feb 1, 1357 - Setge de Jumella

Description:

- Context històric
El Setge de Jumella (Jumilla) tingué lloc entre febrer i maig de 1357, durant la primera fase de la Guerra dels Dos Peres (1356–1369). La vila i el castell de Jumella, situats a la frontera entre el Regne de Múrcia i el Regne de València, constituïen una plaça estratègica molt disputada. Tot i trobar-se sota domini castellà en aquell moment, els reis de la Corona d'Aragó mantenien reivindicacions sobre aquest territori des dels acords fronterers del començament del segle XIV.

- Context social
Jumella era una població fronterera, amb una economia basada en l'agricultura i la ramaderia. Com moltes altres viles de la frontera castellanoaragonesa, vivia sotmesa a continus canvis de domini, incursions militars i destruccions. La guerra provocà escassetat d'aliments, interrupció del comerç i l'abandonament de terres de conreu.

- Context polític
Després de l'Incident de Sanlúcar de Barrameda (1356), la guerra entre Pere III el Cerimoniós i Pere I de Castella s'estengué ràpidament per les zones frontereres. En aquest context, l'infant Ferran d'Aragó i de Castella, germanastre de Pere III però aleshores aliat de Pere I, dirigí una expedició castellana contra Jumella. La possessió d'aquesta fortalesa permetia controlar els accessos entre Múrcia i el sud del Regne de València.

- Causes
Les principals causes del setge foren:
L'inici de la Guerra dels Dos Peres.
La importància estratègica de Jumella com a plaça fronterera.
La voluntat castellana de consolidar el control sobre el Regne de Múrcia.
Les reivindicacions territorials entre Castella i la Corona d'Aragó.
La necessitat de controlar les comunicacions entre Múrcia i el Regne de València.

- Fets
A finals de febrer de 1357, l'infant Ferran d'Aragó i de Castella inicià el setge de Jumella al capdavant d'un exèrcit castellà reforçat amb contingents procedents de l'Emirat de Granada i amb homes dels seus dominis valencians. El castell, defensat pels partidaris de la Corona d'Aragó i vinculat al senyor Pere Maça de Liçana, resistí durant diversos mesos.
Els assetjadors encerclaren completament la vila i impediren l'arribada de queviures. Més que no pas per assalts directes, la conquesta es basà en un bloqueig per fam. Després d'un llarg setge, la fortalesa capitulà a mitjan maig de 1357 perquè els defensors havien esgotat els aliments. La notícia de la treva signada el 8 de maig de 1357 entre Castella i la Corona d'Aragó, negociada pel cardenal Guillaume de la Jugie, no arribà a Jumella fins al 22 de maig, quan la plaça ja havia estat ocupada pels castellans.
La conquesta reforçà temporalment la posició castellana a la frontera murciana. Tot i això, la situació jurídica de Jumella continuà sent objecte de reclamacions durant dècades. La documentació de la Corona d'Aragó mostra que els descendents de Pere Maça de Liçana continuaren demanant la restitució del castell després de la guerra.

- Conseqüències
Conquesta de Jumella per les forces castellanes.
Consolidació temporal del control castellà sobre aquesta plaça fronterera.
Debilitament de la posició aragonesa al sud del Regne de València.
Aplicació limitada de la treva de maig de 1357, ja que la fortalesa havia caigut abans que la notícia hi arribés.
Reclamacions posteriors de la família Maça de Liçana per recuperar la senyoria de Jumella.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d'Aragó.
Pere I de Castella ("el Cruel"): rei de Castella.
Infant Ferran d'Aragó i de Castella: comandant de les forces que assetjaren Jumella.
Pere Maça de Liçana: senyor de Jumella, vinculat a la defensa dels seus drets sobre la vila.
Guillaume de la Jugie: cardenal i llegat pontifici que impulsà la treva de maig de 1357.

- Informació extra
La presa de Jumella és un dels episodis més significatius de la primera campanya de la Guerra dels Dos Peres. A diferència d'altres setges resolts per assalts, aquest es decidí principalment per la fam, fet habitual en la guerra de frontera del segle XIV.
La importància estratègica de la vila queda demostrada pel fet que, fins i tot després del conflicte, la seva restitució continuà sent objecte de negociacions diplomàtiques i de reclamacions davant la Corona d'Aragó. Diversos documents conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a PARES testimonien aquests intents de recuperar el castell i la senyoria de Jumella durant les dècades posteriors.

Added to timeline:

Date: