aug 1, 1358 - Setge de Guardamar

Description:

- Context històric
El Setge de Guardamar tingué lloc l'agost de 1358, durant la Guerra dels Dos Peres (1356–1369), que enfrontava la Corona d'Aragó, governada per Pere III el Cerimoniós, amb la Corona de Castella, governada per Pere I de Castella. Fou la primera gran operació naval castellana contra el litoral del Regne de València, amb l'objectiu d'afeblir la defensa marítima catalanoaragonesa i controlar un port estratègic a la desembocadura del Segura.

- Context social
Guardamar era una vila reial del Regne de València, amb una economia basada en la pesca, les salines, l'agricultura i el comerç marítim. La seva proximitat a la frontera amb Múrcia la convertia en una plaça especialment vulnerable als atacs castellans i granadins. La població ja havia patit un saqueig nassarita el 1331, i les seves muralles es trobaven en un estat deficient quan esclatà la guerra.

- Context polític
Després dels primers combats terrestres de la guerra, Pere I de Castella decidí obrir un nou front marítim. Per fer-ho comptava amb el suport de la República de Gènova, tradicional aliada castellana i enemiga comercial de la Corona d'Aragó. La flota castellana fou dirigida pel mateix rei i pel prestigiós almirall genovès Egidio (Gil) Boccanegra. L'objectiu immediat era ocupar Guardamar i controlar les seves salines, que el rei castellà havia promès als seus aliats genovesos.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
La Guerra dels Dos Peres.
La voluntat castellana d'obrir un front naval al litoral valencià.
El valor estratègic del port i del castell de Guardamar.
L'interès de Gènova per controlar les salines de Guardamar.
La necessitat de debilitar la defensa marítima de la Corona d'Aragó.

- Fets
El 16 d'agost de 1358, una poderosa esquadra castellana formada per sis galeres, reforçada amb vaixells genovesos sota el comandament d'Egidio Boccanegra, arribà davant de Guardamar. Les forces de Pere I de Castella desembarcaren i ocuparen ràpidament la vila, mentre la població es refugiava dins del castell.
La defensa del castell fou dirigida per Bernat de Cruïlles, que resistí els atacs castellans malgrat la inferioritat numèrica. Els assetjadors intentaren prendre la fortalesa mitjançant assalts directes, però la resistència dels defensors impedí la seva conquesta.
Quan el setge semblava inclinar-se a favor dels castellans, una forta tempesta destruí gran part de l'armada atacant. Segons les fonts, setze dels divuit vaixells de l'expedició resultaren enfonsats o greument malmesos. Davant aquesta catàstrofe, Pere I abandonà l'operació. Abans de retirar-se, però, les seves tropes incendiaren la vila, devastaren els camps del voltant i causaren importants danys materials. El castell, tanmateix, no fou conquerit i restà en mans de la Corona d'Aragó.

- Conseqüències
Victòria defensiva de la Corona d'Aragó.
Fracàs de l'intent castellà de conquerir el castell de Guardamar.
Destrucció parcial de la vila i dels conreus del seu entorn.
Pèrdues molt greus per a la flota castellana a causa del temporal.
Continuació de la guerra amb noves ofensives navals el 1359.
Debilitament econòmic i demogràfic de Guardamar.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Pere I de Castella ("el Cruel"): dirigí personalment l'expedició.
Bernat de Cruïlles: comandant de la defensa del castell de Guardamar.
Egidio (Gil) Boccanegra: almirall genovès al servei de Castella i comandant de la flota aliada.

- Informació extra
El Setge de Guardamar demostrà la importància creixent de la guerra naval durant la Guerra dels Dos Peres. El fracàs castellà no es degué tant a la resistència militar com a un fenomen meteorològic excepcional que destruí bona part de la seva armada. Aquest episodi frustrà els plans de Castella i de Gènova per controlar les salines i el litoral meridional valencià.
Malgrat haver conservat el castell, Guardamar quedà molt malmesa. Els danys provocats pel saqueig i l'incendi iniciaren un llarg període de decadència. Anys més tard, Pere III el Cerimoniós castigà la vila per la seva escassa resistència inicial davant les tropes castellanes, retirant-li la condició de vila reial i incorporant-la administrativament a Oriola, situació que marcaria profundament la seva evolució durant la baixa edat mitjana.

Added to timeline:

Date: