jan 1, 1339 - Pacte de Madrid (1339)

Description:

- Context històric
El Pacte de Madrid, signat el 1339, fou una aliança militar entre la Corona d'Aragó, governada per Pere III el Cerimoniós, i la Corona de Castella, governada per Alfons XI, amb l'objectiu de fer front a l'amenaça conjunta del Regne nassarita de Granada i del sultanat benimerí del Marroc. L'acord s'emmarca en la denominada Guerra de l'Estret, en què els regnes cristians intentaven impedir que els musulmans recuperessin el control de l'estret de Gibraltar.

- Context social
Durant la dècada de 1330, les incursions musulmanes sobre les terres frontereres castellanes i el constant trànsit de reforços entre el Marroc i Granada mantenien una situació d'inseguretat al sud peninsular. Les ciutats marítimes de la Corona d'Aragó, especialment Barcelona, València i Mallorca, també tenien un gran interès comercial a garantir la seguretat de les rutes de la Mediterrània occidental i de l'estret de Gibraltar.

- Context polític
L'any 1338, els Benimerins, dirigits pel soldà Abu al-Hasan Alí, intensificaren el seu suport militar al Regne de Granada. Davant aquesta situació, Alfons XI de Castella demanà ajuda a Pere III el Cerimoniós, que acabava d'accedir al tron. El resultat fou la signatura del Pacte de Madrid, pel qual la Corona d'Aragó es comprometia a aportar una poderosa flota per col·laborar amb Castella en la guerra contra Granada.

- Causes
Les principals causes del pacte foren:
Aturar l'expansió dels Benimerins a la península Ibèrica.
Donar suport a la Corona de Castella en la guerra contra Granada.
Garantir el control cristià de l'estret de Gibraltar.
Protegir les rutes comercials mediterrànies.
Reforçar l'aliança entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella.
Evitar una nova ofensiva musulmana sobre la península.

- Fets
L'any 1339, Pere III el Cerimoniós i Alfons XI acordaren a Madrid una aliança militar per coordinar les operacions contra el Regne de Granada i el sultanat benimerí. La Corona d'Aragó assumia principalment la defensa naval, mentre Castella dirigiria les operacions terrestres.
Com a conseqüència de l'acord, Pere III ordenà la preparació d'una important armada de galeres catalanes, valencianes i mallorquines. Aquesta flota actuaria conjuntament amb la marina castellana per impedir el pas de reforços musulmans a través de l'estret de Gibraltar i protegir les comunicacions marítimes cristianes.
El pacte fou el punt de partida de la participació activa de la Corona d'Aragó en la Guerra de l'Estret. En els anys següents, la marina catalanoaragonesa participà en operacions decisives com la Batalla d'Estepona (1342), el bloqueig marítim i el setge d'Algesires (1342–1344), contribuint de manera determinant a la victòria cristiana sobre els musulmans.

- Conseqüències
Aliança militar entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella.
Participació activa de la flota catalanoaragonesa en la Guerra de l'Estret.
Reforç del bloqueig naval contra Granada i els Benimerins.
Preparació de les campanyes que culminaren amb el setge d'Algesires.
Consolidació de la cooperació militar entre les dues corones cristianes.
Major protagonisme naval de la Corona d'Aragó a la Mediterrània occidental.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i signant del pacte.
Alfons XI de Castella: rei de Castella i promotor de l'aliança.
Abu al-Hasan Alí: soldà benimerí i principal adversari de l'aliança cristiana.
Yusuf I de Granada: soldà del Regne nassarita de Granada.
Pere de Montcada: almirall de la flota catalanoaragonesa que participà en les campanyes derivades del pacte.

- Informació extra
El Pacte de Madrid no pretenia repartir territoris, com havia succeït amb el Tractat d'Alcalá de Henares (1308), sinó coordinar els esforços militars davant una amenaça comuna. La principal aportació de la Corona d'Aragó consistí en la seva superioritat naval, mentre que Castella aportava la major part de les forces terrestres.
L'aliança demostrà la importància estratègica de la marina catalana durant el segle XIV. Sense el suport de les galeres de la Corona d'Aragó hauria estat molt més difícil mantenir el bloqueig de l'estret de Gibraltar i impedir l'arribada de reforços procedents del nord d'Àfrica.
Des d'una perspectiva històrica catalana, el Pacte de Madrid (1339) representà un dels exemples més destacats de cooperació entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella davant una amenaça exterior. L'acord consolidà el paper de la marina catalanoaragonesa com una de les principals forces navals de la Mediterrània i preparà el camí per a les victòries cristianes d'Estepona i Algesires.

Added to timeline:

Date: