jun 24, 1354 - Setge de l'Alguer

Description:

- Context històric
El Setge de l'Alguer tingué lloc entre juliol i novembre de 1354, durant la guerra entre la Corona d'Aragó i el Jutjat d'Arborea, aliat amb la República de Gènova. Fou una de les principals campanyes militars del regnat de Pere III el Cerimoniós i culminà amb la conquesta definitiva de la ciutat de l'Alguer, un dels ports més importants del nord-oest de Sardenya. La victòria consolidà el domini catalanoaragonès sobre una part estratègica de l'illa.

- Context social
La població de l'Alguer era majoritàriament d'origen genovès i sard, fidel a la família Doria i al Jutjat d'Arborea. Després de diversos anys de conflictes, la ciutat s'havia convertit en un dels principals focus de resistència contra el domini de la Corona d'Aragó. El llarg setge provocà fam, malalties i una greu crisi humanitària entre els habitants.

- Context polític
Malgrat la victòria de la Batalla naval de l'Alguer (1353), la ciutat havia tornat a rebel·lar-se amb el suport de Marià IV d'Arborea i de Gènova. Davant aquesta situació, Pere III el Cerimoniós decidí dirigir personalment una gran expedició militar a Sardenya per eliminar definitivament la resistència i assegurar el control de l'illa.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La revolta de l'Alguer contra la Corona d'Aragó.
El suport militar de Gènova als rebels.
L'aliança entre el Jutjat d'Arborea i la família Doria.
La necessitat de controlar un dels principals ports de Sardenya.
La voluntat de Pere III de consolidar definitivament la presència catalanoaragonesa a l'illa.

- Fets
Després de la victòria naval de 1353, Pere III el Cerimoniós organitzà una gran expedició i desembarcà personalment a Sardenya durant l'estiu de 1354. L'exèrcit i la flota envoltaren l'Alguer tant per terra com per mar, iniciant un setge que s'allargà prop de sis mesos. Documents de la cancelleria reial i del Mestre Racional confirmen la presència continuada de la cort reial al campament del setge durant els mesos d'agost, setembre, octubre i novembre de 1354.
Els defensors resistiren durant mesos, però la manca d'aliments i l'aïllament acabaren debilitant la ciutat. Després de dures negociacions, l'Alguer capitulà el novembre de 1354 davant les forces de Pere III. La conquesta posà fi al domini genovès sobre la ciutat, encara que la guerra amb el Jutjat d'Arborea continuaria durant molts anys.
Un cop conquerida la ciutat, Pere III ordenà l'expulsió o deportació d'una gran part de la població autòctona i impulsà una repoblació amb colons catalans, principalment procedents del Penedès, del Camp de Tarragona i, posteriorment, també de Barcelona. Aquesta política transformà completament la composició demogràfica de l'Alguer i explicà l'aparició de la llengua catalana a la ciutat, que encara avui s'hi conserva en la varietat coneguda com a alguerès.

- Conseqüències
Conquesta definitiva de l'Alguer per la Corona d'Aragó.
Expulsió o deportació d'una gran part de la població original.
Repoblació amb colons catalans.
Consolidació de la presència catalana al nord-oest de Sardenya.
Reforç del control marítim sobre la Mediterrània occidental.
Naixement de la comunitat catalanoparlant de l'Alguer, que perdura fins avui.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i comandant de l'expedició.
Marià IV d'Arborea: jutge d'Arborea i principal adversari de la Corona a Sardenya.
Família Doria: nobles genovesos que donaren suport a la resistència de l'Alguer.
Elionor de Sicília: reina consort, que participà en l'organització logística de la campanya des de la cort.

- Informació extra
El Setge de l'Alguer és un dels episodis més transcendentals de la història de les relacions entre Catalunya i Sardenya. La decisió de Pere III de substituir gairebé tota la població de la ciutat per colons catalans convertí l'Alguer en una autèntica ciutat catalana dins de Sardenya. Aquest fet explica que, més de sis segles després, l'alguerès continuï essent una varietat viva del català, reconeguda oficialment per l'Estat italià i per la Regió Autònoma de Sardenya.
Després de la conquesta, Pere III reconstruí i reforçà les muralles de la ciutat, integrà l'Alguer dins l'organització administrativa de la Corona d'Aragó i la convertí en una de les principals bases navals catalanoaragoneses a la Mediterrània occidental. La ciutat seria coneguda durant segles com la "Barceloneta de Sardenya", pel seu caràcter profundament català.

Added to timeline:

Date: