sep 22, 1359 - Batalla d'Araviana

Description:

- Context històric
La Batalla d'Araviana es lliurà el 22 de setembre de 1359 als camps d'Araviana, prop d'Ágreda (actual província de Sòria), durant la Guerra dels Dos Peres (1356–1375). Fou el primer gran triomf terrestre de la Corona d'Aragó en aquest conflicte després d'uns primers anys dominats militarment per Castella. La victòria donà un important impuls a la causa de Pere III el Cerimoniós i dels nobles castellans exiliats que lluitaven al seu costat.

- Context social
Les terres frontereres entre Aragó i Castella patien continus saqueigs, destrucció de collites i despoblament. Molts nobles castellans oposats a Pere I de Castella s'havien refugiat a la Corona d'Aragó i participaven activament en la guerra. La població de la frontera vivia en una situació d'inseguretat constant, amb ràtzies i expedicions de cavalleria gairebé permanents.

- Context polític
L'any 1359, la situació era favorable a Castella. La seva marina havia atacat les costes valencianes i catalanes, i Pere III buscava un èxit militar que equilibrés el conflicte. Per això confià una expedició ofensiva a Enric de Trastàmara, germanastre i principal rival polític de Pere I de Castella, amb l'objectiu d'incitar una revolta nobiliària contra el rei castellà.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La continuació de la Guerra dels Dos Peres.
La voluntat d'Enric de Trastàmara de demostrar la seva capacitat militar.
La necessitat de la Corona d'Aragó de portar la guerra a territori castellà.
Les tensions internes dins la noblesa castellana.
Les incursions frontereres entre Aragó i Castella.

- Fets
Durant el setembre de 1359, Enric de Trastàmara, acompanyat pel seu germà Tello de Castella i diversos nobles aragonesos de la casa de Luna, penetrà a Castella amb una força d'uns 800 cavallers. L'expedició saquejà la vila d'Ólvega abans de dirigir-se cap a la zona d'Ágreda.
Per respondre a aquesta incursió, Pere I de Castella envià una força d'uns 1.500 genets dirigida pel seu favorit, Juan Fernández de Hinestrosa, juntament amb Fernando de Castro. Els dos exèrcits es trobaren als camps d'Araviana, als peus del Moncayo.
Malgrat la inferioritat numèrica, les forces d'Enric de Trastàmara aconseguiren una victòria contundent. L'exèrcit castellà fou derrotat i el seu principal comandant, Juan Fernández de Hinestrosa, morí durant el combat. Les fonts indiquen que els castellans patiren aproximadament 300 baixes, mentre diversos nobles abandonaren posteriorment el servei de Pere I, temorosos de les represàlies del monarca.
Tot i l'èxit, Pere III el Cerimoniós decidí no aprofitar l'avantatge per iniciar una gran invasió de Castella. Davant la superioritat global de l'exèrcit castellà, preferí consolidar les seves posicions defensives a la frontera.

- Conseqüències
Primera gran victòria terrestre de la Corona d'Aragó durant la Guerra dels Dos Peres.
Mort de Juan Fernández de Hinestrosa, principal conseller de Pere I de Castella.
Augment del prestigi militar d'Enric de Trastàmara.
Increment de les desercions entre la noblesa castellana.
Debilitament polític del govern de Pere I.
Sense canvis territorials importants, ja que la Corona d'Aragó no explotà militarment la victòria.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Pere I de Castella ("el Cruel"): rei de Castella.
Enric de Trastàmara: comandant de les forces aragoneses i futur rei de Castella.
Tello de Castella: germà d'Enric i participant en la batalla.
Juan Fernández de Hinestrosa: favorit de Pere I i comandant castellà mort durant el combat.
Fernando de Castro: comandant castellà.
Pedro de Luna, Juan Martínez de Luna i Artal de Luna: nobles aragonesos destacats en l'expedició.

- Informació extra
La importància de la Batalla d'Araviana fou sobretot política. La mort de Juan Fernández de Hinestrosa, el principal home de confiança de Pere I de Castella, provocà una greu crisi al govern castellà. El rei reaccionà amb duresa, cercant culpables entre els seus propis nobles, fet que accelerà les desercions cap al bàndol d'Enric de Trastàmara. Aquest procés contribuí a afeblir internament Castella i preparà el terreny per a la futura Guerra Civil Castellana (1366–1369).
Des d'una perspectiva militar, la batalla demostrà que la cavalleria de la Corona d'Aragó i els exiliats castellans podien derrotar forces superiors en nombre mitjançant una bona direcció i una ofensiva ràpida. Tot i això, la prudència de Pere III impedí transformar aquesta victòria tàctica en un avantatge estratègic, i la guerra continuà durant molts anys més.

Added to timeline:

Date: