jun 9, 1359 - Batalla naval de Barcelona (1359)

Description:

- Context històric
La Batalla naval de Barcelona es lliurà entre el 9 i l'11 de juny de 1359, en plena Guerra dels Dos Peres (1356–1375), que enfrontava la Corona d'Aragó de Pere III el Cerimoniós amb la Corona de Castella de Pere I de Castella. L'objectiu castellà era destruir la marina catalanoaragonesa, atacar la capital del Principat i obtenir el domini de la Mediterrània occidental. La batalla acabà amb una victòria defensiva de la Corona d'Aragó, que impedí el desembarcament enemic i obligà la flota castellana a retirar-se.

- Context social
Barcelona era la ciutat més important del Principat de Catalunya i el principal centre comercial i marítim de la Corona d'Aragó. L'amenaça d'una invasió provocà la mobilització general de la població. Els gremis, els ballesters dels pobles del Pla de Barcelona i del Vallès, i nombrosos ciutadans participaren en la defensa de la ciutat, reforçant les muralles i preparant les defenses del litoral.

- Context polític
Després de l'Incident de Sanlúcar de Barrameda (1356), la guerra havia anat intensificant-se amb combats a la frontera valenciana. El 1359, Pere I de Castella decidí portar el conflicte al cor de la Corona d'Aragó mitjançant una gran expedició naval. Comptava amb el suport de la República de Gènova, del Regne de Granada i d'algunes naus portugueses. Davant aquesta amenaça, Pere III organitzà personalment la defensa de Barcelona.

- Causes
Les principals causes de la batalla foren:
La continuació de la Guerra dels Dos Peres.
La voluntat castellana de destruir la flota de la Corona d'Aragó.
L'objectiu de saquejar o ocupar Barcelona.
El control del comerç i de les rutes marítimes mediterrànies.
L'aliança de Castella amb Gènova i el Regne de Granada.

- Fets
Durant la primavera de 1359, Pere I de Castella reuní a Sevilla una de les flotes més importants del seu regnat, integrada per galeres castellanes, vaixells genovesos comandats per Egidio (Gil) Boccanegra, embarcacions granadines i altres aliats. Després d'atacar diversos punts del litoral valencià, l'armada arribà davant de Barcelona el 9 de juny de 1359.
La defensa fou improvisada sota la direcció de Pere III el Cerimoniós, amb la col·laboració de Bernat III de Cabrera, Hug II de Cardona, Bernat de Cruïlles, Gilabert de Cruïlles, Bernat Margarit i Pere Asbert. Les 10 galeres catalanoaragoneses es col·locaren molt a prop de la platja, protegides per un banc de sorra, mentre centenars de ballesters defensaven la costa i diverses brigoles (màquines de llançament) cobrien l'accés al port.
Durant l'atac, les forces de la Corona d'Aragó utilitzaren una bombarda muntada sobre una de les seves galeres, que inutilitzà una nau castellana destruint-ne el pal major i les estructures superiors. Aquest és un dels primers usos documentats de l'artilleria de pólvora en un combat naval europeu. Incapaços de superar les defenses del port i sota un intens foc de ballesters i màquines de guerra, els castellans abandonaren l'assalt i es retiraren.
Després del fracàs davant Barcelona, la flota castellana intentà proveir-se d'aigua al Llobregat i posteriorment atacà Eivissa, però fou perseguida per una poderosa armada catalanoaragonesa reunida a Mallorca. Finalment, Pere I abandonà la campanya i retornà a Castella sense haver aconseguit els seus objectius.

- Conseqüències
Victòria defensiva de la Corona d'Aragó.
Fracàs del desembarcament castellà a Barcelona.
Conservació del control catalanoaragonès sobre la costa catalana.
Retirada de la flota castellana.
Continuació de la Guerra dels Dos Peres.
Primer ús documentat d'una bombarda en combat naval a la península Ibèrica i un dels primers d'Europa.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó i responsable de la defensa de Barcelona.
Pere I de Castella ("el Cruel"): dirigí personalment l'expedició naval.
Egidio (Gil) Boccanegra: almirall genovès al servei de Castella.
Bernat III de Cabrera: un dels principals comandants de la defensa.
Hug II de Cardona: comandant catalanoaragonès.
Bernat i Gilabert de Cruïlles: capitans de la defensa.
Bernat Margarit i Pere Asbert: oficials destacats de la flota.
Ramon de Pujol: comandant dels ballesters desplegats a la platja.

- Informació extra
La Batalla naval de Barcelona és considerada una de les grans victòries defensives de la marina catalanoaragonesa durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Tot i la clara superioritat numèrica de la flota castellana, la combinació de les defenses costaneres, les galeres catalanes i la mobilització ciutadana impedí qualsevol intent de desembarcament.
L'episodi és especialment rellevant en la història militar perquè constitueix una de les primeres referències documentades a l'ús d'artilleria de pólvora embarcada. La bombarda utilitzada pels defensors anticipava una transformació profunda de la guerra naval, en què els canons acabarien substituint progressivament les màquines de setge i els abordatges com a element decisiu dels combats marítims.

Added to timeline:

Date: