets
L'any 1331, l'armada catalanoaragonesa, formada per unes 40 galeres i 30 llenys, salpà sota el comandament de Guillem de Cervelló i de Banyeres. Abans d'arribar a Gènova, la flota atacà les places de Mònaco i Menton, defensades per Antonio Grimaldi, i posteriorment sotmeté Savona a un setge per dificultar les comunicacions de la República de Gènova.
Després d'aquestes operacions, la flota catalana es presentà davant del port de Gènova i inicià un setge naval. L'objectiu era bloquejar temporalment l'activitat marítima de la ciutat i obligar els genovesos a concentrar la seva flota en la defensa de la capital. No es produí cap assalt terrestre ni un intent seriós d'ocupar la ciutat, ja que les defenses genoveses eren massa poderoses i l'expedició tenia un caràcter principalment demostratiu i de desgast.
Mentrestant, Antonio Grimaldi organitzà una nova flota genovesa per perseguir l'armada catalanoaragonesa. Davant aquesta situació, Guillem de Cervelló decidí abandonar el bloqueig i dirigir-se cap a Sardenya, on la seva presència era necessària per defensar els interessos de la Corona. Paral·lelament, el papa Joan XXII intentà sense èxit mediar entre ambdues potències per posar fi al conflicte.

- Conseqüències
Demostració de la capacitat ofensiva de la marina catalanoaragonesa.
Interrupció temporal del comerç marítim de Gènova.
Obligació de la República de Gènova de reforçar la defensa de la seva capital.
Continuació de la Guerra catalano-genovesa fins al 1336.
Consolidació de la presència naval catalana a la Mediterrània occidental.
Trasllat posterior de l'armada cap a Sardenya.

- Personatges rellevants
Guillem de Cervelló i de Banyeres: almirall de l'armada catalanoaragonesa.
Galceran Marquet: vicealmirall de la flota catalana.
Bernat Sespujades: vicealmirall de la flota catalana.
Alfons IV el Benigne: rei de la Corona d'Aragó.
Antonio Grimaldi: comandant de la resposta naval genovesa.
Joan XXII: papa que intentà mediar entre els dos estats.

- Informació extra
Malgrat que sovint és anomenat Setge de Gènova, en realitat es tractà sobretot d'un bloqueig naval temporal i d'una demostració de força. Les fonts no descriuen un assalt directe contra les muralles de la ciutat, sinó una operació destinada a pressionar econòmicament la República de Gènova i obligar-la a redistribuir la seva flota.
L'expedició evidencià que la Corona d'Aragó era capaç de portar la guerra fins al cor del territori genovès, un fet poc habitual en aquell moment. Tot i això, l'objectiu principal continuava essent la defensa de Sardenya, motiu pel qual la flota abandonà aviat la costa lígur per tornar a operar a l'illa.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Setge de Gènova simbolitza l'entrada de la Corona d'Aragó entre les grans potències navals de la Mediterrània occidental. L'operació demostrà que la marina catalana podia desafiar directament la poderosa República de Gènova, preludiant les successives guerres entre ambdues potències al llarg del segle XIV.

Added to timeline:

Date: